Una delegació de la Generalitat viatja a Ravensbrück per commemorar el 65è aniversari de l'alliberament del camp nazi

El secretari de Relacions Institucionals i Participació de la Generalitat, Josep Vendrell, i la directora general de Memòria Democràtica de la Generalitat, M. Jesús Bono, encapçalaran aquest cap de setmana la delegació institucional que participarà en la commemoració del 65è aniversari de l’alliberament del camp nazi de Ravensbrück (Alemanya). La delegació catalana la integraran diverses representants de l’Ajuntament de Barcelona i del Consell Municipal de Dones; la filla de Neus Català, l’única supervivent catalana del camp de Ravensbrück amb vida; familiars de deportades espanyoles; membres de l’Amical de Ravensbrück..etc. El viatge de la delegació catalana té com a objectiu homenatjar els deportats i deportades catalans i impulsar la recuperació de la memòria democràtica al nostre país.

 

Dissabte 17 d’abril (12.30 h), se celebrarà un acte d’homenatge a les catalanes que van ser retingudes al camp, just davant de la placa commemorativa instal.lada en el seu record. En l’acte prendran la paraula la presidenta de l’Amical de Ravensbrück, Anna Sallés, la filla de Neus Català, Margarita Català, la regidora de Dones i Joventut de l’Ajuntament de Barcelona, Elsa Blasco i el secretari de Relacions Institucionals i Participació, Josep Vendrell. Una actuació musical de la cantant Marina Rossell i una ofrena floral tancaran l’acte. La delegació catalana també participarà diumenge (10 h) en l’homenatge oficial organitzat pel govern alemany i presidit per la presidenta Angela Merkel.

 

A banda, el 9 de maig, el conseller d’Interior, Relacions Institucionals i Participació, Joan Saura, viatjarà a Mauthausen (Àustria) per participar en els actes de commemoració de l’alliberament d’aquest camp d’extermini nazi, ara fa 65 anys. El conseller acompanyarà una delegació de l’Amical de Mauthausen i altres camps formada per supervivents dels camps d’extermini i familiars dels deportats i deportades espanyols. 

 

El camp de concentració de Ravensbrück, construït pels presoners del camp de Sachsenhausen l’any 1938, va ser ideat per a la detenció preventiva de dones, la majoria alemanyes i austríaques, internades per causes polítiques o per negar-se a seguir els dictats nazis. Entre 1939 i 1945, 132.000 dones i nens, 20.000 homes i 1.000 adolescents, procedents de diverses nacions, van ser internats al camp. L’any 1941 hi van arribar les primeres presoneres soviètiques i, a partir de 1943 hi van ingressar dones antifeixistes procedents de França, Itàlia i altres països ocupats. El 30 d’abril de 1945, les tropes russes van alliberar el camp. 92.000 dones hi havien mort víctimes de la fam, les malalties o els experiments mèdics, com els practicats a 74 joves poloneses.

 

No hi ha dades exactes sobre republicanes catalanes i espanyoles detingudes i deportades a Ravensbrück, però segons la investigació que duen a terme el Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació, l’Amical de Mauthausen i la UPF per elaborar el primer registre de deportats, hi va haver més de 170 homes, dones o nens espanyols internats a Ravensbrück.

Nascuda fa 95 anys al Priorat, Neus Català va formar part de les Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya i, en començar la Guerra Civil, va traslladar-se a Barcelona. L’any 1939 va creuar la frontera amb 180 nens refugiats d’una colònia infantil de Premià de Dalt que estaven sota la seva cura. A França, va col·laborar amb el seu marit en activitats de la Resistència fins que va ser detinguda l’any 1943. Reclosa i maltractada a la presó de Limoges, l’any 1944 va ser deportada a Ravensbrück.  Posteriorment, la van traslladar al camp de Flossenburg, on la van obligar a treballar a la indústria d’armament.  En ser alliberada, va retornar a França, on continuaria la lluita clandestina contra el franquisme.