Diumenge, 19 de setembre, a les 11 h, la consellera Ciuró presentarà, a la Maternitat d’Elna, La noia de la capsa de fils. Memòries d’un exili no desitjat amb l’autora del llibre, Remei Oliva. Posteriorment, la consellera visitarà la Maternitat acompanyada del batlle d’Elna, Nicolàs Garcia.

A més de la consellera i el batlle, hi assistiran el director de la Casa de la Generalitat a Perpinyà, Josep Puigbert; el director general de Memòria Democràtica, Antoni Font; el director del Memorial Democràtic, Jordi Font; el director del MUME, Enric Pujol, el director dels Serveis Territorials de Justícia a Girona, Albert Ballesta, i el cap de Servei de Patrimoni i Catalanitat de l’Ajuntament d’Elna, Ricard Nieto.

La noia de la capsa de fils

El llibre, editat pel Memorial Democràtic, forma part de la col·lecció “Memòries”. Remei Oliva explica com, als 20 anys, va haver de deixar casa seva, a Badalona. Va tancar les portes a la seva vida de modista i a tots els seus somnis per fugir cap a França l’hivern de 1939. El seu relat abraça els 15 mesos als camps d’Argelers i Sant Cebrià, el naixement del seu fill Rubèn a la Maternitat d’Elna i la difícil integració en una França immersa en la Segona Guerra Mundial.

La història de la Remei empeny a no oblidar els milers de dones que van patir les conseqüències de la Guerra Civil. Ens mostra la indiferència dels estats envers les víctimes de les guerres, però també la generositat i la solidaritat de persones que la van ajudar a canviar la seva sort. Aquestes memòries, escrites en francès el 1988, són un testimoni excepcional de la valentia i la dignitat de les dones republicanes exiliades, una part ineludible de la nostra història col·lectiva i una reflexió necessària per a les generacions futures.

La Maternitat d’Elna

Al març d’enguany, el Memorial Democràtic i la batllia d’Elna van signar un conveni de col·laboració pel qual aquest municipi de la Catalunya Nord es va adherir a la Xarxa d’Espais de Memòria Democràtica. D’aquesta manera, el castell de Bardou, que va acollir la Maternitat d’Elna entre 1939 i 1944, va quedar integrat a la Xarxa d’Espais de Memòria Democràtica. La Xarxa agrupa un conjunt de llocs representatius de la lluita i els conflictes per aconseguir els drets i les llibertats democràtiques, des de la proclamació de la Segona República fins a la transició a la democràcia. Es tracta de trinxeres, búnquers, monuments, espais de resistència o rutes relacionades amb la memòria democràtica.

La Xarxa està coordinada pel Memorial Democràtic, l’ens de la Generalitat encarregat de commemorar, documentar i difondre la memòria democràtica.