El president Montilla presidirà demà, dissabte ,el lliurament del Premis Nacionals de Cultura 2010

El president de la Generalitat, José Montilla, presidirà demà dissabte, 3 de juliol, l’acte de lliurament dels Premis Nacionals de Cultura 2010, que se celebrarà al Saló de Sant Jordi del Palau de la Generalitat de Catalunya, a les 18.00 hores. El president estarà acompanyat en aquest acte pel president del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA), Francesc Guardans, i pel conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, Joan Manuel Tresserras, a més dels membres del plenari del CoNCA.

El Consell Nacional de la Cultura i de les Arts concedeix per segona vegada els Premis Nacionals de Cultura, instituïts pel Govern de la Generalitat l'any 1982, continuadors dels que la Generalitat va patrocinar entre 1932 i 1938. D'acord amb el que estableix el decret 72/1995, de 7 de març, es concedeixen anualment a persones o entitats per les aportacions o activitats més rellevants en cadascun dels respectius àmbits culturals, desenvolupades durant l'any anterior i estan dotats cadascun amb 18.000 euros.

 

Hi intervindran el president del CoNCA, Francesc Guardans; el Premi Nacional de Trajectòria Cultural i artística, Miguel Milá, que parlarà en nom de tots els guardonats, i el president de la Generalitat, José Montilla, que clourà l’acte. 

 

Els membres del Plenari del CoNCA lliuraran els guardons i diplomes a les 17 persones distingides amb els Premis Nacionals de Cultura, tret del premi a la Trajectòria Professional i Artística que l’entregarà el President de la Generalitat.

 

El guardó dels Premis Nacionals de Cultura 2010 el signa l’estudi Emiliana Design Studio, que proposa un joc simbòlic amb la lletra C. Una lletra que encapçala paraules tan emblemàtiques com Cultura i Catalunya, dos conceptes que van lligats, que es pertanyen mútuament i que estan en continu moviment. D’altra banda, la C és la primera lletra, també, de les paraules creativitat, concepte, constància, capacitat, connexió, CoNCA… Pel que fa als materials, la C de fusta a l’exterior fa de bressol d’una altra C feta de Corian en color blanc. La peça de l’interior es pot fer girar dins de la fusta, el que converteix el guardó en un objecte dinàmic i canviant.

 

Els mitjans que vulguin seguir l’acte en directe s’hauran d’haver acreditat, abans de les 14 hores d’avui, divendres 2 de juliol, enviant un correu electrònic a comunicacio.conca@gencat.cat. Cal fer constar el nom , cognoms,  DNI, el mitjà i la tasca que s’hi desenvolupa. 

A l’interior del Saló de Sant Jordi, només podran accedir-hi els fotògrafs, ja que TV3 donarà senyal institucional de l’acte.  El senyal es podrà recollir a través de Collserola, Torrespaña o bé a través de la Forta. Per a qualsevol aclariment podeu contactar amb Xavier Serra de Producció de TV3  al telèfon 93 499 96 00.

L’accés al Palau de la Generalitat es realitzarà pel carrer de Sant Honorat, des de les 17.00 fins a les 17.45 hores. Els periodistes literaris, ràdios i televisions que vulguin seguir l’acte hauran de fer-ho des de la Sala de Premsa del Palau de la Generalitat.

 

 

 

Pel seu estimulant compromís amb la cultura arquitectònica durant dècades, tant des del seu despatx professional com des del mestratge en l’àmbit acadèmic. El 2009 ha estat un any especial per a Bonell  com a co-comissari de l'exposició "Architecture Catalane" a París, coautor de projectes com el complex d’habitatges i la plaça de Tillburg (Holanda) i la recent ampliació de l’Hospital de Sant Pau de Barcelona. També ha guanyant concursos importants, com l’ampliació del Parlament de Lausanne (Suïssa), essent tots ells exemples clars d'una arquitectura solidària amb la ciutat, que dóna tanta importància a allò construït com al buit comunitari que el fa present.

 

Per la capacitat d’experimentar en diversos mitjans simultàniament, per evolucionar constantment i haver forjat una trajectòria sòlida que transita des del conceptual fins a les investigacions més recents sobre les relacions entre art i ciència. L’exposició “Freqüències” -que va tenir lloc a l’Arts Santa Mònica- resumia la complexitat tècnica i conceptual d’una artista que entén la utopia com un laboratori i l’art com un lloc de trobada entre diverses disciplines del coneixement.

 

Per demostrar cada setmana, durant els darrers 20 anys, amb el programa Thalassa que és possible fer televisió temàtica d’alta qualitat –en forma i fons- i aconseguir telespectadors fidels mitjançant reportatges sobre mars, llacs, rius i oceans.

 

Per la pel·lícula A través del Carmel, on, en un únic pla seqüència de 90 minuts, dóna veu a més de 200 persones anònimes que van viure de prop el despreniment a les obres del metro, escolta les seves converses i els sons de la ciutat. La memòria sobre el passat conviu amb el batec de la vida, el  present i els anhels del futur, en un testimoni vibrant i emocionant de la ciutat. 

 

Le sort du dedans de la companyia de circ Baró d’Evel, és una genial combinació d’ofici i de poesia, de sensibilitat i de virtuositat. Un espectacle de circ que, sumant instants irrepetibles, sorprèn i meravella pel domini del llenguatge escènic i per la força del seu “aquí i ara” que deixa una empremta duradora en l’espectador.

 

Guió i dibuix es complementen extraordinàriament a El Arte de Volar. A partir de la història personal d’Antonio Altarriba Lope, nascut a Peñaflor (Zaragoza), a temps per viure de ple la Guerra Civil i les seves conseqüències, Kim dibuixa una obra de llarga durada plena de detalls quotidians posant l’humor al servei d’una història dura com la pedra foguera, retratant la realitat amb les seves grandeses i misèries. Una crònica que no surt als llibres d’Història però que descriu amb precisió el cor i l’ànima de les persones que van viure el conflicte i que els autors transmeten calladament, com si no hi fossin.

 

Per la continuada recerca i divulgació de contes actuals i tradicionals a escoles, biblioteques i centres culturals. Roser Ros és impulsora de nombroses iniciatives com ara l’Associació de Narradores i Narradors (ANIN) o l’associació i revista Tantàgora, des d’on es fa intercanvi i es dóna formació. L’any 2009 ha dirigit l’edició del llibre-CD Quins uns els gegants! sobre el repertori etnopoètic vinculat a la descendència dels déus de la mitologia grega, Gea i Urà.

 

Pel conjunt de la tasca de creació coreogràfica amb Nats Nus i la incorporació d’altres llenguatges escènics i arquitectònics, amb humor i poesia. Destaca el treball de Toni Mira a favor de la difusió de la dansa i de la creació de nous públics així com pels projectes educatius i familiars que ha desenvolupat amb la companyia i Claudia Moreso, com ara Momentari, dins del cicle Dan Dan Dansa del Mercat de les Flors. L’honora també la seva implicació en projectes d’àmbit social,on la dansa és valuosa eina d’integració i comunicació amb la societat.

 

Claret Serrahima 

Pel disseny i desenvolupament de la imatge gràfica de l’Arts Santa Mònica que culmina una trajectòria brillant en el camp del grafisme i de la comunicació. Per la seva implicació a l’hora de dirigir plataformes culturals como La Fundació Gràfica, el FAD, o el Cercle Artístic de Sant Lluc recentment renovat. El seu treball sempre arriscat i provocador endinsa la professió cap a nous territoris entre l’art, el disseny, la cultura i el pensament.

 

El testament d´Alcestis és una mostra més de l’alta literatura de Miquel de Palol i un punt d’arribada i fusió d’alguns dels títols més importants de la seva obra com El jardí dels set crepuscles i El Troiacord. Però El testament d´Alcestis també presenta novetats importants en relació a les obres anteriors com són la presència i la reivindicació d’uns valors com el bé, la generositat, l’heroisme i el sacrifici. Descobrir les raons i els motius de la mort del personatge femení , representat aquí com Aloysia, és una prova i exemple de les riques potencialitats de la ficció narrativa.

 

Per les seves composicions, d’una gran profunditat i inspiració, en les quals brilla el seu excepcional domini de la corda. A cavall entre la tradició històrica i la sensibilitat contemporània, Cervelló escriu mogut tant pels esdeveniments mundials com es fa palès amb Anna Frank, un símbol i Clamor o Madrid 11 de marzo, comper donar veu al seu instrument fonamental, el violí. Destaquen Fantasia Concertante, Formes per a una exposició i el Concert per a violí i orquestra, estrenat el 2009 a l’Auditori de Barcelona per l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, dirigida pel mestre Antoni Ros Marbà així com l’enregistrament a Sant Petersburg de la integral dels seus quartets de corda, a càrrec del prestigiós quartet rus Atrium String Quartet.

 

En referència a una pintura anònima del segle XVIII que escenifica un de dia de mercat, Albert Garcia Espuche presenta un treball magnífic: La ciutat del Born, resultat d'una recerca històrica minuciosa en què, partint de les restes arqueològiques trobades al subsòl del Mercat del Born, reconstrueix la vida socioeconòmica i cultural de la Barcelona del XVIII. Tot fent confluir les eines i els oficis, el gra i els botiguers, els vestits i els compradors, les cases i els seus habitants; en suma, les pedres i la vida, aconsegueixen una obra bella i d'edició impecable, una fita de la historiografia catalana.

Per haver realitzat càlculs impossibles de fer amb els mètodes tradicionals aplicant la seva especialitat, la computació quàntica. La seva obra, pionera, s'avança a la fabricació dels anomenats ordinadors quàntics destinats a ser la pròxima gran revolució científica. Malgrat la seva joventut, Cirac, actualment director de l'Institut Max Planck d’Òptica Quàntica a Garching (Alemanya) és un dels autors més consultats i citats en el seu camp.

Per ser un exemple empresarial brillant i amb èxit d’una aventura periodística en català i per a Catalunya basat en la informació preferentment regional i local. Durant els darrers 30 anys, El Punt ha contribuït amb fermesa a la tan desitjada normalització lingüística amb diferents edicions territorials del diari, un lloc web eficaç i diverses capçaleres entre les quals destaquen Presència, El 9 Esportiu, Punt de Festa, i, darrerament, la del diari Avui. Mercès a la tasca de centenars de professionals, juntament amb la fidelitat de milers de lectors, El Punt i els seus satèl·lits formen part indiscutible del patrimoni lingüístic i cultural català.

 

Mercè Arànega
Per la seva excel·lent interpretació de l’agonia de Dona Obdúlia Montcada a l’obra Mort de dama de Llorenç Villalonga que es va poder veure al Teatre Principal de Palma i a la Sala Petita del TNC. Una lliçó de teatre impecable que culmina els trenta anys d’ofici d’una actriu versàtil, sòlida i extraordinària que ha anat teixint l’ofici als escenaris, a les pantalles i als platós de televisió.

 

Per haver demostrat que el camí fins al cim del disseny el recorren millor els objectes que acompanyen sense molestar que aquells que arriben a enlluernar; que el bon disseny desenvolupa la indústria, però mai no oblida l'artesania; que el bon disseny té a veure amb les bones idees i no amb la temporalitat de les modes; que tres generacions podem compartir, almenys, un mateix llum, el TMM, i amb ell, una mateixa idea del que és el confort; per preocupar-se, precisament, d'alguna cosa invisible però perceptible com el confort en una era dominada per la imatge.

 

 

Montse Aguer, directora del Centre d’Estudis Dalinians de la Fundació Gala-Salvador Dalí

Víctor-M. Amela, periodista, degà de la crítica de televisió a la premsa espanyola

Sue Aran, investigadora i professora de Comunicació Audiovisual a la Facultat de Comunicació Blanquerna (URL) i filòloga

Juliette Beaume, gestora cultural, investigadora d’arts escèniques

Fina Birulés, professora de Filosofia de la Universitat de Barcelona

Josep Bohigas, arquitecte i professor associat de Projectes a la ETSAB

Lluís Bonet Mojica, periodista i crític de cinema

Josep Borràs, director de l’Escola Superior de Música de Catalunya

Roberta Bosco, periodista especialitzada en art contemporani i en cultura digital

Àlex Broch, crític, assagista, professor universitari i editor

Arcadi Calzada, assessor d’art, consultor financer i  empresari

Montserrat Carulla, actriu de teatre, cinema i televisió

Miguel Gallardo, il·lustrador a la premsa i dibuixant de còmics

Claudia Giannetti, investigadora en l’àmbit de l'art contemporani i del media art

Àngels Margarit, ballarina, coreògrafa i pedagoga. Directora de la companyia Mudances

Antoni Mas, pianista i compositor. President de la Unió de Músics de Catalunya

Jordi Pablo, activista, investigador i pedagog en el camp de l’art actual i la cultura popular

Marta Ramoneda, llibretera, directora de La Central

Carme Riera, escriptora. Exerceix també de professora universitària

Elisenda Roca, periodista i escriptora

David Santaeulària, tècnic de cultura, comissari d’exposicions i historiador de l’art

Jorge Wagensberg, professor a la Universitat de Barcelona i director científic de la Fundació “la Caixa”

Anatxu Zabalbeascoa, periodista i historiadora de l'art