Demà dimecres 17 de novembre, a les 19 h, l’Espai Memorial Democràtic (Via Laietana, 69), estrenarà La isla. Archivos de una tragedia (2010), de Uly Steizner. El documental ha guanyat el III Premi Memorial Democràtic, lliurat la nit del 13 de novembre durant la cloenda del festival Memorimage. L’acte serà presentat pel director del Memorial Democràtic, Miquel Caminal, i per la productora executiva de Memorimage, Elena Subirà.
La isla. Archivos de una tragedia, original del 2009 i que va tenir la seva première mundial al Festival Internacional de Documentals d’Amsterdam de fa un any, és una coproducció alemana-guatemalteca. El premi Memorial Democràtic, dotat amb 2.500 euros i un trofeu, reconeix el treball audiovisual que, utilitzant imatges d'arxiu en moviment i produït entre el 2009 i l’actualitat, millor tracta la lluita per la democràcia i els drets humans.
En setmanes successives, l’Espai Memorial Democràtic projectarà les dues anteriors obres guanyadores del mateix premi a Memorimage: La batalla de la memoria, de Mario Pons (dimecres, 24 de novembre) i Lluís Llach. La revolta permanent, de Lluís Danés (dimecres, 1 de desembre).
Sinopsis de ‘La isla’
Guatemala: a finals del segle XX, l’exèrcit i la policia assassinen i segresten centenars de milers de persones. Amb tot, aquest genocidi sense precedents en la història americana més recent roman encara sense càstig. Un sistema de terror i d’impunitat basat en el silenci i la suposada falta de proves. Però, a l’any 2005, després d’una violenta explosió a la capital, es descobreix accidentalment l’arxiu secret de la policia nacional. Al complex de l’actual acadèmia de policia s’hi ubicava abans La Isla, una presó secreta de los temuts escamots de la policia nacional i així es que apareixen més de 80 milions de documents.
El director, Uly Stelzner, és fins ara l’únic cineasta que ha estat autoritzat a filmar un llargmetratge a l’arxiu. La pel·lícula dibuixa, a través d’una extraordinària interacció visual i emocional, la història d’una tragèdia i treu a la llum les proves per esclarir crims inconcebibles. De la mateixa manera, retrata a una jove generació de treballadors que desitgen alliberar-se de l’asfixiant abraçada de la seva pròpia història encara no esclarida.
