L’alcalde de la Jonquera i president del consorci del Museu Memorial de l’Exili (Mume), Jordi Cabezas, el director del Mume, Jordi Font, i el cap de projectes i patrimoni del Memorial Democràtic, Jordi Guixé, inauguren aquest dissabte, 30 d’abril, a les 12 hores, a la seu del Mume, la mostra Símbols de Franco, produïda pel Memorial Democràtic de la Generalitat. Prèviament, a les 11 hores i al mateix Mume, es presentarà el llibre Camp d’Argelers (1939-1942), de Felip Solé i Grégory Tuban, coeditat per Cossetània i TV3.
El nom mític d’Argelers en l’imaginari de l’exili republicà és disseccionat per tal de mostrar amb deteniment i destresa analítica, sense bandejar en cap moment l’emotivitat que proporcionen els relats testimonials, el patiment i la humiliació a què es van veure sotmesos milers d’homes, dones i infants després de la derrota republicana a la Guerra d’Espanya. Aquesta recerca aconsegueix palesar els diferents usos que va tenir el camp d’acord amb el context polític i bèl·lic canviant a l’Estat francés entre 1939 i 1942. El llibre Camp d’Argelers amplifica i aporta milers de matisos al documental televisiu del mateix nom dirigit i concebut per Felip Solé.
Comissariada pels historiadors Jordi Guixé, cap de Projectes i Patrimoni Memorial del Memorial Democràtic, i Pilar Mateo, Símbols de Franco és una exposició divulgativa de l’estudi del Cens de simbologia franquista de Catalunya, en el qual el Memorial Democràtic ha catalogat prop de 7.700 símbols franquistes que encara perviuen a tot el país. La gran majoria d’aquests símbols són plaques d’habitatge, tot i que també s’han censat 41 rètols de carrers, 38 monuments, 26 creus i 20 gravats o relleus vinculats al franquisme. El cens es pot consultar al web del Memorial Democràtic http://memorialdemocratic.gencat.cat.
Itinerant i d’entrada lliure, Símbols de Franco es podrà veure a la Jonquera fins al 26 de juny, a la sala d’exposicions del Mume. La mostra es divideix en sis àmbits temàtics: Feixisme, nacionalcatolicisme i propaganda; Franquisme a l’espai públic; Art i iconografia del franquisme; Arxiu de plaques; Intransició democràtica; Memòria democràtica versus simbologia franquista: conèixer abans d’actuar.
Mentre països com Itàlia i Alemanya van promulgar lleis per fer desaparèixer la simbologia feixista de l’espai públic, a l’Estat espanyol no ha estat fins trenta anys després d’haver elegit el primer govern democràtic que, a través d’una llei de memòria històrica, s’ha regulat –tímidament– la seva perdurabilitat. Què és el que s’ha de fer amb els símbols franquistes que han perdurat és només una de les qüestions que es plantegen en aquesta exposició. Però hi ha preguntes més impertinents en el seu rerefons: per què han sobreviscut tots aquests símbols en aquests més de trenta anys de democràcia?
Símbols de Franco interpel·la els diferents actors de la memòria col·lectiva i de la gestió de l’espai públic. Recerca, intervencions, manifestacions, iniciatives associatives privades, transgressions artístiques sobre símbols, el llegat social del franquisme... són aspectes que s’han volgut transmetre a través d’audiovisuals, imatges històriques i actuals, reflexions d’historiadors i aportacions artístiques.
A banda de profusió de fotografies, la mostra incorpora elements originals de simbologia franquista; una instal·lació artística de Francesc Abad; dibuixos d’Andrés Rábago, El Roto; vídeos de Fernando Sánchez Castillo, i textos originals dels historiadors Hilari Raguer, Conxita Mir, Pere Ysàs, Jordi Font, Pilar Mateo, Narcís Sellés, Montserrat Duch, Ricard Vinyes i Anna Maria Garcia. Així mateix, la mostra interpel·la el públic, en forma de consulta participativa, sobre què cal fer amb tres elements significatius de la simbologia franquista encara pervivents: el Valle de los Caídos, el monument franquista de Tortosa i els milers de plaques d’habitatge amb el jou i les fletxes.
D’altra banda, el llibre Camp d’Argelers (1939-1942) és el primer estudi monogràfic sobre el camp de concentració que es va aixecar del no-res a la platja rosellonesa del municipi d’Argelers de la Marenda el febrer de 1939. La monografia del realitzador Felip Solé i el periodista i historiador Grégory Tuban explica, per mitjà d’un acurat estudi que es basa en fonts documentals arxivístiques, fonts bibliogràfiques i testimonis orals de persones que van viure en aquell univers concentracionari, la trajectòria del camp entre 1939 i 1942.
