El Departament d'Interior, Relacions Institucionals i Participació i l'Ajuntament d'El Prat celebraran el dijous 21 de gener un homenatge als veïns que van lluitar per la democràcia i van patir privació de llibertat.
- Més de 1100 veïns del Baix Llobregat han rebut indemnitzacions atorgades pel govern català per haver patit presó durant la guerra o la dictadura. Ells, o en alguns casos les seves famílies, rebran ara un diploma de reconeixement, un document simbòlic que també han lliurat França o Andalusia
El Teatre Modern d’El Prat de Llobregat acollirà el dijous 21 de gener (18 h), un acte d’homenatge als veïns del Baix LLobregat que van ser represaliats durant la Guerra Civil i el franquisme. Presidiran l’acte l’alcalde, Lluís Tejedor, i la directora general de Memòria Democràtica de la Generalitat, M.Jesús Bono, i comptarà amb la presència d’alguns dels homes i dones de la comarca que van lluitar per la democràcia i els drets nacionals de Catalunya i van patir la repressió franquista. L’homenatge, organitzat pel Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació (Direcció General de Memòria Democràtica) i l’Ajuntament d’El Prat, és obert a tothom. El 18 de febrer, l’auditori Barrades de L’Hospitalet de Llobregat acollirà un acte similar.
L’homenatge d’El Prat començarà a les 18h i comptarà amb el testimoni d’una persona represaliada pel franquisme de la comarca. La historiadora Gemma Tribó parlarà de la repressió al Baix Llobregat i el grup de teatre Kaddish representarà una selecció d’escenes de “En un barquito de vela”, una història sobre la batalla de l’Ebre. .
L’acte s’emmarca en el programa de 25 homenatges que se celebraran a tot Catalunya, després que el passat octubre el Palau Sant Jordi de Barcelona acollís el primer concert-homenatge als represaliats pel franquisme que va reunir prop de 5.000 persones. Ara, l’objectiu és homenatjar les víctimes de la repressió franquista de forma territorialitzada, i així facilitar l’assistència dels propis testimonis a l’acte. Alhora, es lliurarà un diploma de reconeixement a cada persona que va patir privació de llibertat durant la Guerra Civil o la dictadura, un document simbòlic que ja han lliurat altres països com França i, a l’Estat, la Junta d’Andalusia. El document, signat pel president José Montilla i el conseller Joan Saura, es lliura “en reconeixement per la seva contribució a la causa de la llibertat i la democràcia durant la guerra civil i la dictadura franquista”. El text afegeix “Sigui el seu compromís durant aquells anys de foscor exemple de generositat, dignitat, coratge i amor a la llibertat, a la democràcia i a Catalunya per a les generacions posteriors”.
Més de 1.100 represaliats del Baix Llobregat han estat indemnitzats pel Govern
Des de l’any 2.000, 1.165 veïns del Baix Llobregat (95 d’El Prat) han rebut indemnitzacions del govern català pel temps en què van ser privats de llibertat. A tot Catalunya, més de 22.000 persones han rebut la indemnització, amb un import atorgat total de més de 51 milions d’euros.
Entre la documentació acreditativa de la privació de llibertat, el 46% procedeix d’arxius militars i el 30% de presons. Però s’han tingut en compte proves alternatives: cartes i postals; fotografies; memòries presentades pels afectats; fulls de compliment militar; actes de notorietat d’ajuntaments; cartilles de vacunació...etc. Tota la documentació recollida es conservarà de forma permanent, ja que constitueix un fons testimonial de la memòria històrica a Catalunya. La convocatòria continua encara oberta i es pot tramitar a través de la Direcció General de Memòria Democràtica de la Generalitat.
Per demarcacions, Barcelona suma el 54% dels represaliats pel franquisme que han pogut ser indemnitzats (12.036), Lleida l’11% (2434), el Camp de Tarragona el 8’9% (1969), Catalunya Central el 8’87% (1953), Girona el 8’84% (1946), Terres de l’Ebre el 5’9% (1311) i l’Alt Pirineu i Aran l’1’69% (372). La major part dels beneficiaris són nascuts entre 1910 i 1929, van participar de forma directa en la Guerra Civil i van ser privats de llibertat sense judici ni causa. El segon grup més nombrós l’integren els nascuts entre 1940 i 1959 i que participaven de les activitats antifranquistes.
La repressió
Alguns historiadors asseguren que fins a 150.000 persones van morir víctimes de la repressió franquista a tot l’Estat. Però la repressió també va tenir moltes altres cares: les presons, els camps de concentració, els batallons de treballadors..etc. L’any 1940, 280.000 persones estaven retingudes a les presons de Franco, la majoria acusades de “rebel·lió”. L’any 1939, només a Catalunya, hi havia més de 130.000 presoners de guerra repartits per diferents camps de concentració (Lleida, Tarragona, Reus, Figueres, Barcelona..etc) i fins a 700.000 persones van ser empresonades durant la postguerra a l’Estat espanyol. Les xifres proven la duresa de la repressió del règim, una repressió que li va permetre perpetuar-se en el poder fins a la mort del dictador.
18:00.
Teatre Modern (pl. de la Vila, 5), Prat de Llobregat (El Baix Llobregat)La directora general de Memòria Democràtica, Mª Jesús Bono, participarà en l'acte d'homenatge als represaliats pel franquisme.
