Vilafranca acull demà l'homenatge als represaliats pel franquisme a l'Alt Penedès

L’Auditori Municipal de Vilafranca del Penedès acollirà demà dimecres 3 de febrer (18 h), un acte d’homenatge als veïns de la comarca de l’Alt Penedès que van ser represaliats pel franquisme. Presidiran l’acte l’alcalde de Vilafranca del Penedès, Pere Regull, i el director dels Serveis Territorials del departament d’Interior Relacions Institucionals i Participació a Barcelona, Àngel Merino, i comptarà amb la presència d’alguns veïns de la zona que van lluitar per la democràcia i els drets nacionals de Catalunya i van patir la repressió franquista. L’homenatge, que és obert a tothom, està organitzat pel Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació (Direcció General de Memòria Democràtica) i l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès, i compta amb la col·laboració de l’Institut d’Estudis Penedesencs.

L'homenatge de Vilafranca començarà a les 18h i comptarà amb el testimoni de Toni Sans, que intervindrà com a representant dels represaliats pel franquisme de la comarca. Nascut a Vilafranca l'any 1951, Sans va ser detingut i empresonat del març al juny de 1972, i també entre els mesos de març de 1974 a setembre de 1975. En aquest temps va passar per les presons de Carabanchel (Madrid), Model (Barcelona) i Torrero (Zaragoza). Va participar en l’aparell de propaganda del PSUC en la clandestinitat i com a responsable territorial fins l’any 1977. En l’acte d’homenatge, també intervindrà l’historiador Ramon Arnabat, president de l’Institut Estudis Penedesencs, que parlarà de la repressió a la comarca de l’Alt Penedès.

 

L’acte s’emmarca en el programa de 24 homenatges que se celebraran a tot Catalunya, després que el passat octubre el Palau Sant Jordi de Barcelona acollís el primer concert-homenatge als represaliats pel franquisme que va reunir prop de 5.000 persones. Ara, l’objectiu és homenatjar les víctimes de la repressió franquista de forma territorialitzada, i així facilitar l’assistència dels propis testimonis a l’acte. Alhora, es lliurarà un diploma de reconeixement a cada persona que va patir privació de llibertat durant la Guerra Civil o la dictadura, un document simbòlic que ja han lliurat altres països com França i, a l’Estat, la Junta d’Andalusia. El document, signat pel president José Montilla i el conseller Joan Saura, es lliura “en reconeixement per la seva contribució a la causa de la llibertat i la democràcia durant la guerra civil i la dictadura franquista”. El text afegeix “Sigui el seu compromís durant aquells anys de foscor exemple de generositat, dignitat, coratge i amor a la llibertat, a la democràcia i a Catalunya per a les generacions posteriors”. 

 

 

Des de l’any 2.000, prop de 300 veïns de l’Alt Penedès han rebut indemnitzacions del govern català pel temps en què van ser privats de llibertat (prop d’un centenar d’ells a Vilafranca del Penedès). A tot Catalunya, més de 22.000 persones han rebut la indemnització, amb un import atorgat total de més de 51 milions d’euros. La major part dels beneficiaris són nascuts entre 1910 i 1929, van participar de forma directa en la Guerra Civil i van ser privats de llibertat sense judici ni causa.

 

Entre la documentació acreditativa de la privació de llibertat, el 46% procedeix d’arxius militars i el 30% de presons. Però s’han tingut en compte proves alternatives: cartes i postals; fotografies; memòries presentades pels afectats; fulls de compliment militar; actes de notorietat d’ajuntaments; cartilles de vacunació...etc. Tota la documentació recollida es conservarà de forma permanent, ja que constitueix un fons testimonial de la memòria històrica a Catalunya. La convocatòria continua encara oberta i es pot tramitar a través de la Direcció General de Memòria Democràtica de la Generalitat.

 

Alguns historiadors asseguren que fins a 150.000 persones van morir víctimes de la repressió franquista a tot l’Estat. Però la repressió també va tenir moltes altres cares: les presons, els camps de concentració, els batallons de treballadors..etc. L’any 1940, 280.000 persones estaven retingudes a les presons de Franco, la majoria acusades de “rebel·lió”. L’any 1939, només a Catalunya, hi havia més de 130.000 presoners de guerra repartits per diferents camps de concentració (Lleida, Tarragona, Reus, Figueres, Barcelona..etc) i fins a 700.000 persones van ser empresonades durant la postguerra a l’Estat espanyol. Les xifres proven la duresa de la repressió del règim, una repressió que li va permetre perpetuar-se en el poder fins a la mort del dictador.