El secretari general d’Interior, Relacions Institucionals i Participació, Joan Boada, acompanyat del rector de la Universitat de Barcelona, Josep Samitier, inaugurarà demà (09 h) les primeres Jornades de Treball sobre fosses comunes i simbologia franquista. La trobada, que coincideix amb la investigació del jutge Garzón sobre els desapareguts, la tramitació de la Llei de Fosses a Catalunya i el desenvolupament de la Llei de Memòria estatal, reunirà més de 150 regidors, tècnics, historiadors, arqueòlegs, forenses i representants d’entitats. L’objectiu és obrir el debat sobre el marc legal i les fosses; què s’ha fet a Europa amb les fosses de la II Guerra Mundial?; què han fet països com Bòsnia; què estant fent comunitats com Catalunya, Andalusia o Aragó i què pensa fer l’Estat?; o què reclamen entitats que treballen per la recuperació de la memòria històrica?. En la segona jornada, s’abordarà un tema igualment polèmic: què cal fer amb la simbologia franquista que encara podem trobar als carrers de les nostres ciutats?.

 

Les jornades, les primeres d’aquestes característiques que se celebren a l’Estat, les organitzen el Centre d’Estudis Històrics Internacionals-Pavelló de la República (Universitat de Barcelona) i la Direcció General de Memòria Democràtica (Dep. Interior, Relacions Institucionals i Participació) sota la direcció dels historiadors Antoni Segura, Andreu Mayayo i Queralt Solé.

 

Després de l’acte d’inauguració, a les 9.30h començarà la primera taula rodona, centrada en les experiències internacionals en relació a les fosses d’Itàlia (Alessandro Portelli), l’Europa de postguerra (Luc Capdevila) i Bòsnia i Hercegovina (José Ricardo de Prada). A les 12 h, representants del Ministeri de la Presidència, (encarregat de desenvolupar la Llei de Memòria Històrica estatal); membres de la Junta d’Andalusia i dels governs d’Aragó, País Basc i Catalunya, debatran sobre el marc jurídic sobre fosses i les actuacions de les diferents comunitats.  Després serà el torn per a la societat civil, amb una taula rodona que comptarà amb la participació de l’antropòleg forense Paco Etxebarria i membres de l’Associació per la recuperació de la memòria històrica de Catalunya (ARMHC), el Fòrum per la Memòria del País Valencià i de l’As. Pozos de Caudé d’Aragó.

 

Per últim, historiadors, arqueòlegs, biòlegs i forenses analitzaran com ha de ser l’estudi de les fosses.

 

La segona jornada començarà divendres (9 h) amb un debat sobre el tractament legal i historiogràfic de la simbologia franquista, amb la participació de les historiadores Montserrat Duch, Àngela Cenarro i Queralt Solé. A les 11.30h, Adigsa, el Comebe i ajuntaments com Barcelona, Cervera o Tortosa explicaran com han actuat amb la simbologia franquista del seu territori.

 

La cloenda de les jornades, divendres a les 13.30 h, anirà a càrrec de la directora general de Memòria Democràtica de la Generalitat, Mª Jesús Bono, i el catedràtic d’Història i director del CEHI, Antoni Segura.