El govern català presenta en el Congrés de Colòmbia la seva política de memòria històrica, fosses i desapareguts

El secretari general d’Interior, Relacions Institucionals i Participació, Joan Boada, intervindrà el pròxim 10 de desembre en el Congrés de la República de Colòmbia, a Bogotà, per presentar la política de recuperació de la memòria democràtica de la Generalitat. Boada explicarà la Llei de Fosses, aprovada el passat juny al Parlament de Catalunya, les funcions del Memorial Democràtic de la Generalitat, la primera institució de l’Estat dedicada íntregrament a la recuperació de la memòria democràtica, i altres iniciatives del govern. La seva serà la principal ponència de la l’audiència pública convocada amb motiu del Dia Internacional dels Drets Humans sota el títol “Fosses, experiències de reconstrucció de la veritat, per a una política pública de la memòria”.

La sessió comptarà amb la presència de membres del govern colombià, senadors, parlamentaris, organitzacions de la societat civil..etc. També hi intervindran l’assessora de la Direcció General de Memòria Democràtica de la Generalitat en matèria de fosses i desapareguts, Queralt Solé, i Juan Carlos Villamizar, del Comitè Permanent per la Defensa dels Drets Humans (CPDH). La delegació catalana ha estat convidada per la Comissió de Pau i Drets Humans del Senat de Colòmbia amb l’objectiu de presentar l’experiència de Catalunya com un model per a la creació d’una política pública de memòria a Colòmbia.

 

Des de 2008, el Polo Democrático i el Partit Liberal de Colòmbia promouen l’aprovació d’una llei d’homenatge als desapareguts en el conflicte que pateix el país que preveu mesures de localització i identificació i d’assistència als familiars. El projecte inclou la creació d’una Comissió Nacional de Recerca de Persones per promoure la investigació del delicte de desaparició forçada i l’actualització permanent del Registre Nacional de Desapareguts. També crea un Banc de Perfils Genètics de Desapareguts i preveu ajuda psicosocial per a les famílies i també econòmica per tal que puguin recuperar les restes dels seus familiars i donar-los sepultura. El text també preveu elaborar mapes on s’assenyali la possible situació de desapareguts forçosos, declarar aquests espais “Santuaris de la Memòria”, senyalitzar-los i preservar-los. Segons l’Associació de Familiars de Desapareguts, entre 7.000 i 15.000 persones han desaparegut de forma forçada a Colòmbia des de 1977.

 

En la seva intervenció, Boada presentarà la Llei sobre la localització i identificació de les persones desaparegudes durant la Guerra Civil i la dictadura franquista, i la dignificació de les fosses comunes, pionera a tot l’Estat. El text reconeix el dret dels familiars a obtenir informació sobre el destí dels seus parents desapareguts, a la dignificació i senyalització del lloc de l’enterrament i, si s’escau, a la recuperació de les restes. L’objectiu és reconèixer la dignitat de les persones desaparegudes durant la Guerra Civil i la dictadura i el dret de la societat a conèixer la veritat del passat, evitar que les fosses comunes caiguin en l’oblit i senyalitzar i dignificar els llocs dels enterraments per recuperar-los com a espais de memòria.

 

Boada també presentarà el Memorial Democràtic, la primera institució de tot l’Estat dedicada íntegrament a la recuperació de la memòria democràtica. Creat a finals de 2007, el Memorial desplega les polítiques públiques de recuperació, comemoració i foment de la memòria democràtica i promou el coneixement de la II República; la Generalitat republicana; la Guerra Civil; la repressió de la dictadura; de l’exili i de la deportació.

 

Durant la seva estada a Colòmbia, el secretari general d’Interior, Relacions Institucionals i Participació també mantindrà reunions amb diversos senadors i amb el president de la Cort Suprema de Justícia, Augusto Ibáñez. En aquesta darrera reunió, es tractarà el paper de la comunitat internacional a l’hora de pressionar per avançar en la recuperació de la memòria històrica i el coneixement de la veritat a Colòmbia.