La Generalitat participarà diumenge, 3 de maig (11.30 h), en la cloenda de les jornades Diàleg IntraRwandès 2009 (DIR), que s’estan celebrant aquesta setmana i que acabaran diumenge a Palma de Mallorca. Diumenge també se celebrarà un acte de dignificació de les víctimes espanyoles, rwandeses i congoleses per mort violenta a Rwanda i el Congo. En la cloenda de les jornades, participaran el director de l’Oficina de Promoció de la Pau i els Drets Humans de la Generalitat, Xavier Badia; l’advocat i mediador en conflictes, representant legal de les víctimes de Rwanda i la RD Congo i del Fòrum Internacional per la Veritat i la Justícia a l'Àfrica dels Grans Llacs, Jordi Palou-Loverdos; l’advocada i mediadora en conflictes, Irma Rognomi; dos representats de la trentena de dones i homes rwandesos participants al DIR; la consellera de Benestar Social, Promoció i Immigració del Govern de les Illes Balears, Fina Santiago, que presidirà la cloenda de les jornades, i l’ex-vicepresident del Govern de les Illes Balears, Pere Sampol.

 

L'Oficina de promoció de la Pau i els Drets Humans ha donat suport a edicions anteriors de les jornades anuals Diàleg IntraRwandès celebrades a Catalunya. L’Oficina dóna suport al foment del diàleg i la veritat sobre els fets com a instruments claus per a la resolució efectiva del conflicte rwandès.

 

Entre el 30 d’abril i el 3 de maig de 2009, una trentena de dones i homes rwandesos de diferents ètnies es reuneixen a Palma de Mallorca per buscar solucions viables i duradores a la resolució del conflicte de Rwanda i dignificar les víctimes que ha provocat. Es debatrà sobre la generació de confiança a partir de les relacions humanes, l’educació, la cultura i l’estructura política, el desenvolupament socioeconòmic, la justícia i els sistemes de seguretat, entre d’altres temes. En les jornades, també participen congolesos de l’est de la RD Congo i destacats observadors internacionals. Es tracta de la setena edició del DIR, que va començar a Mallorca l’any 2004.

 

El conflicte a Rwanda, que va esclatar el 1990 i encara avui té conseqüències socials, mediambientals i econòmiques a l’Àfrica Central, ha causat més de set milions de víctimes humanes, entre les quals es troben els espanyols Joaquim Vallmajó, 4 religiosos maristes, Flors Sirera, Manuel Madrazo, Luis Valtueña i Isidro Uzcudun.