Tàrrega acull l'homenatge als represaliats pel franquisme a l'Urgell i la Segarra

L’ajuntament de Tàrrega acollirà divendres 26 de febrer (19 h), un acte d’homenatge als veïns de l’Urgell i la Segarra que van ser represaliats pel franquisme. Presidiran l’acte l’alcalde de Tàrrega, Joan Amézaga, i el secretari de Relacions Institucionals i Participació de la Generalitat, Josep Vendrell, i comptarà amb la presència d’alguns veïns de la zona que van lluitar per la democràcia i els drets nacionals de Catalunya i van patir la repressió franquista. L’homenatge, organitzat pel Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació (Direcció General de Memòria Democràtica) i l’Ajuntament de Tàrrega, és obert a tothom.

 

L’homenatge de Tàrrega començarà a les 19h i comptarà amb el testimoni de Pepet Pont i Llobera en representació dels represaliats de l’Urgell i la Segarra. Nascut a Tàrrega, Pepet Pont va creuar la frontera al 1939 i va ser internat al camp de concentració de Sant Cebrià. Desprès de sol·licitar repatriació a Espanya, a l’octubre de 1942 va ser fet presoner a Figueres i traslladat a la presó Model de Barcelona. Un mes desprès va ingressar al camp de concentració Miguel de Unamuno (Madrid), i a la setmana següent va entrar a formar part del Batallón de Soldados Trabajadores nº2, a Cerro Muriano (Còrdoba). Al 1945 se li va retirar la categoria de pròfug i li varen concedir el permís per retornar a Tàrrega.

 

També intervindrà en l’homenatge l’historiador Gerard Corbella. Després de les intervencions, tancarà l’acte una actuació de l’Escola de Música de Tàrrega.

 

L’acte s’emmarca en el programa de 24 homenatges que se celebraran a tot Catalunya, per homenatjar les víctimes de la repressió franquista i lliurar un diploma de reconeixement a cada persona que va patir privació de llibertat durant la Guerra Civil o la dictadura, un document simbòlic que ja han lliurat altres països com França i, a l’Estat, la Junta d’Andalusia. El document, signat pel president José Montilla i el conseller Joan Saura, es lliura “en reconeixement per la seva contribució a la causa de la llibertat i la democràcia durant la guerra civil i la dictadura franquista”. El text afegeix “Sigui el seu compromís durant aquells anys de foscor exemple de generositat, dignitat, coratge i amor a la llibertat, a la democràcia i a Catalunya per a les generacions posteriors”. 

 

 

Des de l’any 2.000, 393 veïns de l’Urgell i la Segarra han rebut indemnitzacions del govern català pel temps en què van ser privats de llibertat (243 de l’Urgell i 150 de la Segarra). A tot Catalunya, més de 22.000 persones han rebut la indemnització, amb un import atorgat total de més de 51 milions d’euros. La major part dels beneficiaris van participar de forma directa en la Guerra Civil i van ser privats de llibertat sense judici ni causa.

 

Entre la documentació acreditativa de la privació de llibertat, el 46% procedeix d’arxius militars i el 30% de presons. Però s’han tingut en compte proves alternatives: cartes i postals; fotografies; memòries presentades pels afectats; fulls de compliment militar; actes de notorietat d’ajuntaments; cartilles de vacunació...etc. Tota la documentació recollida es conservarà de forma permanent, ja que constitueix un fons testimonial de la memòria històrica a Catalunya. La convocatòria continua encara oberta i es pot tramitar a través de la Direcció General de Memòria Democràtica de la Generalitat.

 

Alguns historiadors asseguren que fins a 150.000 persones van morir víctimes de la repressió franquista a tot l’Estat. Però la repressió també va tenir moltes altres cares: les presons, els camps de concentració, els batallons de treballadors..etc. L’any 1940, 280.000 persones estaven retingudes a les presons de Franco, la majoria acusades de “rebel·lió”. L’any 1939, només a Catalunya, hi havia més de 130.000 presoners de guerra repartits per diferents camps de concentració (Lleida, Tarragona, Reus, Figueres, Barcelona..etc) i fins a 700.000 persones van ser empresonades durant la postguerra a l’Estat espanyol. Les xifres proven la duresa de la repressió del règim, una repressió que li va permetre perpetuar-se en el poder fins a la mort del dictador.