La immensa majoria de la població de l’Estat està insatisfeta amb el funcionament de la democràcia espanyola i considera que el diàleg i la negociació són les millors vies per resoldre el conflicte entre Catalunya i Espanya. Aquestes són dues de les principals conclusions de l’enquesta Percepció sobre el debat territorial a Espanya, 2019, que la consellera de la Presidència, Meritxell Budó, ha presentat en una roda de premsa al Palau de la Generalitat, acompanyada del director general d’Anàlisi i Prospectiva, Josep Rius.

Segons es desprèn dels resultats del qüestionari, el diàleg i la negociació són les vies de resolució del conflicte entre Catalunya i Espanya que recullen més suports per part de la societat. Preguntats sobre què és més necessari pel que fa a les relacions entre Catalunya i la resta de l’Estat, els entrevistats trien de manera majoritària la via del diàleg, ja sigui sense límits o en el marc de la Constitució. A Catalunya, la suma d’aquestes dues opcions comptaria amb un percentatge del 80%, mentre que a la resta de l’Estat arribaria al 66% de la població. L’opció del diàleg sense límits és la preferida pels catalans, seguida del diàleg en el marc de la Constitució. En el cas de la resta de l’Estat, el diàleg dins la Constitució és la majoritària amb diferència.

L’enquesta també constata un “alt grau d’insatisfacció” amb el funcionament de la democràcia espanyola. La immensa majoria de la població està poc o gens satisfeta amb el funcionament de la democràcia, un 87,5% a Catalunya i un 75,5% a la resta de l’Estat. Es fa palès, però, que la insatisfacció és més accentuada a Catalunya, amb un 44% de la població que es manifesta gens satisfeta amb la democràcia espanyola, per un 31% a l’Estat.

Opinions contraposades pel que fa al debat territorial

L’enquesta evidencia que, tot i coincidir en els aspectes esmentats anteriorment, la percepció a Catalunya i a Espanya sobre el debat territorial és força dispar en la majoria de preguntes. Sobre la relació entre Catalunya i l’Estat, els resultats a Catalunya mostren que un 37% aposta per un Estat independent, un 27% per una comunitat autònoma i un 22% per un estat federal. A la resta de l’Estat, es considera majoritàriament, amb un 61%, que Catalunya ha de ser una comunitat autònoma, un 21% una regió i un 7%, un Estat federal.

Altres diferències significatives tenen a veure amb la percepció del tractament que fa el Govern central a les diferents comunitats autònomes. A Catalunya, es considera que les tres comunitats més afavorides són Madrid (53%), Andalusia (50%) i, en menor mesura, Extremadura (24%). A la resta de l’Estat, en canvi, un 65% dels enquestats que responen que el Govern central beneficia més unes comunitats que altres, creuen que Catalunya és la comunitat més afavorida, seguida de lluny per Euskadi (44%) i Madrid (39%).

Finalment, l’enquesta també revela diferències pel que fa a la confiança en les institucions. Per exemple, la monarquia suspèn i és la institució que genera menys confiança a Catalunya, amb un 73% dels entrevistats que la valora entre 0 i 4. Aquest percentatge és d’un 41% a la resta de l’Estat.

A Catalunya, les tres institucions que generen més confiança són les universitats (amb una nota de 6,6 sobre 10), seguides dels Mossos d’Esquadra (valorats amb una nota de 6) i el propi Ajuntament (amb una nota del 5,7). A la resta de l’Estat són, per aquest ordre, la Policia Nacional i la Guàrdia Civil (7,1), les universitats (6,8) i l’exèrcit (6,7).

Pel que fa a les institucions que generen menys confiança, a Catalunya són la monarquia espanyola (que suspèn amb una nota de 2,2 sobre 10), seguida de l’església catòlica (2,6) i la banca (2,9). A la resta de l’Estat, en canvi, la institució menys valorada són els partits polítics (2,8), seguits per la banca (3,3) i el Congrés dels Diputats (3,6).

Una enquesta per conèixer l'opinió del conjunt dels ciutadans de l'Estat

L’Enquesta presentada aquest dijous és un encàrrec del Departament de la Presidència al Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) amb l’objectiu de disposar de l'opinió i de la percepció del conjunt dels ciutadans de l'Estat sobre l’actual situació política. Es tracta d’una enquesta realitzada a 3.600 individus de Catalunya i de la resta d’Espanya espanyol entre el 9 de setembre i el 19 d’octubre de 2019, és a dir, abans de conèixer-se la sentència que ha condemnat els líders independentistes a penes de presó i inhabilitació 

Entre les qüestions d’interès per al Govern, destaquen l’opinió dels ciutadans de l’Estat en relació amb el debat territorial i les eventuals alternatives que s’hi plantegen; l’actitud davant la política de la societat espanyola, i el contrast de la posició sobre Catalunya dels partits polítics espanyols amb l’opinió dels ciutadans.