Cultura

El Govern declara béns culturals d'interès nacional el nucli històric de Conesa i l'església del Sagrat Cor de Vistabella a la Secuita

query_builder   8 març 2011 16:30

event_note Nota de premsa

El Govern declara béns culturals d'interès nacional el nucli històric de Conesa i l'església del Sagrat Cor de Vistabella a la Secuita


  • En els mateixos acords de Govern es declara l'entorn de protecció de tots dos béns
El Govern ha aprovat declarar béns culturals d'interès nacional el nucli històric de Conesa (Conca de Barberà), en la categoria de conjunt històric, i l'església del Sagrat Cor de Vistabella, a la Secuita (Tarragonès), en la categoria de monument històric. En els mateixos acords de Govern es declara l'entorn de protecció de tots dos béns.
El nucli antic de Conesa està format per un primer recinte clos, en què hi havia l'antic castell, i un segon recinte originàriament també tancat que, a partir del segle XVI, va donar lloc a creixements al llarg dels camins d'accés. Els elements més rellevants són: les restes del castell, del recinte emmurallat i els dos portals (el Reial o de Sant Antoni i el de Santa Maria). El conjunt també inclou l'església parroquial de Santa Maria, dels segles XIV i XV, i les restes de l'Hospital de Sant Antoni, fora del clos murat i davant del Portal Reial.
Per les seves característiques morfològiques, urbanes, arquitectòniques, constructives i històriques, Conesa conserva la configuració de l'urbanisme dels nuclis medievals catalans i dels seus creixements i presenta una traça urbana que s'ha mantingut pràcticament inalterada des del segle XIV.
La delimitació de l'entorn de protecció d'aquest conjunt té en compte el sistema viari, els dos recintes closos, l'església i la Casa del Delme, així com els límits posteriors de les edificacions i de les propietats existents, emmarcades pels dos barrancs.

El Sagrat Cor de Vistabella, edifici modernista de Jujol
L'església del Sagrat Cor de Vistabella, a la Secuita, és un edifici d'estil modernista construït l'any 1923 per l'arquitecte Josep Maria Jujol i Gibert, col•laborador de Gaudí. Va ser un encàrrec, l'any 1917, dels mateixos veïns del poble que van treballar en la construcció del temple. Jujol no es va limitar a projectar l'arquitectura i l'estructura de l'edifici, sinó que va dissenyar la totalitat dels elements decoratius i de mobiliari com pintures, portes, baranes, làmpades o reixes. Les pintures de l'absis van ser destruïdes durant la Guerra Civil i tornades a pintar per la filla de Jujol.
L'edifici disposa d'una única nau de planta quadrada centrada en l'eix diagonal est-oest on s'ubica a un extrem l'altar i en l'altre, el porxo de l'entrada. Els murs són de maçoneria de pedra coberta amb volta catalana suportada per dos arcs de maó de gran alçada que es recolzen en els murs exteriors i en una estructura de pilars també d'obra.
El Govern ha aprovat també delimitar l'entorn de protecció de l'església per tal de garantir la seva relació amb els espais que l'envolten.
undefined
undefined
undefined
undefined