
El voltor és una espècie protegida que ha incrementat notablement la seva població en els últims anys, per això els animals recuperats s’alliberen sempre fora de Catalunya
El Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural ha cedit avui 15 exemplars de voltor comú (Gyps fulvus) que han estat ingressats en els seus centres de recuperació de fauna de Catalunya per incorporar-los en projectes de reforçament de l’espècie a Hongria i Bulgària. La recollida s’ha fet al Centre de Fauna de Vallcalent, a Lleida.
La majoria dels animals cedits són joves nascuts l’any 2010, que van ingressar als Centres de Recuperació de Fauna de Torreferrussa (Santa Perpetua de la Mogoda) i Vallcalent (Lleida) del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural (DAAM) amb debilitat a la tardor de 2010. La tardor és l’època de l’any en la qual realitzen els vols de dispersió de les colònies de cria i de vegades es despisten, marxen lluny dels llocs on es troba normalment l’espècie, es debilita i finalment entren en els centres de recuperació de fauna.
El Projecte de reintroducció de l’espècie a Hongria i Bulgària
En una primera fase es traslladaran al Centre de Fauna de GREFA a l’espera que arribin la resta d’animals d’altres llocs de la península Ibèrica i les autoritzacions necessàries per posteriorment ser enviats als destins d’alliberament a finals d’abril.
A Hongria, els animals s’alliberaran al PN Hortovagy i a Bulgària el lloc d’alliberament serà el Congost del Kresna, entre els Parcs de Rila i Pirin. Es tracta del segon any que s’alliberen animals en aquesta zona. Els exemplars que s’alliberaran aquest any procediran d’Extremadura, Madrid i Catalunya.
L’espècie a Catalunya
El voltor comú a Catalunya és una espècie protegida, però que no es troba amenaçada donat que els seus efectius s’han incrementat de forma molt notable en els darrers 30 anys.
És una espècie colonial que nidifica en penya-segats. Trobem colònies de cria en les comarques de l’Alta Ribagorça, el Pallars Jussà i Sobirà, la Noguera, l’Alt Urgell, el Berguedà, el Solsonès, el Ripollès, la Terra Alta, el Baix Ebre, el Priorat i el Segrià.
S’alimenta de les despulles dels animals morts, ja siguin domèstics (vaques, eugues, ovelles, cabres, etc.) o salvatges (cérvols, daines, etc.). Per a la recerca d’aquests cadàvers ha desenvolupat una gran capacitat de vol, que li permet dur a terme desplaçaments de més de 100 km en un mateix dia.
Fa uns quatre anys, a partir de l’aparició de l’anomenada malaltia de les vaques boges, la Unió Europea va promulgar unes normes sanitàries molt estrictes pel que fa a la retirada de cadàvers de la natura. Això ha donat lloc a una reducció molt important de l’aliment per als voltors i a l’aparició, de forma paral·lela, de les interaccions entre aquests i el bestiar domèstic, són els anomenats “atacs”. Es preveu però que aquest fet vagi remeten a partir de la nova normativa sobre eliminació de cadàvers que ha entrat en vigor aquest mes de març i que permetrà retornar a la situació anterior a l’aparició de la malaltia de les vaques boges.
Dins l’estratègia adoptada per la Generalitat per tal de regular les poblacions d’aquesta espècie, hi ha el trasllat dels exemplars que ingressen en Centres de Fauna Salvatge fora de Catalunya un cop ja recuperats, tot evitant així tornar-los a alliberar de nou a casa nostra. Com que la població de voltors es troba en molt bones condicions, fa més de 10 anys que Catalunya “exporta” voltors a França, Itàlia, etc.
Els centres de fauna salvatges del DAAM
Els centres de fauna salvatge tenen com a funcions principals rehabilitar i alliberar, en les millors condicions possibles, els exemplars de les espècies de la fauna autòctona protegides, analitzant les causes de mortalitat i participar en programes de cria en captivitat i de conservació ex situ. Aquestes tasques, junt a d’altres que es realitzen i que es poden portar a terme gràcies a les infraestructures i el personal capacitat que es disposa, són les que fan dels CFS una eina fonamental en la conservació de la biodiversitat: treballant tècnicament, investigant, obtenint material científic pel futur, formant, sensibilitzant i educant.
A l’actualitat, el DAAM disposa de quatre centres de recuperació de fauna generalistes (no especialitzats en espècies concretes);
· CFS de Torreferrussa (Santa Perpètua de Mogoda, el Vallès Occidental).
· CFS de Vallcalent (Lleida, el Segrià).
· CFS del Canal Vell (Deltebre, el Baix Ebre).
· CFS dels Aiguamolls de l'Empordà (Castelló d’Empúries, l’Alt Empordà).
Durant l’any 2010, en aquests centres han ingressat un total de 7.373 animals. D’aquests, un total de 3.285 (44,5%) s’han pogut recuperar i alliberar a la natura.
2