El Govern ha encarregat al Consell de Garanties Estatutàries un dictamen jurídic preceptiu que determini si els articles 101, 102, 110 i 111 de la Llei d’economia sostenible vulneren les competències de la Generalitat en matèria de transports, medi ambient, foment i gestió de l’eficiència energètica, habitatge i urbanisme. El dictamen és previ a la possible presentació d’un recurs d’inconstitucionalitat davant del Tribunal Constitucional (TC).

 

L’article 101 de la Llei d’economia sostenible preveu la formulació de plans de mobilitat sostenible autonòmics, supramunicipals i municipals amb un contingut mínim i l’article 102 estableix que l’aprovació d’aquests plans condicionarà la concessió a les administracions autonòmiques o locals de qualsevol ajut destinat al transport públic urbà o metropolità consignat en els pressupostos generals de l’Estat. El Govern entén que aquestes prescripcions poden vulnerar les competències de la Generalitat en matèria de transports (competència exclusiva regulada per l’Estatut d’Autonomia) i de medi ambient i foment i gestió de l’eficiència energètica, regulades pels articles 133.1.d, 144.1 i 169 de l’EAC.

 

D’altra banda, l’article 110 de la Llei d’economia sostenible estableix que els instruments ordenadors de la rehabilitació de construccions i edificis, més enllà d’estar continguts en els plans d’ordenació urbanística, es poden aprovar pel mateix procediment que les normes reglamentàries, mentre que el 111 preveu la desclassificació i possible ocupació d’espais lliures o de domini públic per instal·lar serveis comuns, com ascensors, en edificis que siguin objecte de rehabilitació. Aquests articles podrien envair les competències de la Generalitat en matèria d’habitatge i urbanisme, regulades als articles 137 i 149 de l’Estatut.

 

El dictamen del Consell de Garanties Estatutàries determinarà si existeix una vulneració de competències per interposar un recurs d’inconstitucionalitat. El termini per presentar el recurs davant del TC finalitza el 6 de juny.

El Consell de Govern també ha acordat plantejat un conflicte positiu de competència davant del Tribunal Constitucional en relació als articles que designen la Entidad Nacional de Acreditación (ENAC) com a organisme nacional d’acreditació, d’acord amb el que estableix el Reglament del Parlament Europeu i el Consell. Aquest determina els requisits d’acreditació i vigilància del mercat relatius a la comercialització dels productes i pel qual es deroga el Reglament

 

Per tal que representin i defensin el Govern de la Generalitat, formulant les al·legacions oportunes, l’Executiu també designa els advocats següents del Gabinet Jurídic de la Generalitat: Margarida Gil Domènech, Ramon Riu Fortuny, Xavier Castrillo Gutiérrez, Rose Revilla Ariet, Neus Paris Domènech i Mercè Noguera Corrons.

 

El Reial decret designa la ENAC com a únic organisme que podrà atorgar les acreditacions als organismes d’avaluació mediambientals i, per justificar aquesta funció executiva, invoca les competències estatals de bases i coordinació de la planificació general de l’activitat econòmica i legislació bàsica del medi ambient. Però aquesta funció que ara l’Estat reserva a l’ENAC s’emmarca en la matèria competencial del medi ambient.

 

El Govern de la Generalitat va acordar l’1 de març de 2011 formular un requeriment d’incompetència a l’Estat. El Consell de Garanties Estatutàries va emetre el Dictamen 3/2011 en el qual va concloure la inconstitucionalitat per aquest motiu competencial de diversos preceptes del Reial Decret. El Govern de l’Estat ha donat una resposta interpretativa al requeriment i considera que no es desprèn de l’articulat del Reial Decret que l’ENAC sigui l’únic organisme acreditador dels avaluadors ambientals, però no accepta la modificació del preàmbul del Reial Decret en el qual es fa ben palesa aquesta reserva de funcions.