El passat dia 5 de maig es va presentar al Centre d’Estudis i de Recerca Internacional (CERI-SciencePo) de París, el monogràfic “Immigració a Catalunya: polítiques i societat”, editat per la Revista del Centre d’Informació i Estudis de les Migracions Internacionals (CIEMI).
Aquest dossier és el resultat de la jornada “Mirades creuades sobre la immigració entre Catalunya i França”, organitzada pel Patronat Catalunya Món i el CERI-SciencePo el curs passat a París, en la qual van participar acadèmics i responsables polítics de França i Catalunya, per tal d’analitzar aquest fenomen i estudiar les seves similituds, diferències i reptes conjunts.
La presentació del dossier va comptar amb la participació de la secretària general del Patronat Catalunya Món, Roser Clavell, i dels coordinadors del treball, Catherine de Wenden, directora de recerca del Centre Nacional de Recerca Científica de CERI-SCiencePo i Ricard Zapata-Barrero, professor a la Universitat Pompeu Fabra. Ambdós van ressaltar el fet que aquest és el primer número d’una revista científica d’àmbit internacional dedicat a la immigració a Catalunya.
El document destaca que el fenomen migratori a Catalunya es troba en un període madur, fet que afavoreix la innovació política en el seu tractament, i desgrana la manera com des de Catalunya s’afronta aquest repte.
El treball estableix tres premisses rellevants del moviment migratori a Catalunya. La primera fa referència al reconeixement institucional, polític i social que la immigració és un procés històric irreversible, en el qual la diversitat és una força motora que s’ha de tenir present en la definició política de la gestió de la immigració, tal com reflecteix la constitució del Pacte Nacional per a la Immigració signat el 19 de desembre de 2008 entre el Govern català i les principals associacions d’immigrants, els agents econòmics i socials, els representants de les administracions locals i els diferents representants polítics del Parlament de Catalunya.
La segona premissa estableix que la immigració és un fenomen inscrit en la història de Catalunya i que la nació catalana s’ha format a partir de la immigració. Si tradicionalment aquesta ha estat bàsicament interna, originària de la resta de l’Estat espanyol, en la darrera dècada s’ha passat a una immigració internacional majoritàriament extracomunitària. L’acolliment de més d’un milió d’immigrants entre els anys 2001 al 2010 Catalunya ha tingut un fort impacte econòmic, social i polític.
Finalment, pel que al tractament de la immigració aquesta es realitza mitjançant el que el document denomina la “via catalana”, la qual preserva i desenvolupa una identitat catalana diferenciada definida a partir de la qüestió lingüística i donant, alhora, resposta a la diversitat de llengües, nacionalitats, religions i cultures. Aquest model es correspon amb l’especificitat de Catalunya, la qual presenta un desafiament afegit, ja que no només afronta els reptes derivats de la diversitat lingüística, religiosa o cultural com qualsevol altra societat, sinó que també ha de determinar com gestiona aquesta pluralitat preservant la identitat diferenciada dins l’Estat espanyol.
Els autors van destacar que aquest dossier serà de gran interès per als acadèmics, els especialistes i els responsables polítics catalans, que han de continuar treballant en la construcció de la societat catalana del futur. A la vegada obre el camí perquè s’analitzi aquest fenomen des d’Europa amb una perspectiva estratègica comuna.
Aquest dossier és el resultat de la jornada “Mirades creuades sobre la immigració entre Catalunya i França”, organitzada pel Patronat Catalunya Món i el CERI-SciencePo el curs passat a París, en la qual van participar acadèmics i responsables polítics de França i Catalunya, per tal d’analitzar aquest fenomen i estudiar les seves similituds, diferències i reptes conjunts.
La presentació del dossier va comptar amb la participació de la secretària general del Patronat Catalunya Món, Roser Clavell, i dels coordinadors del treball, Catherine de Wenden, directora de recerca del Centre Nacional de Recerca Científica de CERI-SCiencePo i Ricard Zapata-Barrero, professor a la Universitat Pompeu Fabra. Ambdós van ressaltar el fet que aquest és el primer número d’una revista científica d’àmbit internacional dedicat a la immigració a Catalunya.
El document destaca que el fenomen migratori a Catalunya es troba en un període madur, fet que afavoreix la innovació política en el seu tractament, i desgrana la manera com des de Catalunya s’afronta aquest repte.
El treball estableix tres premisses rellevants del moviment migratori a Catalunya. La primera fa referència al reconeixement institucional, polític i social que la immigració és un procés històric irreversible, en el qual la diversitat és una força motora que s’ha de tenir present en la definició política de la gestió de la immigració, tal com reflecteix la constitució del Pacte Nacional per a la Immigració signat el 19 de desembre de 2008 entre el Govern català i les principals associacions d’immigrants, els agents econòmics i socials, els representants de les administracions locals i els diferents representants polítics del Parlament de Catalunya.
La segona premissa estableix que la immigració és un fenomen inscrit en la història de Catalunya i que la nació catalana s’ha format a partir de la immigració. Si tradicionalment aquesta ha estat bàsicament interna, originària de la resta de l’Estat espanyol, en la darrera dècada s’ha passat a una immigració internacional majoritàriament extracomunitària. L’acolliment de més d’un milió d’immigrants entre els anys 2001 al 2010 Catalunya ha tingut un fort impacte econòmic, social i polític.
Finalment, pel que al tractament de la immigració aquesta es realitza mitjançant el que el document denomina la “via catalana”, la qual preserva i desenvolupa una identitat catalana diferenciada definida a partir de la qüestió lingüística i donant, alhora, resposta a la diversitat de llengües, nacionalitats, religions i cultures. Aquest model es correspon amb l’especificitat de Catalunya, la qual presenta un desafiament afegit, ja que no només afronta els reptes derivats de la diversitat lingüística, religiosa o cultural com qualsevol altra societat, sinó que també ha de determinar com gestiona aquesta pluralitat preservant la identitat diferenciada dins l’Estat espanyol.
Els autors van destacar que aquest dossier serà de gran interès per als acadèmics, els especialistes i els responsables polítics catalans, que han de continuar treballant en la construcció de la societat catalana del futur. A la vegada obre el camí perquè s’analitzi aquest fenomen des d’Europa amb una perspectiva estratègica comuna.
