El president de la Generalitat, Artur Mas, ha manifestat avui durant l’acte de lliurament del XXIII Premi Internacional Catalunya a l’escriptor japonès Haruki Murakami, que “allà on excel·leix més un escriptor i la literatura d’un país és en què es transformin les realitats existents, les que tenim a peu de carrer, en somnis perdurables”. Artur Mas ha dit que “quan passen coses tan dures com les que han passat al Japó o quan els països viuen moments tan complicats com a Catalunya li ha tocat viure en alguns moments de la seva història, necessitem gent que sàpiga escriure, somniar i transformar aquestes realitats en somnis perdurables”.

El cap del Govern ha destacat que Haruki Murakami “ens ha convidat a ser somniadors poc realistes” i s’ha preguntat si “els contes, les poesies, les novel·les, els relats i la literatura en general no són maneres de transformar somnis en realitats encara que siguin passatgers”.

El president Mas ha valorat que “un escriptor de renom universal com Murakami honora el Premi Internacional Catalunya rebent-lo” i ha destacat el nivell d’acceptació de l’autor japonès entre els lectors catalans.

 

El cap de l’Executiu ha assenyalat que a Catalunya “nosaltres hem tingut els nostres terratrèmols i tsunamis particulars al llarg de la nostra història com a poble, país i nació. Hem vist com exèrcits poderosos de nacions molt grans veïnes provocaven aquest tsunami sobre una nació tan petita demogràficament com ha estat la catalana”. Per al cap del Govern, “un país que perd llengua, institucions, llibertats i dignitats també és un país que poc o molt perd una part de la base de la seva vida. I això ens ha passat a nosaltres en determinats moments”.

 

El president Mas ha recordat en el seu parlament l’homenatge que va retre Catalunya al poble japonès la passada Diada de Sant Jordi, en solidaritat amb les víctimes del terratrèmol i del tsunami.

 

 

 

Haurki Murakami ha pronunciat un discurs durant el qual ha fet múltiples referències al terratrèmol i al tsunami subsegüent que va patir el Japó. L’escriptor ha anunciat que oferirà la dotació econòmica del guardó (80.000 euros) a les víctimes del terratrèmol i de l’accident de la central nuclear de Fukushima. Murakami ha manifestat que “estic profundament agraït al poble català i a la Generalitat de Catalunya que m’hagin brindat aquesta oportunitat”.

L’escriptor japonès ha fet un paral·lelisme entre la història del poble japonès i el català i ha subratllat que “sé que, al llarg de la història, els catalans heu superat moltes dificultats i que en certes èpoques heu patit alguna crueltat, però malgrat tot heu sobreviscut fermament i heu conservat una cultura molt rica”. “Segur que hi ha moltes coses que podem compartir”, ha reblat.

 

Murakami ha assenyalat en el seu discurs que “les meves obres són molt ben rebudes a Catalunya i estic orgullós que m’hagi estat concedit un premi tan important com aquest”. Murakami s’ha mostrat satisfet que “unes quantes històries escrites per un autor japonès hagin estat traduïdes al català i llegides per la gent d’aquí”.

 

Respecte al terratrèmol i el tsunami que va patir el Japó fa tres mesos, el guardonat ha assenyalat que “ser japonès comporta conviure amb nombroses catàstrofes naturals”, però ha indicat que “al llarg de la història els japonesos hem superat totes les catàstrofes que ens han sobrevingut, acceptant-les com un fet en cert sentit inevitable i sobreposant-nos als danys de manera conjunta”.

 

L’escriptor japonès s’ha mostrat convençut que “recuperarem la moral i ens aixecarem per emprendre la reconstrucció” i ha dit no sentir-se amoïnat perquè “som un poble que ja ho ha fet molts cops al llarg de la història”. Per al guardonat amb el Premi Internacional Catalunya, a més de la reconstrucció dels edificis i les infraestructures afectats pel terratrèmol, cal “una regeneració de l’ètica i del model” i ha afirmat que “en aquesta gran tasca col·lectiva, hi ha una part que recau sobre els especialistes de les paraules, és a dir, sobre els qui ens guanyem la vida escrivint”.

 

En l’acte també hi han intervingut el president delegat del Jurat del Premi, Xavier Rubert de Ventós, i l'editor i crític literari Josep Maria Castellet, que ha fet una glosa del guardonat. Entre les 200 persones que han assistit a la cerimònia de lliurament, que s’ha fet al Saló de Sant Jordi del Palau de la Generalitat, també es trobaven l’ambaixador del Japó a Espanya, Fumiaki Takahashi; el cònsol general del Japó a Barcelona, Hidehiro Tsubaki; el conseller de Cultura, Ferran Mascarell; el secretari general de la Presidència, Francesc Homs; el secretari d’Afers Exteriors, Senén Florensa; el delegat del Govern a Barcelona, Salvador Jorba, i el delegat del Govern a la Catalunya Central, Jordi Moltó, entre d’altres.

 

 

El Govern de la Generalitat va fer públic el dia 18 de març passat la concessió del XXIII Premi Internacional Catalunya a Haruki Murakami, després que el jurat analitzés les 196 candidatures presentades de 59 països diferents. Entre els motius que els membres del jurat van ressaltar en l'acte de concessió destaca que l'escriptor japonès ha esdevingut “un referent destacat del panorama literari mundial” i ha construït “un pont literari entre Orient i Occident”.

 

Creat el 1989 per la Generalitat, el guardó reconeix anualment aquelles persones que han contribuït decisivament amb el seu treball creador a desenvolupar els valors culturals, científics o humans arreu del món. Està dotat amb 80.000 euros i l’escultura La clau i la lletra d’Antoni Tàpies. L’any passat es va concedir a l’expresident dels Estats Units, Jimmy Carter.

 

Els guardonats del premi, des de 1989 fins a l’actualitat, són: el filòsof anglès Karl R. Popper; el físic pakistanès, Abdus Salam; l’oceanògraf francès Jacques-Yves Cousteau; el violoncel·lista rus Slava Rostropòvitx; el genetista italià Luigi Luca Cavalli-Sforza: el filòsof francès Edgar Morin; els polítics txec Václav Havel i alemany Richard von Weizsäcker (compartit); l’escriptor turc Yashar Kemal; l’economista indi Amartya Sen; el polític francès Jacques Delors; l’escriptora anglesa Doris Lessing; l’historiador marroquí Abdallah Laroui; l’historiador i cooperant italià Andrea Riccardi; l’assagista nord-americà Harold Bloom; l’escriptora i activista egípcia Nawal al-Sa’dawi; el filòsof palestí Sari Nusseibeh i l’escriptor israelià Amos Oz (compartit); l’antropòleg francès Claude Lévi-Strauss; el bisbe brasiler Pere Casaldàliga; el biòleg nord-americà Edward O. Wilson; la metgessa birmana Cynthia Maung i la política birmana Daw Aung San Suu Kyi (compartit); el videoartista nord-americà Bill Viola; l’expresident dels EUA Jimmy Carter, i enguany l’escriptor japonès Haruki Murakami.

 

El jurat està presidit pel president de la Generalitat, Artur Mas, i integrat per personalitats rellevants del món de la ciència, l’economia, les arts i la cultura. En aquesta XXIII edició del Premi els membres del jurat són: la historiadora de l’art i ambaixadora de Jordània a Itàlia, Wijdan Al-Hashemi, l’arquitecte Ricard Bofill, el crític d’art Juan Manuel Bonet, l’escriptor i editor Josep Maria Castellet, el polític i economista Jacques Delors, la soprano Barbara Hendricks, el filòsof Edgar Morin, el sociòleg Richard Senté, la biòloga Anna Veiga, i el físic Jorge Wagensberg.