En nom propi i en el del poble de Catalunya, vull fer arribar el meu condol a la família de Víctor Torres i Perenya, mort avui als 96 anys d'edat.

Exemple d'integritat i de coratge, d'home fet d'una peça, Víctor Torres, arrapat al compromís d'uns ideals i a la fidelitat a una família d'arrels republicanes i catalanistes -el seu pare, Humbert Torres; el seu oncle, Alfred Perenya; el seu germà, Màrius-,va viure el desvetllament nacional i l'arribada de la República, la guerra i la desesperança de la derrota, i també la recuperació i el desenvolupament de l'autogovern en un marc democràtic.

A l'exili, “lluny de la pàtria i fosca encara l'estrella que ha d'il·luminar el cel nostre”, com va escriure el president Irla, es convertiria en un dels grans baluards de les institucions catalanes que maldaven per sobreviure, essent un dels més estrets col·laboradors dels presidents Irla i Tarradellas.

Víctor Torres va treballar en tot moment com un polític capaç, un home d'estat i de govern, que sap conciliar i buscar consensos, amb una extraordinària voluntat de treball i una vivència de Catalunya intensa i total.

La trobada a París entre un jove Jordi Pujol, que comença a pensar el futur i a reunir el catalanisme activista d'arrel democràtica i cristiana, i un Víctor Torres secretari general de la Presidència a l'exili, simbolitza el relleu de les generacions del nacionalisme català: entre la generació de la República i la guerra, i la que des de l'interior va reflexionar sobre els errors de la generació anterior, i es va comprometre activament per fer país, primer, i fer política, després. Ens sentim hereus i continuadors d'ambdues, i el nostre compromís és fer realitat el seu somni d'una Catalunya "políticament lliure, socialment justa, econòmicament pròspera i espiritualment gloriosa", com va afirmar el president Francesc Macià.

La vocació cívica va portar Víctor Torres a continuar el seu combat polític, exercint, amb honor i patriotisme, com a parlamentari i senador per Esquerra Republicana de Catalunya, una nova etapa de servei públic, amb l'arribada de la democràcia a Catalunya i a l'Estat espanyol.

El seu germà, el poeta Màrius Torres, amb qui tant es van estimar, va escriure a "La ciutat llunyana":

Ara que el braç potent de les fúries aterra
la ciutat d'ideals que volíem bastir,
entre runes de somnis colgats, més prop de terra,
Pàtria, guarda'ns: - la terra no sabrà mai mentir

Víctor Torres va ser un dels que entre les "runes de somnis colgats", va alçar-se per seguir la lluita per la llibertat, la democràcia i Catalunya. La pàtria va guardar-lo perquè treballés en la seva recuperació. No va defallir mai. Catalunya no oblidarà el seu exemple de sacrifici, servei i continuïtat. Tots els que avui exercim un càrrec públic al nostre país, honorem i recordem aquest ciutadà exemplar, com ho fan també tots els nostres compatriotes.

En temps incerts i perillosos es pot triar l'opció de la protesta o l'opció de la proposta i el compromís. Víctor Torres ha estat un exemple de persona que sempre es va preguntar primer què podia fer pel seu país, i que després va fer-ho.

 

 

Víctor Torres va ser dirigent d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) i secretari general de la Generalitat a l’exili. Va lluitar a la Guerra Civil a la columna Macià; es va exiliar a França, on va ser secretari de la Presidència de la Generalitat, amb Josep Irla com a president. També va col·laborar amb Josep Tarradellas.

El 1976, Torres va tornar a Catalunya i es va reincorporar a la direcció d’ERC, partit del qual va formar part de l'executiva fins al 1998. Va ser escollit diputat a les eleccions al Parlament de 1980 i 1984 i senador del 1980 al 1984, a Madrid.

La Generalitat li va atorgar la Creu de Sant Jordi l’any 2000.