Pailebot

El Govern declara bé cultural d'interès nacional el pailebot Santa Eulàlia

query_builder   28 juny 2011 15:01

event_note Nota de premsa

El Govern declara bé cultural d'interès nacional el pailebot Santa Eulàlia

 
  • És un dels darrers grans velers de treball de la Mediterrània, reflex d’un moment socioeconòmic, tècnic, industrial i comercial molt concret de la història del país de finals del segle XIX i principis del XX
 
El Govern ha aprovat avui declarar bé cultural d’interès nacional el pailebot Santa Eulàlia per la seva significació com a testimoni de la marina velera antiga. La distinció respon al fet que es tracta d’un vaixell únic i singular, del qual no es conserva cap altre exemplar a Catalunya. El Santa Eulàlia és un dels darrers grans velers de treball de la Mediterrània, reflex d’un moment socioeconòmic, tècnic, industrial i comercial molt concret de la història del país de finals del segle XIX i principis del XX.
 
El vaixell, veler del tipus pailebot de tres pals, va ser construït l’any 1918 per Astilleros Marí, a Torrevella (Alacant), i va ser batejat amb el nom de Carmen Flores. Deu anys després va ser adquirit per un armador de Barcelona i se li va incorporar un motor. Des de llavors el pailebot ha tingut diversos canvis de propietari, de nom i d’utilització. Probablement el seu ús original va ser el transport de taronges, però també ha estat destinat, entre d’altres coses, al suport de treballs subaquàtics. Finalment l’any 1997 va passar a mans del Museu Marítim de Barcelona.
 
La seva estructura i els seus elements han patit moltes alteracions durant la seva història, motiu pel qual va ser sotmès a un procés de restauració i recuperació històrica i funcional que va acabar l’any 2000.
 
La construcció és de fusta, així com també molts elements del pont i de les superestructures (balou de proa, cuina, cambra de popa, escotilles). Quant a l’arboradura, el Santa Eulàlia va ser construït com a pailebot de tres pals, amb aparell complet de cangrea i escandalosa a cada pal, flocs, etc. El seu velam actual restaurat està realitzat en polièster d’alta tenacitat sense resinar: cangrea de proa o de trinquet i escandalosa de proa o de trinquet (pal trinquet), cangrea major i escandalosa de major (pal major), cangrea i escandalosa de messana o de mitjana (pal de messana), petifloc, floc, contrafloc i trinquetilla (bauprés) i veles d’estai entre el messana i el major i entre major i trinquet. Disposa també d’un molinet artesanal per llevar les àncores.
undefined
undefined
undefined
undefined
undefined