- La nova presentació ha permès actualitzar el discurs museogràfic, millorar les condicions de conservació de les obres i facilitar als visitants l’apreciació de les obres
- S’ha canviat l’ordre i la selecció de les obres exposades i s’hi han incorporat elements que expliquen la gènesi de la col·lecció i la tècnica dels arrencaments de pintura mural
- Pel que fa el conjunt de pintura mural romànica, el més valuós i singular del món conservat en un museu, les intervencions s’han centrat en la il·luminació i en el tractament del color dels murs de suport per afavorir la contemplació de les obres
Aquest matí s’ha fet la roda de premsa de la nova presentació de la col·lecció d’Art Romànic del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC). Han participat en l’acte el conseller de Cultura, Ferran Mascarell; el director general de l'Institut de Cultura FUNDACIÓN MAPFRE, Pablo Jiménez Burillo; la directora del MNAC, Maria Teresa Ocaña; la subdirectora de Col·leccions del MNAC, Cristina Mendoza; el cap de la col·lecció d’Art Romànic del MNAC, Jordi Camps, i el delegat de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona, Jordi Martí.
En la seva intervenció, el conseller Mascarell ha destacat que “la remodelació de la col·lecció d’Art Romànic del MNAC és un salt qualitatiu que garanteix que l’art històric sempre sigui contemporani”. El conseller ha felicitat el MNAC per haver triat “el tractament bo per a les obres” i ha assenyalat que aquesta remodelació “ens donarà notable satisfacció”.
La remodelació de la col·lecció d'Art Romànic del MNAC, que s’ha fet gràcies al patrocini de FUNDACIÓN MAPFRE, té com a objectiu l’actualització del discurs museogràfic, basat en la racionalització de l’ordre i de la selecció d’obres, i dels aspectes vinculats amb la seva presentació i conservació. Aquesta nova proposta és fruit d’un llarg procés, i ha comportat un intens treball de recerca i reflexió transversal i interdisciplinària que ha implicat tant l’Àrea d’Art Romànic com la de Restauració i Conservació Preventiva.
Aquesta remodelació, que no afecta els aspectes arquitectònics, ha permès incorporar millores importants en les instal·lacions, especialment en la il·luminació de les obres, els sistemes de conservació preventiva, el manteniment i l’eficiència energètica. Totes les actuacions realitzades han buscat, per una banda, aconseguir les condicions òptimes per a la conservació de les obres d’art i, per una altra, oferir al visitant les condicions més adequades per a l’apreciació dels seus valors estètics, històrics i culturals.
Reordenació de les obres
La col·lecció d’Art Romànic del MNAC està integrada per obres dels segles XI, XII i XIII, entre les quals destaca l’excepcional sèrie de conjunts de pintura mural, única al món. Aquestes pintures, procedents en gran part de les esglésies romàniques dels Pirineus, van ser comprades i traslladades al Museu majoritàriament, entre 1919 i 1923 per evitar-ne l’exportació. La col·lecció es completa amb un ric fons de pintura sobre taula –el conjunt més nombrós i antic de l’Europa romànica–, de talla en fusta, escultura en pedra i orfebreria.
Amb l’objectiu de racionalitzar el discurs i evitar reiteracions, s’ha dut a terme una important reordenació de les obres, i una reducció en la selecció de peces exposades, a excepció dels grans conjunts de pintura mural i les seves estructures, l’emplaçament dels quals no ha variat. Aquests conjunts defineixen el discurs cronològic i estilístic en el qual s’intercalen les sales dedicades a les diverses tècniques i tipologies: la pintura sobre taula, l'escultura en fusta, l'escultura monumental i l'orfebreria.
S’han potenciat els eixos que ofereixen les sales amb la instal·lació d’obres claus que reforcen l’itinerari, com és el cas de la Lapidació de Sant Esteve (Sant Joan de Boí) o de les talles dels Davallaments de la Creu. Com a novetat, s’exposen, per primera vegada de manera permanent, un conjunt de teixits coptes.
A la nova presentació també s'incorporen elements que expliquen la gènesi de la col·lecció i la tècnica dels arrencaments de pintura mural, com ara un vídeo que documenta l’arrencament d’una part de les pintures de l’església de Sant Joan de Boí, que van portar a terme l’any 1978 tècnics del Museu, mitjançant la tècnica del strappo. El procediment és força similar al que va emprar l’equip d’especialistes italians que es va encarregar de la gran campanya d’arrencaments de 1919-1923, excepte pel que fa a la creació del nou suport de les pintures arrencades, on s’empren materials que aleshores no existien.
Millores en la presentació del conjunt de pintura mural
Pel que fa el conjunt de pintura mural romànica, el més valuós i singular del món conservat en un museu, les intervencions s’han centrat molt especialment en la il·luminació i, en algunes de les sales, en el tractament del color dels murs de suport, per tal d’afavorir la contemplació de conjunts tant rellevants com són el de Sant Climent de Taüll, Santa Maria de Taüll, Sant Joan de Boí, Sant Quirze de Pedret, Sorpe, Cardona o Sixena. En general, s’ha buscat una presentació més clarificadora per l’espectador, i amb aquest objectiu alguns fragments han estat reubicats.
També fruit d’aquest procés, una novetat important és l’aplicació d’un nou criteri per al tractament de les llacunes, els fragments on s’ha perdut la pintura. Aquestes llacunes s’han reintegrat amb un morter fet amb sorres procedents de la mateixa zona que la pintura tractada, tal com s’ha posat en pràctica a Sant Joan de Boí o a Sant Quirze de Pedret.
(Vegeu més informació al dossier adjunt)
