Aquest tipus de pràctiques són denunciades pel sector mateix i per comercialitzadors, ja que és una manera absurda de malmetre el recurs. El pop roquer incrementa el seu preu i valor gastronòmic de manera exponencial com més gran és i, conseqüentment, més pes té. En canvi, quan és així de petit, una de les sortides possibles és el comerç fora de llotja, a preus molt més baixos però sense gravàmens fiscals.

 

Una segona operació al port de Cambrils va suposar la denúncia i comís de 19 kg de lluç de talla antireglamentària a un peixater que els havia adquirit d’una barca d’arrossegament de la zona amb la intenció de comercialitzar-lo. L’actuació va ser motivada per queixes sectorials, atès que la comercialització d’aquest producte és prohibida en ser exemplars juvenils que no arriben a la maduresa sexual i comprometen seriosament el manteniment del recurs. L’operació es va fer amb el suport de la unitat URMA dels Mossos d’Esquadra.

 

La més gran de les actuacions davant de la costa del Delta de l’Ebre va comptar 8 denúncies a un total de 10 embarcacions professionals de marisqueig per feinejar a distàncies de la costa no permeses. L’actuació va tenir el suport de l’helicòpter de vigilància pesquera de l’Estat per poder posicionar les embarcacions.

 

Es tracta de vaixells de marisqueig, anomenats rastells de cadenes, els quals tenen autoritzada només la captura del cargol punxenc en la franja d’entre 0,3 fins a 3 milles nàutiques de la costa. Si pretenen pescar altres espècies de peix, han d’anar més enllà a fi de no malmetre les fondàries properes a la costa intentant agafar espècies diferents al cargol.

La infracció, la cometen perquè informen que pescaran més enllà de les 3 milles nàutiques, quan en realitat ho fan molt més a prop de la costa, i així poden agafar espècies que en aquesta franja tenen vedades, amb la qual cosa malmeten el recurs. En una de les denúncies, el vaixell es trobava a menys de  0,10 milles nàutiques (uns 185 metres aproximadament) de la platja arrossegant el rastell de cadenes.