La vicepresidenta del Govern i presidenta del Memorial Democràtic, Joana Ortega, ha presidit aquest diumenge al cementiri de Portbou el tradicional homenatge a Walter Benjamin en el 71 aniversari de la seva mort en aquesta localitat empordanesa mentre fugia del nazisme. En aquest marc, Ortega ha manifestat la voluntat del Govern “de fer una aposta ferma i forta per impulsar la Xarxa d’Espais de Memòria de Catalunya” i, dins d’aquest context, s’ha compromès a tirar endavant el projecte de l’Espai Memorial Walter Benjamin de Portbou tot “coordinant i ajustant les prioritats pressupostàries” perquè així sigui.

 

La vicepresidenta del Govern ha argumentat que els espais de memòria com el de Portbou “són molt importants de cara a la recuperació de la memòria però també com a recolzament a la creació d’activitat econòmica als municipis d’arreu del territori”. Al costat del memorial a Walter Benjamin que l’artista israelià Dani Karavan va inaugurar el 1994 i que s’ha convertit en un punt de referència monumental de Portbou, i conscient de que el turisme memorial i cultural és cada cop més important, Ortega ha dit que la serra de “les Alberes ha de ser la columna vertebral d’aquests espais de memòria”, al·ludint a l’eix que formen  Portbou i el Museu Memorial de l’Exili de La Jonquera.

 

L’ofrena floral de la vicepresidenta al monòlit de Benjamin al cementiri de Portbou, seguida d’una visita a les obres del futur Espai Memorial Walter Benjamin, ha clausurat el III Col·loqui Internacional Walter Benjamin que, durant tres dies i sota el títol Memòria i humanisme, antídots de la barbàrie, han organitzat el Memorial Democràtic i el Consorci del Museu Memorial de l’Exili. Un centenar de persones, entre assistents i ponents de diferents nacionalitats, han participat en aquestes jornades que han debatut sobre dos dels pilars de l’univers benjaminià i, en general, sobre el conjunt de la riquesa i el caràcter plural de l’obra del filòsof juedoalemany mort a Portbou el 26 de setembre de 1940.

 

Durant l’acte d’homenatge a Walter Benjamin, Ortega ha explicat que la memòria ““ha de servir per evitar que mai més torni l’odi, la guerra i la barbàrie”. Tot recordant els paral·lelismes entre les morts de Benjamin, a Portbou, i del poeta Antonio Machado, a Colliure, la vicepresidenta ha dit que “dignificar la memòria ens permet aconseguir un bri més de llibertat”.

 

L’alcalde de Portbou, Josep Lluís Salas, i el director del Museu Memorial de l’Exili, Jordi Font, han intervingut juntament amb la vicepresidenta a l’ofrena floral al monòlit dedicat a Benjamin al cementiri de Portbou. A l’acte també hi han assistit, a banda dels regidors de Portbou, l’alcadesa de La Jonquera i presidenta del Consroci del Mume, Sònia Martínez, la diputada al Congrés per Girona Montserrat Surroca, el director general de Relacions Institucionals i amb el Parlament, Joan Auladell, el delegat territorial del Govern a Girona, Eudald Casadesús, i la directora dels serveis territorials del Departament de Governació i Relacions Institucionals, Núria Gómez.

 

Durant la seva visita a Portbou, la vicepresidenta ha signat al llibre d’honor de l’Ajuntament i ha visitat les obres del futur Espai Memorial Walter Benjamin, a l’antiga casa consistorial del municipi empordanès. L’Ajuntament de Portbou, amb la subvenció i col·laboració de la Generalitat de Catalunya a través del Memorial Democràtic i del Departament de Governació i Relacions Institucionals, així com de la Unió Europea, està tirant endavant la primera fase del projecte Espai Memorial Walter Benjamin. En esència, es tracta de la rehabilitació de l’edifici de l’antic Ajuntament de Portbou, de 1.734 metres quadrats i situat a l’avinguda Barcelona, 7, per a convertir-lo en un centre memorial de referència internacional. Entre els usos que es preveuen hi ha espais museístics, un centre de documentació i biblioteca, un taller i un alberg per a estudiosos i joves.

 

Com en les edicions anteriors, el Memorial Democràtic i el Consorci del Museu Memorial de l’Exili (integrat per la Generalitat, el Consell Comarcal de l’Alt Empordà, els municipis de Portbou i La Jonquera i la Universitat de Girona) han organitzat el col·loqui internacional de Portbou per debatre i difondre la riquesa i el caràcter plural de l’obra de Walter Benjamin dins del programa de la Unió Europea Europa amb els ciutadans, gestionat per l’agència EACEA i destinat a fomentar la participació dels ciutadans i de les organitzacions de la societat civil en el procés d'integració europea. L’edició d’enguany s’ha articulat a partir de dos pilars de l’univers benjaminià, la memòria i l’humanisme, sense deixar de banda temàtiques que van de l’art a la història, passant per la filosofia, la literatura i la sociologia.

 

Així doncs, a partir de la llavor inspiradora de Walter Benjamin, el col·loqui ha plantejat un espai de discussió i diàleg sobre diverses temàtiques que ha reunit a Portbou diferents visions del camp intel·lectual: des de l’art a la història, passant per la filosofia, la literatura i la sociologia. Els ponents que han debatut sobre tot plegat amb el públic assistent han estat Idith Zertal Idith Zertal Idith Zertal Idith Zertal, Horst Hoheisel, Xavier Pla, Jordi Amat, Marta Marín-Dòmine, Patrizia Dogliani, Montserrat Hosta, Jordi Llovet, Josep Maria Muñoz i Carles Torner.

 

 

 

L’Ajuntament de Portbou, amb la subvenció i col·laboració de la Generalitat de Catalunya a través del Memorial Democràtic i del Departament de Governació i Relacions Institucionals, així com de la Unió Europea, està tirant endavant la primera fase del projecte Espai Memorial Walter Benjamin. Es tracta de la rehabilitació de l’edifici de l’antic Ajuntament de Portbou, de 1.734 metres quadrats i situat a l’avinguda Barcelona, 7, per a convertir-lo en un centre memorial de referència internacional. Els usos que es preveuen pel futur Espai Memorial són:

1. Espais museístics dedicats a les fronteres de Walter Benjamin i les fronteres de la llibertat.Es dedica a aquests usos les sales de les antigues escoles en planta baixa. S’amplia l’espai mitjançant el tractament de l’espai públic de l’entrada com a suport expositiu en que es contextualitzaran, en l’àmbit del municipi, els temes principals.

 

2. Centre de documentació, sala de lectura i biblioteca de l’exili i de Walter Benjamin.L’antiga sala de plens es transforma en una sala de lectura i biblioteca amb els volums de divulgació sobre la figura de Walter Benjamin i el tema de l’exili. Hi haurà espais d’estudi específics per a fons documentals.

 

3. Alberg de la memòria, d’acollida d’estudiosos i com a centre d’allotjament dintre dels itineraris de la Xarxa d’Espais de la Memòria.L’alberg es situa a la segona planta, amb quatre dormitoris amb capacitat per a 16 persones. L’alberg es planteja com un espai de relació entre els visitants amb un menjador, sala d’estar i cuina comunitaris.

4. Espai Jove.Punt de trobada dels joves de Portbou, on es realitzaran tota mena d’activitats, des de cursos i tallers fins a activitats de caràcter més lúdic. L’espai s’integra al centre i disposarà dels serveis complementaris del conjunt. Els joves podran utilitzar la sala taller i els espais d’estudi entre altres.

5. Espai taller.Espai polivalent destinat a la celebració de conferències, tallers per escolars o a qualsevol acte.

6. Espais de comunicació i complementaris.El vestíbul, les comunicacions, els serveis higiènics, les sales tècniques, l’àrea de despatxos i personal.

 

Walter Benjamin (Berlín, 1892 - Portbou, 1940) fou un assagista, crític literari, traductor i filòsof marxista alemany, d’origen jueu, col·laborador de l'Escola de Frankfurt. Com a erudit literari, a més de nombrosos assaigs, fou conegut per les seves traduccions de Balzac, Proust i Baudelaire.

 

Nascut en una família d'origen jueu benestant, el 1902 Benjamin entrà a l'escola Kaiser Friedrich a Berlin i acabà l'institut 10 anys després. Aleshores es traslladà a la Universitat, on estudià literatura i psicologia i es va apropar a les idees socialistes. El 1912 Benjamin viatjà a Itàlia i dos anys més tard començà a traduir Baudelaire. L'any següent, a la Universitat Ludwig Maximilian de Múnic, conegué Rainer Maria Rilke i Gershom Scholem. El 1917 es casà amb Dora Kellner (1890-1964), de qui se separaria el 1930 i amb qui el 1918 tindria un fill, Stefan Rafael (1918-1972).

 

El 1919, a la Universitat de Berna on conegué Ernst Bloch, Benjamin aconseguí el seu doctorat cum laude amb l'assaig El concepte de la crítica d'art dins el romanticisme alemany. L'any següent tornà a Berlin i el 1921 provà sort amb la carrera acadèmica a la Universitat de Heidelberg. Del 1923 al 1925 preparà la tesi doctoral, que li fou refusada per la Universitat de Frankfurt: Origen de la tragèdia alemanya (1928). El 1929 conegué Bertolt Brecht.

Des de 1932, Benjamin va eludir inicialment l’ascens del nazisme i la persecució dels jueus i dels intel·lectuals d’esquerres passant temporades a Eivissa i Niça. Després de l'incendi del Reichstag, el 1933  cercà refugi a Svendborg (Dinamarca), amb Bertolt Brecht, i a Sanremo (Itàlia), amb la seva exdona, però finalment va emigrar a París. Va començar a col·laborar amb Theodor Adorno i Marx Horkheimer i, tot passant per Nova York, va establir amistat amb Georg Lukács, Hannah Arendt, Hermann Hesse i Kurt Weil. El 1936 va publicar L'obra d'art en l'era de la seva reproductivitat tècnica i un any després, a París, va treballar en el seu llibre El París del Segon Imperi. A més, conegué Gorges Bataille i s'adscrigué al College of Sociology.

 

Després de fer una darrera visita, el 1938, a Bertold Brecht a Dinamarca, Benjamin va ser empresonat tres mesos en un camp prop de Nevers un cop Hitler havia desposseït els jueus de la ciutadania alemanya. El gener de 1940 Benjamin tornà a Paris i escrigué el seu darrer i inconclús llibre Tesis sobre la filosofia de la Història. Un dia abans de l’entrada dels alemanys a París, Benjamin marxà a Lorda i a l’agost, gràcies a la intercessió de Max Horkheimer, obtingué un visat per deixar la França de Vichy cap als Estats Units.

 

Després d'una breu estada a Marsella, es dirigí finalment cap a la Catalunya Nord amb la intenció de creuar la frontera espanyola com a pas previ a sortir cap a l’exili nordamericà des de Portugal. El 25 de setembre de 1940 Hans i Lisa Fittko, dos antinazis alemanys, l'ajudaren a passar clandestinament cap a Portbou juntament amb d’altres persones, però les autoritats franquistes arrestaren el seu grup i li indicaren que el retornarien a França. Malalt i amb 48 anys, Walter Benjamin morí el 26 de setembre de 1940 a Portbou a conseqüència d'una sobredosi de morfina a la seva cambra de l'Hotel de Francia. Diverses fonts han atribuït la seva mort a un suïcidi davant la situació desesperada en la qual es trobava, tot i que hi ha qui no deixa d’especular amb un possible assassinat.

Tot i que la tomba original amb les restes de l’escriptor no està exactament localitzada, Portbou l’homenatja amb un monòlit dins del cementiri i, a fora del recinte, des del 1994, amb la intervenció Passatges de l’artista israelí Dani Karavan.

 

Memorial Democràtic

Gabinet de Comunicació

Tel. 93 551 92 05 / 638 682 401

E-mail: mcandreu@gencat.cat