El Govern analitza avui les principals línies d’actuació en matèria universitària
- La Comissionada per a Universitats i Recerca, Blanca Palmada, exposa al Govern els principals reptes del sistema universitari i de recerca
- L’elaboració del nou mapa de titulacions, l’ampliació de les competències dels titulats i la promoció dels estudis amb més demanda social centren algunes de les línies d’actuació previstes pel Govern
- El Govern també ha aprovat avui el nou Decret d’estructura del Departament d’Innovació, Universitats i Empresa que enforteix l’organigrama del Comissionat amb la creació de la direcció General de Planificació i noves àrees funcionals
La Comissionada per a Universitats i Recerca, Blanca Palmada, ha presentat avui a la Reunió de Govern els principals reptes del sistema universitari i de recerca català de cara als propers anys. El nou curs universitari, que el president de la Generalitat inaugurarà divendres a la Universitat Rovira i Virgili, es preveu que registri una xifra de matriculats similar a la del curs anterior i que giri a l’entorn dels 43.000 alumnes, enfront els 42.260 de l’any passat.
La Comissionada per a Universitats i Recerca ha destacat els principals reptes del sistema universitari i de recerca de Catalunya entre els quals hi ha l’elaboració d’un mapa de titulacions universitàries adaptat a la demanda social, la millora del finançament universitari i la captació de talent científic i el reforçament del sistema de recerca.
El Govern va aprovar aquest juliol el Pla d’Inversions Universitàries (PIU) per al període 2007-2013 que preveu destinar 635 milions al finançament de les universitats, xifra que suposa un 57,9% més que el període anterior. Aquest increment il·lustra l’esforç financer que el govern català fa en relació a les universitats i exemplifica fins a quin punt les considera una peça clau per al desenvolupament de la societat del coneixement i la millora de la competitivitat de l’economia.
D’altra banda, el Govern ha aprovat també el nou Decret d’estructura del Departament d’Innovació, Universitats i Empresa, amb el qual s’enforteix l’organigrama del Comissionat a través de la creació de la direcció general de Planificació així com de noves àrees funcionals.
Elaboració del nou mapa de titulacions
Un dels principals reptes de futur del sistema universitari català davant el marc de l’EEES (Espai Europeu d’Educació Superior), l’anomenat procés de Bolonya, és donar compliment a la definició dels criteris establerts per la LOU pel que fa al grau de demanda dels diferents estudis i les necessitats de la societat en l’educació superior universitària; a l’equilibri territorial i eficiència dels recursos materials i humans del sistema universitari català, el seu finançament i l’especialització i diversificació universitària.
El Govern té plantejats els criteris necessaris de cara a l’elaboració del mapa de titulacions per pactar amb els rectors de les universitats catalanes. Aquests criteris passen per l’adaptació de les titulacions a la demanda social, la millora de l’eficiència i la possibilitat de fusionar diverses titulacions en un mateix àmbit.
Algunes de les mesures que es prendran per elaborar el futur mapa de titulacions seran la fusió de diverses titulacions en un mateix àmbit, la combinació d’ensenyaments d’àmbits afins o complementaris, així com la possibilitat de concentrar determinats ensenyaments en una única universitat o més.
Ampliació de les competències dels titulats
Totes les titulacions universitàries exigiran l’acreditació de competències d’una tercera llengua, preferentment l’anglesa, així com la realització d’un període de formació en pràctiques externes. També s’incorporaran mesures que assegurin l’obtenció d'uns índex de rendiment i titulació òptims.
Promoure entre els estudiants les titulacions amb més demanda social
En un primer estadi, el Comissionat per a Universitats i Recerca impulsarà un pla de mesures de foment dels estudis d’enginyeries i ciències experimentals amb l’objectiu d’incrementar el nombre d’estudiants i donar resposta a l’elevada demanda social. En titulacions on l’oferta de places és inferior, com és el cas de Medicina, Infermeria i Mestre, el Comissionat incrementarà el nombre de places i impulsarà la creació de nous centres docents, també en els seus àmbits afins.
A més a més, per tal de garantir l’equitat en el programa de beques i préstecs el Comissionat aposta per revisar les fórmules d’aportació privada i la implicació de les universitats en la gestió i captació de recursos, així com per l’establiment d’un programa propi de beques i préstecs que coincideixi amb la implantació del nou mapa de titulacions.
Primers passos per l’elaboració del Pacte Nacional per a la Recerca i la Innovació
El Govern ha efectuat els primers passos per l’elaboració del Pacte Nacional per a la Recerca i la Innovació amb la presentació la setmana passada dels membres que han d’integrar el comitè d’experts encarregat de formular la proposta bàsica d’aquest pacte.
A banda d’això, l’objectiu del Govern és elaborar un mapa de centres de recerca i dels centres tecnològics i incentivar i gestionar de forma mancomunada aquestes infraestructures universitàries de recerca.
Reestructuració del Departament per enfortir l’organigrama universitari
El Govern ha aprovat avui un Decret que regula l’estructura del Departament d’Innovació, Universitats i Empresa i que reforça les unitats de l’organigrama del Comissionat per a Universitats i Recerca.
D’entre les principals novetats d’aquesta reestructuració, en destaca la creació d’una nova Direcció General de Planificació que inclou dues àrees funcionals: una Àrea de Polítiques Sindicals, relacionada amb el personal de les universitats, i l’Àrea d’Estudis, ja existent, que passa a denominar-se Àrea de Suport a la Planificació en l’àmbit d’Universitats i Recerca.
Dependran de la Direcció General d’Universitats dues subdireccions generals: la subdirecció General d’Innovació Universitària i una àrea funcional. D’altra banda, dins de la Direcció General de Recerca es crea també l’àrea de Polítiques Sectorials Científiques i Tecnològiques i, dins la Secretaria General del Consell Interuniversitari de Catalunya es crea l’Oficina del Consell Interuniversitari de Catalunya.
L’ocupació turística a Catalunya supera el 82% durant el mes d’agost
- El Conseller d’Innovació, Universitats i Empresa, Josep Huguet ha informat avui el Govern dels primers resultats de l’ocupació turística a Catalunya d’aquest estiu
- Es preveu un tancament de temporada similar a l’any passat, encara que el balanç global es farà a primers d’octubre
- El juny ha estat excepcionalment bo, la primera quinzena d’agost s’ha registrat una recuperació i, pel setembre, es preveu un bon ritme de reserves
Els resultats provisionals del mes d’agost situen l’ocupació hotelera mitjana a Catalunya aquest mes passat per sobre del 82%. El conseller d’Innovació, Universitats i Empresa, Josep Huguet, ha presentat avui al Govern una primera valoració de la temporada d’estiu a l’espera del balanç global a principis del mes d’octubre. Els resultats provisionals apunten cap a una temporada turística similar a la de l’any passat en termes globals, gràcies a un mes de juny excepcionalment bo, una ocupació òptima durant el mes d’agost i el bon ritme de les reserves al setembre.
Segons el conseller Josep Huguet, l’esglaonament de les vacances al llarg de la temporada d’estiu, el nou escenari turístic internacional, així com la meteorologia i la conjuntura econòmica són els principals factors a l’hora de valorar la temporada. D’altra banda, un mes de juny excepcionalment bo, juntament amb la recuperació registrada durant el mes d’agost –especialment la primera quinzena– i un bon ritme de reserves al mes de setembre permeten augurar el tancament de la temporada amb clau d’optimisme en termes generals, malgrat la necessitat de fer front les reptes plantejats i que es van palesar especialment en el decurs del mes de juliol.
El Conseller Josep Huguet també ha assenyalat que en l’actual procés de desestacionalització, també la temporada d’estiu està mostrant els darrers anys un important esponjament, i presenta oportunitats importants per garantir la sostenibilitat de l’activitat turística.Així mateix ha destacat la bona situació de Catalunya que es manté en la banda més alta com a destinació turística: la tendència a la contenció de taxes de creixement durant l’estiu és un fet normal, i durant la resta de l’any es presenten increments molt importants, ha assenyalat.
Font: Observatori de Turisme de Catalunya a partir de Frontur-IET
El conseller confia tancar la temporada amb resultats similars a l’any passat, tot i que en general, la temporada d’enguany s’ha vist influenciada pels canvis que s’estan produint en el context turístic internacional i que obliga a tots els agents a realitzar un esforç i aposta constant per la diversificació del producte, la qualitat integral i la diferenciació i singularització, com a elements de competitivitat. En aquest sentit, el conseller ha destacat la bona marxa de l’activitat pel que fa als resultats acumulats al llarg de l’any.
Factors externs
Pel que fa als factors que més han influït en l’evolució de la temporada d’estiu, el conseller ha destacat la climatologia adversa, sobretot durant el mes de juliol i principis d’agost, que ha tingut impactes no tan sols sobre la indústria turística tradicional sinó també sobre el teixit comercial i de proveïdors. Pel que fa a la modalitat d’allotjament, el sector més afectat ha estat el dels càmpings, i en l’àmbit territorial, els efectes s’han notat més a les zones d’interior i rurals, on els productes relacionats es troben especialment vinculats a activitats a l’aire lliure.
Uns altres factors que han influït en l’evolució de la temporada d’estiu han estat una conjuntura econòmica marcada per una desacceleració del consum, degut a la pujada dels tipus d’interès, l’encariment de les hipoteques i el nivell d’endeutament de les famílies, així com la incertesa dels mercats financers.
En relació al comportament del mercat català, a més de la climatologia i factors econòmics, el titular de turisme ha assenyalat que l’escenari actual d’abaratiment en el transport, l’accés a la informació i les noves destinacions propicien que els catalans aprofitin l’època estival per a fer viatges arreu, sense que això vagi, però, en detriment del consum turístic dels catalans a Catalunya, que s’intensifica en altres períodes de l’any.
Finalment, el Conseller Huguet ha destacat el ritme de creixement registrat a la despesa turística, tant a nivell global (4.006 milions d’euros en el primer semestre, amb un increment del 3,5% respecte 2006) com per persona i dia (93,1€ amb un increment important respecte la mateixa dada de 2006, en què la dada es va situar en 85,9 €).
El Govern impulsa l’elaboració de tres estudis en matèria aeroportuària
- S’analitzaran el desenvolupament empresarial de l’aeroport a la Seu d’Urgell, la viabilitat d’un aeroport corporatiu de Barcelona, així com les oportunitats del sector de la càrrega àeria a Catalunya
El Govern ha aprovat avui la realització de tres estudis que analitzaran el desenvolupament empresarial de l’aeroport a la Seu d’Urgell (futur aeroport Pirineus–Andorra), el programa funcional de l’aeroport corporatiu de Barcelona i la càrrega aèria als aeroports de Catalunya. Per a l’elaboració d’aquests estudis, el Govern ha acordat una dotació econòmica total de 452.400 euros.
Aquests documents s’emmarquen en l’impuls que està donant el Govern en matèria aeroportuària, amb l’elaboració de la Llei Aeroportuària i el Pla d’aeroports i heliports, que està ultimant el Departament de Política Territorial i Obres Públiques. En aquest sentit, el DPTOP també preveu la propera creació d’una societat que respongui a les necessitats del transport aeri a Catalunya en totes les seves vessants comercials i doni resposta al desplegament del nou marc legal.
Tres nous estudis aeroportuaris
Els estudis que ara s’impulsen tenen com a objectius principals els següents:
- Aeroport a la Seu d’Urgell: aquest estudi consistirà en un pla de negoci i desenvolupament empresarial del futur aeroport Pirineus-Andorra; n’avaluarà la viabilitat econòmica, el seu atractiu i rendibilitat econòmics i l’estructuració empresarial. El nou aeròdrom de la Seu d’Urgell, que tindrà una superfície de 198 hectàrees, serà un aeroport d’aviació regional, que ha de facilitar l’accés al transport aeri a qualsevol altre aeroport d’abast regional europeu.
- Futur aeroport corporatiu de Barcelona: en el context del Pla d’aeroports i heliports, que està en elaboració, es considera adient la promoció d’un aeroport corporatiu de Barcelona que doni servei als diversos sectors empresarials nacionals i internacionals. En aquest sentit, l’estudi n’analitzarà les previsions de trànsit i n’establirà l'estructura empresarial i els plans de negoci i de màrqueting. Aquest estudi serà un dels instruments per impulsar la determinació de la localització òptima de la infraestructura, així com la seva construcció i inici d’activitat.
- Càrrega aèria a Catalunya: el document estudiarà el present i futur de la càrrega àeria a Catalunya, amb l’objectiu de desenvolupar aquest mercat i el seu encaix en els escenaris logístics i intermodals. D’altra banda, a partir del mercat potencial, s’establirà la definició d’una xarxa de distribució des de la porta d’entrada euromediterrània cap a Àsia i Amèrica mitjançant vols directes.
El Govern reestructura el Departament de Política Territorial de cara a l’assumpció de noves competències en matèria de costes i transports
- Es creen la Subdirecció General de Ports i Costes, es reforça la Direcció de Transports Terrestres i es doten de noves seccions els Serveis Territorials de les Terres de l’Ebre i l’Alt Pirineu i Aran
- Els canvis s’emmarquen en la reestructuració del DPTOP i les noves competències que atribueix l’Estatut
En el marc de la modificació de l’estructura organitzativa de la Generalitat de Catalunya i de l’assumpció de les noves competències establertes a l’Estatut d’autonomia, el Govern va aprovar el 19 de desembre passat el Decret de reestructuració del DPTOP. Mitjançant aquest Decret, es van crear noves unitats directives a la Secretaria per a la Planificació Territorial i a la Secretaria per a la Mobilitat.
Per tal de dotar aquestes noves unitats de l’estructura orgànica adient i adaptar les unitats ja existents, el Govern ha aprovat avui un conjunt de canvis a la Secretaria per a la Mobilitat, entre els que destaquen els següents:
- Direcció General de Ports, Aeroports i Costes: es crea la Subdirecció General de Ports i Costes que respon a l’objectiu de gestionar el domini portuari i maritimoterrestre d’acord amb unes directrius coordinades per a un model d’ordenació del litoral coherent.
- Direcció General del Transport Terrestre: es dota d’una nova unitat, la Subdirecció General de Coordinació i Gestió, que compta amb el Servei de Coordinació i Gestió del Transport per Carretera i el Servei de Coordinació i Gestió del Transport Ferroviari, per tal de vetllar per la qualitat d’aquests serveis i coordinar la relació amb les operadores.
Serveis territorials
D’altra banda, la reestructuració aprovada avui inclou canvis organitzatius en els serveis territorials del DPTOP, entre els que cal subratllar la creació de la Secció de Ports i Transports i la Secció de Carreteres de les Terres de l’Ebre i la Secció de Transports i la Secció de Carreteres a l’Alt Pirineu i l’Aran.
Oficina per a les Estacions de Muntanya
Finalment, en el si de la Secretaria per a la Planificació Territorial es crea l’Oficina per a les Estacions de Muntanya, encarregada de l’estudi, el foment i l’execució de les activitats encaminades al desenvolupament del sector. Aquesta Oficina, dependent de la Direcció General d’Arquitectura i Paisatge, s’emmarca en el Pla director de les estacions de muntanya, que té com a principals objectius impulsar i regular les activitats turístiques de neu i muntanya, millorar la competitivitat del sector, tot seguint un model d’ús racional i permanent de la muntanya i conciliant els seus valors naturals, socials i econòmics.
El Govern crea la Direcció General d’Igualtat d’Oportunitats en el Treball
- Catalunya és la primera comunitat autònoma en comptar amb una Direcció General específicament dedicada a promoure l’equiparació laboral entre homes i dones i la integració al mercat de treball de joves, immigrants, persones amb discapacitats i en risc d’exclusió
El Govern ha aprovat avui un decret de reestructuració del Departament de Treball per crear la nova Direcció General d’Igualtat d’Oportunitats en el Treball, que serà l’encarregada d’impulsar polítiques per garantir la igualtat en el treball entre homes i dones i afavorir l’aplicació de polítiques laborals per a la diversitat. Aquestes polítiques s’aplicaran de manera transversal a totes les actuacions del Departament de Treball.
La nova Direcció General neix a partir de l’experiència obtinguda amb el Programa d’Igualtat d’Oportunitats en el Treball, que es va posar en marxa el passat mes de desembre i que va integrar i ampliar les diverses iniciatives que ja va tirar endavant durant l’anterior legislatura el Departament de Treball i Indústria.
Aquesta Direcció General comptarà amb dues subdireccions generals, una centrada en els programes d’igualtat en el treball entre dones i homes, i una altra que impulsarà les polítiques laborals per a la diversitat, encarregada de millorar l’ocupació i les condicions de treball de col·lectius com joves, immigrants i persones amb discapacitats o en risc d’exclusió sociolaboral.
La creació d’aquesta Direcció General suposa donar un major impuls a les polítiques de foment de la igualtat en el treball, una de les prioritats del Departament per a aquesta legislatura i una de les claus per millorar la qualitat de l’ocupació i la competitivitat de les empreses catalanes.
La nova unitat, a banda de dissenyar i aplicar nous programes i iniciatives de foment de la igualtat, es responsabilitza de les activitats i iniciatives que el Departament de Treball ja ha posat en marxa els darrers anys en aquest àmbit.
Així, l’any 2005 el Departament de Treball i Indústria va ser la primera administració de l’Estat en crear la figura de l’Agent per a la Igualtat, destinada a introduir la perspectiva de gènere a totes les accions del Departament. Des d’aleshores s’han atorgat anualment ajuts a les empreses interessades a contractar agents per a la igualtat o a fer plans d’igualtat, uns plans que des d’aquest 2007 són, en virtut de la llei estatal d’igualtat, obligatoris per a les empreses de més de 250 treballadors.
La creació del Programa d’Igualtat d’Oportunitats en el Treball va reforçar aquests projectes i en va iniciar de nous, fent extensiu el suport a la contractació d’Agents per a la Igualtat a l’àmbit local i creant eines metodològiques per a empreses i agents social que fomentin la igualtat en l’àmbit laboral.
Un altre àmbit en el que actuarà la Direcció General d’Igualtat d’Oportunitats en el Treball serà el d’afavorir l’accés de les dones a càrrecs directius, en la línia iniciada l’any passat pel Departament amb la posada en marxa dels cursos ‘Jo, directiva’ per formar dones en càrrecs predirectius i ajudar-les a trencar l’anomenat ‘sostre de vidre’, que els dificulta accedir als principals llocs de responsabilitat a les seves empreses. Enguany es farà la tercera edició d’aquest curs i es faran extensius a totes les demarcacions catalanes. També s’ha posat en marxa el programa ‘Àgora per a directives’, que promou l’intercanvi d’experiències entres dones directives i emprenedores i la creació de xarxes de suport entre elles.
Afavorir la integració de les dones en sectors amb una presència gairebé exclusivament masculina és una altra de les funcions que assumirà la nova Direcció General. En aquest sentit el Departament de Treball ja ha realitzat diverses experiències, com són els cursos, amb compromís de contractació, per formar dones com a conductores d’autobús, de taxi, com a agents forestals o operadores de grua-torre.
La promoció de la reorganització del temps i la millora de la conciliació de la vida personal i laboral serà també una de les responsabilitats d’aquesta Direcció General. El Departament de Treball ja ha donat passes en aquesta direcció, amb la creació del mètode interactiu ‘Les 6 C de la conciliació’, que permet a les empreses crear un Pla de Conciliació adaptat a les seves característiques.
A més, la Direcció General d’Igualtat d’Oportunitats en el Treball també haurà d’impulsar polítiques de millora del mercat de treball juvenil, fomentant, a través del Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC) la creació de treball estable, de qualitat i segur i serà l’encarregada de promoure la integració laboral, en condicions d’igualtat, dels treballadors i treballadores immigrants extracomunitaris. Aquestes actuacions es faran en el marc de les polítiques del Govern en aquesta matèria, i en coordinació amb el Departament d’Acció Social i Ciutadania i la seva Secretaria d’Immigració.
Finalment, l’impuls a les mesures per a la integració en el mercat de treball de les persones en situació de risc d’exclusió social, així com la inserció laboral de les persones amb discapacitats serà una altra de les tasques encomanades a la nova Direcció General, en coordinació amb el Departament d’Acció Social i Ciutadania i el Servei d’Ocupació de Catalunya.
Canvi de nom
D’altra banda, l’actual Direcció General d’Economia Cooperativa, Social i d’Autoocupació passa a dir-se Direcció General d’Economia Cooperativa i Creació d’Empreses, nom que expressa amb major claredat que és des d’aquesta estructura que el Govern de la Generalitat impulsa les seves polítiques de suport a l’emprenedoria.
El Govern destina 600.000 euros per a l’ampliació de places d’un centre ocupacional per a persones amb disminució psíquica
El Govern, sota l’impuls del Departament d’Acció Social i Ciutadania, destinarà 600.000 euros com a subvenció extraordinària a la Fundació Privada Catalònia per ampliar les places del Centre ocupacional i Centre especial de treball per a persones amb disminució psíquica ubicat a Ripollet (el Vallès Occidental). Actualment el centre disposa de 48 places de servei de teràpia ocupacional i, un cop executada la inversió aprovada, passarà a tenir 64 places.
Des de l’Institut Català d’Assistència i Serveis Socials del Departament d’Acció Social es promouen aquestes actuacions que s’emmarquen dins de les polítiques socials del govern.
Un estudi avaluarà exhaustivament la situació actual del sector vitivinícola català
- L’Administració agrària i la UAB es comprometen a continuar treballant conjuntament en el foment i millora de les races autòctones catalanes
El Govern ha autoritzat avui a l’Institut Català de la Vinya i el Vi (INCAVI), depenent del Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural (DAR), a contractar una consultoria per a la realització d’un estudi sobre la situació actual del sector vitivinícola català a l'Estat espanyol. Amb aquesta actuació es pretén dur a terme una investigació de mercat, exhaustiva i profunda, que aporti el coneixement suficient per a la optimització de les inversions previstes en aquest sector.
L’estudi avaluarà globalment el sector vitivinícola, des de l’estat de les denominacions d’origen fins a la distribució, venda i consum. Axí, a través d’aquest treball es vol conèixer l'evolució de les vendes i del preu del vi, fer una anàlisi quantitativa i qualitativa dels consumidors, una anàlisi quantitativa del sector de la restauració i dels punts de venda especialitzats, una anàlisi quantitativa de la gran distribució, un anàlisi dels distribuïdors i una anàlisi de les onze denominacions d'origen de Catalunya.
Conveni pel foment de les races autòctones
D’altra banda, l’executiu també ha autoritzat el DAR a formalitzar un conveni amb la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) amb l’objectiu de fomentar i millorar les races autòctones catalanes per un import de 160.000 euros.
El DAR i la UAB han col.laborat al llarg dels anys en programes de millora genètica així com de definició de les races autòctones catalanes, races que tenen un gran pes específic tant en l’aspecte sociocultural com en el mediambiental. En aquest sentit, s’establiran les bases per a l’estudi, la millora genètica, la definició racial, la caracterització morfològica, la creació i manteniment de Llibres Genealògics i les tasques de recuperació de la Vaca Bruna dels Pirineus, la Vaca de l’Albera, l’Ovella Ripollesa, l’Ase Català, l’Ovella Aranesa, la Cabra de Rasquera, l’Ovella Xisqueta i l’Agrupació de Cavalls Hipermètrica Pirinenca.
El Govern aprova la licitació de les obres per la construcció d’apartaments per a joves tutelats i extutelats per la Generalitat
- La inversió inicial en les obres serà de 995.000 euros
El Govern de la Generalitat ha aprovat avui una partida pressupostària de 995.000 euros destinada a les obres d’adequació d’un antic centre residencial d’acció educativa de menors per reconvertir-lo en apartaments per a joves tutelats i extutelats de la Direcció General d’Atenció a la Infància (DGAIA) del Departament d’Acció Social.
El nou espai residencial per a joves Cabestany de Barcelona, acollirà nois i noies d’entre 17 i 20 anys procedents de la DGAIA. Els 14 joves que accedeixin a aquests apartaments tindran el suport educatiu i assistencial d’un educador social i podran residir-hi mentre duri el seu programa d’inserció laboral, programes que de mitjana duren entre un i dos anys. L’equipament, que forma part de l’àrea de suport als joves tutelats i extutelats, dependrà de la Secretaria d’Infància i Adolescència.
L’edifici situat al carrer Cabestany del barri de les Corts de Barcelona, amb un total de 728 m2, estarà distribuït en quatre plantes: a la planta soterrani hi haurà entre altres espais, magatzems, cuina comunitària i bugaderia; la planta baixa es destinarà a diversos usos administratius, segons necessitats, i a espais comunitaris per els residents. La primera i segona planta acolliran els habitatges/apartaments (quatre per planta) amb una capacitat total per a 14 joves. En cada planta hi haurà un apartament doble, dos apartaments individuals, i un apartament triple que comprèn una plaça adaptada per a persona amb mobilitat reduïda. Cada apartament tindrà una petita cuina elèctrica, a més del corresponent bany.
Un cop licitades les obres, el període previst per a l’execució del projecte és d’uns 18 mesos aproximadament.x
El Govern aprova l’atorgament d’un milió en ajuts per a millores a les colònies industrials del riu Llobregat
- Es concediran ajuts als municipis per a actuacions de millora de l’espai públic de la colònia, la restauració d’edificis d’ús col·lectiu i interès patrimonial, la millora paisatgística de les vies d’accés als recintes i la restauració de l’entorn
El Govern ha aprovat avui una despesa d’abast plurianual d’un milió d’euros que permetrà al DPTOP obrir una convocatòria d’ajuts per a millores patrimonials i paisatgístiques a les antigues colònies industrials situades al llarg del riu Llobregat, a les comarques del Bages i el Berguedà. Els ajuts responen a les previsions del Pla director urbanístic de les colònies del Llobregat, aprovat recentment pel Govern i van dirigits als ajuntaments compresos dins del seu àmbit. L’obertura de la convocatòria es publicarà properament al DOGC.
L’àmbit on es troben situades les colònies inclou, total o parcialment, els termes municipals de Berga, Avià, Olvan, Casserres, Gironella, Puig-reig, Gaià, Navàs i Balsareny, i 18 implantacions, entre colònies, semicolònies i fàbriques de riu.
Revaloritzar el patrimoni industrial
El Govern va aprovar el passat mes de juny el Pla director urbanístic de les colònies industrials del Llobregat, amb la voluntat d’impulsar l’ordenació i la revalorització del patrimoni industrial de la conca del Llobregat perquè esdevingui un factor de dinamització social i econòmica d’aquest territori.
Així, el Pla director busca consolidar les 18 colònies i fàbriques de riu com a espais de residència, d’activitat productiva, de freqüentació turística i de preservació de la memòria històrica, tot això en un marc de planejament coherent. Igualment, el Pla pretén posar les bases per equiparar el teixit residencial i els equipaments de les colònies amb els dels pobles i consolidar les colònies com a barris d’un sistema urbà interrelacionat.
Pel que fa estrictament a les intervencions als antics recintes fabrils, el Pla aposta per la rehabilitació de les antigues estructures per acollir nous usos, residencials o d’activitat econòmica, i per la preservació dels espais lliures que els envolten.
Ajudes per als municipis
El Pla preveia la creació d’un Fons per a la gestió urbanística i la millora de les colònies industrials del Llobregat dotat amb recursos del DPTOP amb l’objectiu de fornir ajuts als ajuntaments que vulguin desenvolupar projectes de rehabilitació patrimonial, residencial i de l’entorn de les colònies. Se’n preveu una convocatòria anual, la primera de les quals amb un import d’un milió.
Entre les actuacions que podran optar a aquests fons hi ha les de millora de l’espai públic de la colònia, la restauració d’edificis d’ús col·lectiu i interès patrimonial, la millora paisatgística de les vies d’accés als recintes i la restauració de l’entorn.