El president de la Generalitat, Artur Mas, ha demanat avui al món judicial que faci una “reflexió interna i pròpia” de com poden contribuir a aixecar el país en totes les seves vessants, i especialment des del punt de vista del creixement econòmic i de les repercussions socials que té. “El món de l’economia i del dret i la justícia haurien d’estar hiperconnectats, però aquesta no ha estat sempre la visió ni tampoc la pràctica i en patim algunes conseqüències”, ha expressat.

 

Artur Mas ha fet aquestes manifestacions en el decurs de l’acte institucional del Dia de la Justícia, que s’ha celebrat aquest migdia al Palau de la Generalitat en presència de la consellera de Justícia, Pilar Fernández Bozal, i els representants dels diferents estaments judicials.

 

Per al president Mas, la pregunta de què podem fer per contribuir a aixecar el país “ens la fem poc, cadascú intenta viure en el seu món, en la seva major o menor comoditat, perdent la perspectiva que si el sistema s’enfonsa, s’enfonsa tot”, i ha reclamat que tothom, en la mesura de les seves responsabilitats, faci alguna cosa important per fer aixecar el cap.

“Aquesta reflexió l’ha de fer el món de la política, de la justícia, del món financer, que no sé si l’han fet prou -ha subratllat el cap de l’Executiu- i l’han de fer els països de la Unió Europea més sanejats i aquells que tenen més capacitat de lideratge, que no només han de procurar imposar les seves normes sinó mirar com en el conjunt d’on ells mateixos conviuen poden ajudar a aixecar i millorar la situació”.

 

 

El president ha destacat també en el seu parlament la necessitat de no perdre de vista el concepte de proximitat de la justícia. En aquest sentit, ha recordat que, per exemple, no s’ha complert la promesa del Govern central de fer en aquesta legislatura una reforma a fons de la Llei General del Poder Judicial per intentar complir els preceptes relacionats amb l’autogovern català emparats a l’Estatut. “Aquestes promeses una vegada més han caigut en sac trencat i tot el que s’havia compromès en aquest sentit finalment no s’ha dut a terme” ha assegurat. I ha afegit “Des de Catalunya i les institucions catalanes no tenim més remei que recordar que els compromisos estan per complir-se i l’apropament de la justícia a casa nostra és un compromís que ens importa de forma especial, tant des del punt de vista de la solidesa de l’autogovern com des del punt de vista de l’eficàcia del país”.

 

El cap del Govern ha criticat també la lentitud en la normalització del català en el món de la justícia. “No hem anat endavant sinó més aviat un pèl enrere –ha subratllat- i això que partíem de nivells que no eren res de l’altre món” i ha reclamat al món judicial una reflexió profunda en aquest sentit.

 

Artur Mas ha fet també referència en la seva intervenció a la reunió del Ple de l’Observatori Català de la Justícia que ha presidit ell mateix abans de la celebració de l’acte institucional del Dia de la Justícia. El cap de l’Executiu ha volgut destacar alguna de les xifres que s’hi han donat com, per exemple, que l’impacte directe negatiu que té sobre l’economia el funcionament no prou àgil del món de la justícia suposa uns 40.000 milions d’euros.

 

“El que s’espera d’una economia moderna és que hi hagi seguretat jurídica, agilitat i qualitat, i per a una economia com la catalana, que pretén tenir una projecció exterior, encara més”, ha afirmat. I, en aquest sentit, ha demanat també un avenç en el tema de la mediació i l’arbitratge que encara “està molt prim a casa nostra” però que és necessari en una economia moderna.

 

 

 

En el decurs de l’acte, el president Mas i la consellera de Justícia han lliurat també  les Medalles d’honor de la Generalitat i les mencions honorífiques que atorga el Govern a aquelles persones i entitats que han destacat pels seus serveis excepcionals a la justícia. En el seu parlament, el president de la Generalitat ha agraït als guardonats els seus serveis que, ha dit, serveixen d’orientació i guia per a la resta de la societat.

 

En l’edició d’enguany han estat guardonats amb les:

 

Roser Bach i Fabregó,per la seva trajectòria professional com a jutgessa i magistrada de l'Audiència Provincial de Barcelona, i molt especialment per l'impuls que ha donat, des de la Direcció del Centre d'Estudis Jurídics i Formació Especialitzada, al sistema d'accés a la carrera judicial per la via del quart torn, que permet la provisió de vacants de la categoria de magistrat amb la incorporació de juristes de reconeguda competència que tenen arrelament a Catalunya i fomenta l'estabilitat de les plantilles en l'àmbit de l'Administració de justícia.

 

L'any 1989 va ingressar a la carrera judicial i inicià una excel·lent trajectòria professional com a jutgessa a diferents jutjats i tribunals de Catalunya. És membre de la Comissió Pedagògica de Formació Inicial de l'Escola Judicial des de l'any 2007, membre del Comitè Científic de la revista Ius 17 de la Universitat de Bolonya i professora del Màster de Dret Penal a la Universitat de Barcelona i al Campus del Col·legi d'Advocats de Barcelona.

Des de l'any 2007 ha estat membre del Consell Rector i coordinadora del Programa per a la preparació d'opositors a jutge, fiscal i secretari judicial al Centre d'Estudis Jurídics i Formació Especialitzada del Departament de Justícia, del qual va ser nomenada directora el 10 de febrer de 2009, càrrec que va ocupar fins al 30 de juny de 2011, data en què, per acord del Consell General del Poder Judicial, va ser nomenada directora de l'Escola Judicial.

 

Anna Moleres Muruzábal, per la seva trajectòria professional i la seva dedicació i implicació en la millora de l'Administració de justícia a Catalunya.

Anna Moleres ha estat, des de l'any 1999, degana del Col·legi de Procuradors dels Tribunals de Barcelona, càrrec que va ocupar fins al 19 de juliol de 2011, i presidenta del Consell de Col·legis de Procuradors dels Tribunals de Catalunya, càrrec que va ocupar des del 20 de gener de 2000 fins al 19 de juliol de 2011.

 

Des d'aquestes responsabilitats ha col·laborat amb el Departament de Justícia mitjançant la signatura de diversos protocols, acords i convenis, entre els quals cal destacar els acords de col·laboració signats, any rere any, per a l'establiment del marc d'actuació en matèria de prestació d'assistència jurídica gratuïta i per al foment de l'ús del català a la justícia.

 

I amb les

 

Les mencions honorífiques han estat atorgades a:

 

La Societat Catalana d'Estudis Jurídics, per la seva contribució, amb l'elaboració del Diccionari jurídic català, al procés de normalització lingüística del català a la justícia i el desenvolupament efectiu del dret d'opció lingüística dels ciutadans de Catalunya.

La Societat Catalana d'Estudis Jurídics és una entitat filial de l'Institut d'Estudis Catalans adscrita a la Secció de Filosofia i Ciències Socials, que té com a finalitat l'estudi i la recerca del dret en general i molt especialment del dret català.

 

El Diccionari jurídic català, elaborat per la Societat Catalana d'Estudis Jurídics amb el suport d'altres entitats, és una obra cabdal per a la promoció del dret català, històric i present, que recull termes que formen part de les diferents disciplines del dret. L'edició en línia del Diccionari jurídic català permet que els operadors jurídics puguin fer-hi cerques ràpides i diverses segons l'àrea temàtica o la llengua d'origen, dins de la definició o bé dins de tota la informació enciclopèdica.

 

El Jutjat de Primera Instància núm. 37 de Barcelona,en reconeixement a la seva implicació i participació en el programa pilot per a la implantació duna nova aplicació, i fan mereixedor d'aquesta distinció tot el personal adscrit a l'esmentat Jutjat, i especialment la II·lustríssima Senyora Maria Millán Gisbert i l'Il·lustre Senyor Francisco Javier Payán Gómez, magistrada i secretari judicial, respectivament.

 

El Jutjat de Primera Instància núm. 37 de Barcelona ha estat escollit per dur a terme el programa pilot d'implantació d'una nova aplicació de gestió processal per a la tramitació dels procediments de la jurisdicció civil, que substituirà l'actual Temis-2 i que és l'embrió del futur expedient judicial electrònic. La nova aplicació, que s'integra en el projecte e-justicia.cat, preveu un sistema d'informació integral que ha de donar cobertura gradual a les necessitats de l'organització judicial, incloent-hi aquells col·lectius i institucions relacionats amb l'àmbit judicial, i a la globalitat del procés judicial. Els objectius del programa són obtenir els màxims nivells d'eficàcia i eficiència en la feina que es desenvolupa a l'Administració de justícia i millorar i optimitzar els serveis que l'Administració de justícia presta al ciutadà.