Els trastorns mentals afecten el 14% de la població.
Aquesta eina serveix de suport per al diagnòstic, tractament i seguiment dels pacients amb depressió en l’atenció primària.
Aquest matí s’ha celebrat una jornada d’especialistes en medicina de família i salut mental per analitzar com la informatització de la Guia de pràctica clínica de la depressió pot millorar la gestió sanitària i contribuir a la prevenció del suïcidi. L’objectiu és posar a disposició dels metges d’atenció primària de l’ICS una aplicació informatitzada de suport per determinar el diagnòstic, tractament i seguiment dels pacients que pateixen malalties mentals cròniques.
La ponència inicial sobre les aplicacions de TIC en àmbit de la salut mental ha anat a càrrec del conseller delegat de l’Agència d’Informació, Avaluació i Qualitat en Salut, Joan Guanyabens. També hi han participat el director general de Regulació, Planificació i Recursos Sanitaris del Departament de Salut, Carles Constante, i el president de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i de Balears, Àlvar Net.
L’acte ha estat organitzat pel Departament de Salut, l’Agència d’Informació, Avaluació i Qualitat en Salut i l’Institut Català de la Salut, amb la col·laboració de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i Balears, la Societat Catalana de Psiquiatria i Salut Mental, i la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (CAMFIC). Aquest projecte compta amb el suport d’AstraZeneca.
La depressió, un problema de salut prioritari per al Departament de Salut
A Catalunya, segons l’ESCA 2010, la prevalença de trastorns mentals és del 14,1% (el 16,5% de dones i l’11,7% d’homes) i suposa un increment important respecte a l’any 2006, molt rellevant en els homes. Les taxes més elevades corresponen a les dones de 56 a 60 anys.
De les diferents malalties mentals, la depressió és el trastorn més prevalent. Afecta el 10% de les persones que s’atenen a l’atenció primària de salut i es realitzen més de dos milions de visites per aquest motiu. Els metges de capçalera atenen gran part d’aquesta demanda, ja que només es deriva als serveis especialitzats al voltant del 30% dels pacients.
L’estudi realitzat a Catalunya sobre els costos i la càrrega que suposa la depressió mostra que l’impacte econòmic és d’uns 750 milions d’euros. El 21% correspon a costos sanitaris directes, mentre que el 65% és per finançar la medicació. La major part dels costos indirectes corresponen a discapacitat i pèrdua de productivitat.
La depressió és la tercera causa de discapacitat en el món i la primera causa en dones joves. Segons l’OMS, l’any 2030 serà la primera causa de discapacitat.
La depressió és un factor de risc de suïcidi, que és la primera causa de mortalitat per causes externes, per sobre dels accidents de trànsit.
Entre les diverses accions que actualment s’estan desenvolupant, cal destacar:
· Projecte europeu contra la depressió i prevenció del suïcidi (European Alliance Against Depression - EAAD). Entre els resultats atribuïbles a aquest projecte cal assenyalar la disminució dels casos atesos a urgències per temptatives de suïcidi i la reducció d’un 20% en els reintents de suïcidi.
· El desplegament de la Cartera de serveis de salut mental a l’atenció primària, que, iniciat l’any 2006, s’ha anat estenent pel territori fins a arribar a una cobertura del voltant del 50% de les àrees bàsiques de salut de Catalunya.
Aquest projecte incorpora un equip especialitzat de suport (professionals de psiquiatria, psicologia i infermeria en salut mental) que treballa de forma integrada amb l’equip de primària. Amb aquest projecte es pretén formar equips amb majors competències per atendre més adequadament els problemes de salut mental. Els primers resultats indiquen una disminució del 12% en les taxes de derivació de primeres visites als centres de salut mental, enfront d’un increment del 7% en els territoris sense programa.
· Pla de salut de Catalunya 2011-2015. El programa de prevenció i atenció a la cronicitat prioritza vuit problemes de salut, un dels quals és la depressió.
· Millora de la resolució des dels primers nivells assistencials, amb l’aplicació de les guies de pràctica clínica i la potenciació de les TIC.
