Ens ha deixat l’artista i teòric de l’art Antoni Tàpies i Puig, nascut a Barcelona el 13 de desembre de 1923. Amb ell perdem el pintor català que ha obtingut una més gran projecció internacional, i un dels artistes que ha fet una contribució més gran al llenguatge artístic de l’avantguarda, un dels més originals i genuïns. Vaig visitar-lo a casa seva, el 28 d'abril passat, acompanyat del conseller de Cultura, Ferran Mascarell. En nom meu i del poble de Catalunya vull expressar el meu condol als seus familiars, amics i deixebles.

 

Essent un artista radicalment català en el seu pensament, el seu llenguatge, els seus referents, i el seu ús dels materials, és alhora el pintor català més universal perquè, com ens recorda el crític Daniel Giralt-Miracle, el de Tàpies és un llenguatge còsmic, que s’inspira en la tradició d’Orient i en la d’Occident; de la mateixa manera beu del beat Ramon Llull que del pensament dels surrealistes i els filòsofs orientals.

 

Els dos elements essencials del treball d’Antoni Tàpies són el seu rigor en el tractament de la matèria, i el fort potencial dels signes presents en la seva obra, a través de senyals i cal·ligrafies. A més d’un gran pintor va ser un gran escultor, gravador i també un gran escriptor, amb les seves obres autobiogràfiques i de pensament artístic.

 

Correspon aquí subratllar el seu compromís de país, que va expressar públicament en els moments difícils de la dictadura franquista, participant en actes públics d’oposició democràtica i a favor de la nostra llengua i cultura. Tàpies va oferir el seu art per als cartells en favor de les reivindicacions culturals, lingüístiques i socials, i el seu estil ha quedat associat per sempre a una forma especialment genuïna d’expressar la catalanitat.

 

En aquest sentit, no és casual que la seva generositat fes possible que, avui, la sala de Govern del Palau de la Generalitat, l’epicentre del nostre poder, estigui presidida orgullosament pels panells de la seva obra “Les Quatre Cròniques”, que plasmen amb matèria i esperit els temps gloriosos de la Catalunya medieval, tal com queden recollits en les quatre grans cròniques de l’època: les del rei Jaume I, Bernat Desclot, Ramon Muntaner i Pere III. De la mateixa manera, el seu “Homenatge a la Senyera” de 1971 passarà a la història com a expressió d’amor i compromís amb el país.

 

Antoni Tàpies va rebre la Medalla d’Or de la Generalitat de Catalunya el 1983, i d’altres distincions com el Premi de la Fundació Wolf de les Arts (1981), el Premi Príncep d'Astúries de les Arts (1990), la Medalla Picasso de la UNESCO (1993) i el Premi Velázquez d'Arts Plàstiques (2003).

 

 

Palau de la Generalitat, Barcelona, 6 de febrer de 2012