La Filmoteca de Catalunya, el Gran Teatre del Liceu, el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), el Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA), La Virreina Centre de la Imatge, la Biblioteca de Catalunya, l’Arts Santa Mònica i l’Institut d’Estudis Catalans han acordat avui treballar per donar un impuls a la cultura en totes les seves vessants artístiques.

 

Han assistit a l’acte: el conseller de Cultura, Ferran Mascarell; el tinent d’alcalde de Cultura, Coneixement, Creativitat i Innovació de l’Ajuntament de Barcelona, Jaume Ciurana; el director de l’Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC), Fèlix Riera; el director de la Filmoteca de Catalunya, Esteve Riambau; el director general de la Fundació del Gran Teatre del Liceu, Joan Francesc Marco; el director de Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA), Bartomeu Marí; el president de l’Institut d’Estudis Catalans, Salvador Giner; el director general del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), Marçal Sintes; el director de La Virreina Centre de la Imatge, Llucià Homs; el director d’Arts Santa Mònica, Vicenç Altaió, i la directora de la Biblioteca de Catalunya, Dolors Lamarca.

 

La nova seu de la Filmoteca de Catalunya al barri del Raval, entesa com a centre de difusió de la cultura cinematogràfica, permet enfortir la relació entre els diferents equipaments públics de caràcter cultural ja existents a la zona i potenciar una lectura transversal de l’art contemporani a través d’accions creuades on el cinema hi jugui un paper destacat. Així mateix, es pretén impulsar la creació i el desenvolupament de projectes cross-art institucionals.

 

L’acord estableix que es crearà una comissió de seguiment formada per un representant de cadascuna de les entitats signants, que es reunirà trimestralment amb l’objectiu d’intercanviar estratègies i projectes comuns.

 

En la seva intervenció, el conseller Mascarell ha afirmat que “ens convé molt a tots que l’acord i el que representa es porti a la pràctica, és a dir, s’estimuli el treball conjunt entre totes les institucions culturals del Raval i de la ciutat”. El conseller ha remarcat que aquest fet és important “perquè el que surt de les institucions és essencialment les idees sobre nosaltres mateixos i la nostra contemporaneïtat, sobre el nostre temps i sobre el nostre futur. Ningú ens inventarà el futur, bàsicament l’inventen i tenen la missió de fer-ho les grans institucions de contemporaneïtat, aquestes tenen la missió de treballar especialment allò que ha de ser la concreció, la manera de materialitzar els nostres anhels com a societat, com a país, com a cultura”.

 

El conseller ha afegit que “el nostre és un país construït sobre la cultura, ho és històricament i ho continuarà sent en el futur” i que aquesta construcció cultural “precisa de centres culturals convençuts, plurals i diversos que posen sobre la taula mirades diferents des del punt de vista estètic, ètic i creatiu, però amb la voluntat inequívoca que d’aquesta diversitat en surti una gran taca, una gran densitat des del punt de vista de les idees i continguts”. El conseller ha afirmat que amb aquest acord, “estem fent una aposta que tindrà una incidència en el futur”.

 

El tinent d’alcalde de Cultura, Coneixement, Creativitat i Innovació de l’Ajuntament de Barcelona, Jaume Ciurana, ha destacat que “el Raval és probablement el barri de tot Catalunya que fa una contribució més important al PIB cultural del país”. “La concentració d’aquests grans equipaments converteix aquest espai en una espècie de ‘milla d’or’ de la cultura a la ciutat”.

 

El director de l’ICEC, Fèlix Riera, ha explicat que “des del nostre punt de vista, la Filmoteca culmina un dibuix del que és el Raval i del que és contemporani”. “No s’acaba el procés, sinó que es culmina una part important del procés: lligar el sector cinematogràfic amb el que és contemporani”. Riera ha exposat que l’acord pretén “posar en valor el Raval com un gran nucli del que és contemporani, compartir iniciatives, investigar línies de col·laboració i fer créixer els impactes dels espais culturals públics al Raval que permetin la recerca de nous públics de la cultura”.

 

 

El president de l’Institut d’Estudis Catalans, Salvador Giner, ha explicat que “per crear una massa crítica cultural com la que s’està creant avui, calia una reestructuració al barri que culmina amb això, una massa crítica d’institucions que potenciessin el Raval com a potencia cultural, creativa i de recerca, i d’alta cultura”.

 

El director del Liceu, Joan Francesc Marco, ha destacat que de l’acord signat avui ja en comencem a sortir actuacions: “Afortunadament d’aquesta col·laboració que serà bilateral i multilateral segur, el Liceu ja pot anunciar una cosa concreta per a la temporada que ve de molt interès: una pel·lícula muda del Fritz Lang, Els Nibelungs, la podrem veure dins del marc de celebració del bicentenari de Wagner perquè la Filmoteca l’ha restaurat. La pel·lícula té una partitura que interpretarà l’orquestra del nostre teatre. Aquest ja és un conveni de concrecions”.

 

El director del MACBA, Bartomeu Marí, ha declarat que “les institucions culturals som el que fem i els edificis ens ajuden a la nostra activitat, i aquesta activitat és la que ens apropa al MACBA i a la Filmoteca”. “Al MACBA és un lloc on pensem en el futur i el present del cinema. El present i el futur del cinema és una cosa en la qual ens va la vida cultural. La invenció més important del segle XX ha estat el cinema i l’art en beu profundament”, ha afegit.

 

El director del CCCB, Marçal Sintes, ha explicat que “el fet que la Filmoteca hi hagi aterrat ajudarà a consolidar el procés de millora del Raval”. “L’acord entre les institucions ha de servir per oferir un millor servei al ciutadà, ser més eficients i ser sostenibles”, ha assegurat.

 

El director de La Virreina Centre de la Imatge, Llucià Homs, ha afirmat “per a la Virreina la nova Filmoteca és un espai molt important, un espai amb qui treballar de forma conjunta, un espai amb qui desenvolupar discursos amb plena complicitat i un espai idoni per poder visionar molts dels continguts audiovisuals que formen part de la contemporaneïtat en aquest moment. I a la Filmoteca crec que li hem de demanar la possibilitat de seguir treballant amb aquests cinc grans eixos que es demanen a tot gran equipament: la internacionalitat, la interdisciplinarietat dels llenguatges artístics, la integració a les xarxes socials professionals, l’excel·lència en els continguts i la hibridació de capital públic i privat per fer-lo sostenible”.

 

El director d’Arts Santa Mònica, Vicenç Altaió, ha destacat que “som un cos social, de multiplicitat de les arts i és únicament quan ens ajuntem tots quan som un cos individual i a la vegada un cos social”. “És per això que, en una època en què la cultura immaterial i la cultura de la cooperació i la cultura interactiva ens ofereixen un futur nou, és bo que sapiguem anar cap al projecte de la complementarietat preservant vells valors del gènere, tal com són el cinema en aquest cas, i la cultura de la pedra”, ha afegit.

 

La directora de la Biblioteca de Catalunya, Dolors Lamarca, ha afirmat que “la Biblioteca de Catalunya s’ofereix a col·laborar amb entusiasme i solvència amb totes les altres institucions culturals que hi ha anat arribant. Entre totes volem fer d’aquest barri un gran centre cultural conegut a tot arreu”.

 

La nova seu de la Filmoteca de Catalunya està situada a la plaça Salvador Seguí, limitada pels carrers Sant Pau, Espalter i Sant Josep Oriol i la mateixa plaça. L’equipament de 6.000 m² concentra en un sol edifici els serveis que fins ara es trobaven dispersos en dos punts diferents de la ciutat (a l’Avinguda de Sarrià hi havia la sala de projeccions i a Santa Madrona s’ubicaven les oficines i la biblioteca). El nou equipament també acull altres unitats del Departament de Cultura: el Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana i la Direcció General de Promoció i Cooperació Cultural.

 

El projecte de l’edifici es va adjudicar a l’estudi MAP Arquitectes, que dirigeix Josep Lluís Mateo, autor de nombrosos equipaments arreu del món, entre els quals hi ha el Centre de Convencions Internacional de Barcelona. L’obra va ser adjudicada a l’Empresa Constructora Familiar SA (EMCOFA, SA).

 

L’edifici s’ha dissenyat en harmonia amb l’entorn. Per tal de moderar l’impacte visual de la construcció, la seva alçada queda per sota de la dels edificis circumdants. El disseny ha estat concebut a mig camí entre la nau industrial i un edifici en construcció a partir de la tècnica pura, pràcticament sense acabats.

 

El nou edifici inclou els espais següents:

 

 

L’activitat ordinària a la Filmoteca de Catalunya començarà dimarts 21 de febrer. Prèviament, diumenge 19 de febrer hi haurà jornada de portes obertes de 13.30 a les 19.00 hores (visita a la Biblioteca, l’exposició i sessions de cinema gratuïtes), amb motiu de la inauguració de la plaça Salvador Seguí. I dilluns 20 hi haurà una sessió especial d’inici d’activitats, amb el títol Esmalt i Betum, amb la presència de representants del sector i del conseller de Cultura.

 

Entre els cicles destacats de la programació per al 2012, destaquen: “Univers Bigas Luna”; “Gonzalo Herralde, cineasta cívic”; “El Raval al Raval”; “Luis G. Berlanga”; “Costa-Gavras i Jorge Semprún, amistat i compromís”; “Jacques Tourneur o l’elegància discreta”; “Carta blanca a Eduardo Mendoza”; “Cinema en temps de crisi”; “Anna Lizaran: de l’escenari a la pantalla”, i “Fa cent anys, com si fos ahir”. També es programaran 3 exposicions: “Imatges confrontades: la guerra civil i el cinema” (Del 21 de febrer fins al 30 de juny); “El Raval al Raval” (Estiu 2012), i “Creant estil: cinema i moda” (Tardor 2012).

 

Pel que fa a la primera sessió ordinària, el primer film que es projectarà al públic en una sessió ordinària a la nova seu de la Filmoteca de Catalunya és El hombre de al lado (Mariano Cohn- Gastón Duprat, 2009). S’ha seleccionat aquest film perquè apareix a la llista dels més votats pels crítics com a millor cinta estrenada l’any 2011 i també pel fet que és un film sobre com pot canviar el món el fet d’obrir una nova finestra i el cinema –i les filmoteques– són finestres obertes al món.

 

A la sessió de les 19:00 hores, es projectarà West Side Story (Robert Wise – Jerome Robbins, 1961) amb motiu dels 50 anys de la seva estrena. La història de les dificultats que troben els porto-riquenys per ser acceptats per uns immigrants anteriors segueix sent actual. I els amors impossibles de Maria i Tony, com els de Giulietta i Romeo, també arriben al públic actual.

 

A la sessió de la nit (22:00 hores), es farà un programa doble amb Nosotros somos así (Valentín R. González, 1936) i Celuloide colectivo. El cine en guerra (Óscar Martín, 2009), dos films molt representatius del que va ser un cert cinema de i sobre la guerra civil, un dels cicles destacats dels primers mesos de la programació a la nova seu de la Filmoteca. El primer és una petita faula sobre la diferència entre els valors burgesos i els anarquistes, entre l’egoisme dels primers i l’altruisme solidari dels segons. El segon film és, precisament, una història de la contribució del moviment anarquista a l’hora de produir imatges cinematogràfiques de la guerra.