• El Reial decret que el regula no recull la territorialització dels fons, una qüestió que el Govern considera imprescindible per dur a terme projectes efectius de mitigació i adaptació al canvi climàtic
 
  • S’estima que correspondria a la Generalitat gestionar 125 milions d’euros anuals a Catalunya
 
 
El Govern ha aprovat avui plantejar un conflicte de competència davant del Tribunal Constitucional per la gestió del Fons de Carboni. Es tracta d’un fons que ha de servir per dur a terme accions de mitigació i adaptació del canvi climàtic, especialment als sectors anomenats difusos (residus, habitatges, mobilitat o agricultura), on el 80 per cent de les accions estan executades pels governs regionals i locals, que són els que en tenen les competències.
 
Amb el Reial decret 1494/2011, de 24 d’octubre, pel qual es regula el Fons de Carboni per a una economia sostenible i que es va aprovar la legislatura passada, el Govern espanyol s’assigna la capacitat de promoure directament projectes en tot l’Estat, sense comptar amb la participació efectiva dels territoris. El Govern considera imprescindible territorialitzar aquests fons perquè governs regionals i locals puguin desenvolupar projectes efectius de mitigació i adaptació al canvi climàtic, ja que són la seva competència. Una reivindicació que ha posat de manifest en diverses ocasions i que ha plantejat tant al nou Govern de l’Estat com a nivell internacional en la cimera de canvi climàtic de les Nacions Unides celebrada a Durban el desembre passat.
 
A partir de l’any 2013 l’assignació de drets d’emissió a les empreses de la Unió Europea deixarà de ser majoritàriament gratuïta i passarà a ser en bona part una subhasta. Per tant, es crearà una bossa de diners que es repartirà entre els diferents països. La UE ja recomana que un mínim del 50% d’aquest total es destini a polítiques climàtiques de mitigació (especialment emissions difuses) i d’adaptació. El Govern de la Generalitat estima en 125 milions d’euros anuals la quantitat que li correspondria gestionar a Catalunya per aquests projectes.
 
Catalunya sempre ha tingut un paper capdavanter en la lluita contra el canvi climàtic. Un exemple d’aquest lideratge són les accions que el Govern està duent a terme i entre les quals destaquen les següents:
 
  • Nou Pla de l’Energia i el Canvi Climàtic de Catalunya, on s’integren l’energia i la mitigació de les seves emissions, en especial les que corresponen a sectors difusos: transport, residencial, comercial i institucional i petita indústria.
 
  • Pla de mitigació de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle (GEH), que tracta la resta d’emissions de sectors difusos que no siguin de l’àmbit energètic, com els residus, l’agricultura i els gasos fluorats, i incorpora la capacitat d’embornal de Catalunya.
 
  • Estratègia d’adaptació al canvi climàtic de Catalunya, que identifica els sectors i sistemes sotmesos a un major risc a causa dels canvis del clima i planteja accions per esdevenir menys vulnerables als impactes.
 
  • Pla d'estalvi i eficiència energètica als edificis i equipaments de la Generalitat de Catalunya 2011-2014, en què tots els edificis revisaran els seus consums d’energia per optimitzar-ne l’ús. Preveu reduir la factura energètica de l’Administració un 4,4% el 2014 i un 15,2% en l’horitzó 2020.
 
  • Pacte d’alcaldes, que ha esdevingut una eina per implicar els governs locals en el compliment dels objectius contra el canvi climàtic de la UE. Ja s’hi han adherit més de 150 municipis catalans, al voltant del 7% del total europeu.
 
  • Programa d’acords voluntaris per a la reducció d’emissions de GEH, una iniciativa que reconeix els esforços de reducció de les empreses catalanes i que després d’un any compta aproximadament amb unes 40 adhesions i un grup important d’altres organitzacions en fase d’elaboració dels seus inventaris.
 
  • Observatori Pirinenc del Canvi Climàtic on Catalunya, creat  per la Comunitat de Treball dels Pirineus el gener de 2010, amb l’objectiu d’avaluar l’adaptació al canvi climàtic al massís dels Pirineus, on Catalunya és una de les regions líder.