El Govern ha aprovat avui la memòria prèvia a la modificació de la Llei d’educació de Catalunya per incloure al text normatiu la consideració del professorat com a autoritat pública. L’objectiu és reforçar l’autoritat de mestres i professors en la seva relació amb l’alumnat i les famílies durant l’exercici de les seves funcions docents, per aconseguir una millora del clima escolar dels centres.
La reforma dóna compliment al Pla de Govern 2011-2014, que estableix com a objectiu “fomentar el bon comportament en els centres” i que fixa com a actuacions “millorar el clima escolar del centre amb una gestió dels conflictes àgil, positiva i proactiva”. La inclusió del professorat com a autoritat pública vol oferir garanties majors en l’exercici de la seva tasca i, alhora, reforçar el prestigi i l’autoritat professional.
L’informe PISA 2009 reflecteix que el clima escolar està molt vinculat a l’èxit escolar i els alumnes amb les classes interrompudes sovint tenen un rendiment menor als que tenen poques interferències o bé cap. En aquest sentit, la introducció de l’autoritat a la Llei d’educació de Catalunya vol afavorir el clima escolar per tal de millorar els resultats acadèmics dels alumnes. Per al Govern també és important dotar el professorat d’autoritat en la resolució d’expedients disciplinaris. La presumpció de veracitat permetrà afegir valor a la declaració de mestres i professors pel que fa a les conductes contràries a les normes de convivència dels centres.
Per tot això el Govern considera necessari introduir un article a la Llei d’educació de Catalunya que reguli una millora en el tracte, la consideració i el respecte que els docents reben per part de l’alumnat i que alhora suposi un suport i reconeixement institucional a la seva professió.
La Llei d’educació de Catalunya, de 10 de juliol de 2009, regula en l’article 22 el deure dels alumnes de “respectar els altres alumnes i l’autoritat del professorat”. La norma també conté altres referències a la tasca del professorat, la convivència als centres i l’organització pedagògica sota la base d’hàbits de convivència i el respecte.
La LEC ja reconeix el director com a autoritat pública en l’article 142.9: “el director o directora, en l’exercici de les seves funcions, té la consideració d’autoritat pública i gaudeix de presumpció de veracitat en els seus informes i d’ajustament a la norma en les seves actuacions, llevat que es provi el contrari. El director o la directora, en l’exercici de les seves funcions, és autoritat competent per a defensar l’interès superior de l’infant.”
