El Govern i els representants del sector agrari han acordat el posicionament comú de Catalunya davant del nou reglament de la Política Agrària Comuna (PAC), que es considera lesiu per als interessos de l’agricultura mediterrània, en general, i de la catalana en particular. El procés de diàleg i de concertació endegat fa 6 mesos amb la creació de la Comissió de seguiment de la PAC ha finalitzat amb l’aprovació del document final que recull el posicionament i que ja ha validat la Taula de concertació agrària de Catalunya. El conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural l’ha traslladat avui al Consell Executiu i dilluns ho farà davant del Consell Consultiu de Política Agrícola per a Assumptes Comunitaris de l’Estat. En els treballs hi han participat representants de les organitzacions i entitats representatives del sector, especialment sindicats i organitzacions de cooperatives, dels grups polítics i del Departament d’Agricultura.
La posició catalana posa en relleu que la proposta de reforma de la PAC de la Comissió Europea (CE) per al període 2014-2020 s’ha fet en unes condicions socioeconòmiqes molt diferents de quan es va crear el 2003. És per això, que Govern i sector entenen que cal adaptar les propostes al marc actual. Catalunya considera que el nou model proposat per Brussel·les no s’adequa al model productiu català, caracteritzat per la gran diversitat i riquesa de les produccions, i afavoreix els desequilibris, especialment entre agricultures mediterrànies i continentals. Així mateix, condiciona la viabilitat de moltes explotacions, sobretot del sector ramader, i deixa passar novament l’oportunitat de reequilibrar les polítiques agrícoles i ramaderes.
Així, Govern i sector aposten per una Política Agrària Comuna que garanteixi la supervivència de l’agricultura i la ramaderia i la viabilitat de les explotacions i que faci de l’agricultura europea un sector dinàmic, innovador i més rendible, ja que aquesta és l’única eina viable per mantenir el teixit productiu i els ecosistemes. Per això, és imprescindible una eina d’estabilització de rendes i mecanismes de mercat per afrontar les crisis de preus amb dotacions suficients. Així mateix, cal evitar la competència deslleial que suposa la inclusió de més obligacions als productes europeus que no han de complir els que provenen de països tercers. En aquest sentit, el document demana exigir l’activació de l’exempció del sector agrícola de la normativa europea de la competència, havent consensuat prèviament en quines situacions i casos es vol aplicar l’exempció. En aquest context, també proposa establir un codi de bones pràctiques comercials, assumit voluntàriament pels diferents agents de la cadena alimentària que pot millorar-ne l’eficiència en benefici de tots les parts.
Evitar la discriminació de l’agricultura mediterrània
El document de posicionament de Catalunya introdueix millores en el model de la CE perquè no quedin discriminats els països mediterranis i perquè es configurin de forma més adequada la vertebració de l’oferta productiva, les eines de mercat i de crisis, així com les eines del desenvolupament rural per assegurar-ne una programació regional.
D’altra banda, el document de la CE dota de manera insuficient el límit màxim d’ajuts de l’Estat espanyol. Així, proposa que tota la superfície agrària sigui admissible en el nou sistema d’ajuts, la qual cosa suposa un increment molt significatiu de noves superfícies que no han generat, fins ara, drets d’ajut i posen en risc l’acompliment dels objectius agraris del Tractat de Funcionament de la Unió Europea, respecte a l’Estat espanyol.
Un procés intens de diàleg: 6 mesos i 7.000 consultes
El procés de diàleg ha durat 6 mesos, temps durant el qual s’han fet 14 reunions dels 4 grups temàtics de treball, 2 reunions bilaterals tècniques i 2 reunions de la comissió de seguiment. La Plataforma eCatalunya, que va posar en marxa el Departament d’Agricultura per afavorir la participació, ha rebut fins a 7.000 consultes.
Els arguments i propostes que conté aquest document consensuat entre tots els sectors agraris amb l’Administració catalana pretén ser, a banda d’un vehicle per transmetre les demandes de Catalunya a les institucions europees, un punt de partida per aconseguir sinergies amb altres territoris de l’Estat i el mateix Govern espanyol, amb l’objectiu de presentar davant la Comissió i el Parlament una contraproposta seriosa, viable i àmpliament consensuada a nivell estatal.
