La prevenció del suïcidi és un dels objectius prioritaris del Pla Director de Salut Mental i Addiccions del Departament de Salut. La iniciativa està dirigida a la prevenció del suïcidi consumat, la repetició dels intents i el control de la ideació suïcida. El Programa té com a objectius principals quantificar la conducta suïcida en la població, sensibilitzar diversos professionals i estaments públics per millorar-ne la detecció i posar en marxa una intervenció en la comunitat per prevenir les conductes que poden derivar en un suïcidi.

 

El setembre de l’any 2005 es va iniciar aquesta experiència pionera orientada a conèixer i prevenir les conductes suïcides. El Programa de Prevenció de la Conducta Suïcida es desenvolupa al barri de la Dreta de l’Eixample de Barcelona, finançat pel Departament de Salut, en la que l’atenció als problemes de salut mental en la població adulta es desenvolupa majoritàriament entre els equipaments del Servei de Psiquiatria de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau i del Centre de Salut Mental d’Adults de la Dreta de l’Eixample – Centre de Psicoteràpia Barcelona – Serveis de Salut Mental (CSMA Dreta de l’Eixample.CPB.SSM).

 

El suïcidi continua sent una tragèdia personal que amb el temps ha esdevingut un problema de salut pública. En la segona meitat del segle XX la taxa global de suïcidi per homes i dones va augmentar en un 60%, i entre els joves, especialment entre els homes, s’ha convertit en la segona causa de mort, només per enrere dels accidents de trànsit. Dades recents mostren que cada any se suïciden al món 873.000 persones, dels quals 163.000 són europeus on les taxes són les més altes del món. Aquestes dades es tradueixen en una taxa de 17.5 suïcidis per 100.000 habitants europeus representant una càrrega social i econòmica evident.
 

Les dades a l’estat espanyol són menors: la incidència total a Espanya el 2004 va ser de 8.2 suïcidis per 100.000 habitants, amb importants diferències entre homes i dones (12.6 versus 3.9 suïcidis per 100.000 habitants respectivament) i entre els grups d’edat - amb els adults joves i ancians entre els sectors que més consumen el suïcidi -. Un estudi epidemiològic recent mostra com aquesta tendència poblacional també es reflecteix a Catalunya.
 

Existeix una evolució en la taxa de suïcidis entre els homes que va en augment des de els adult joves (10.2 suïcidis per 100.000 habitants) que augmenta en la franja entre els 55 i 75 anys (16.4 suïcidis per 100.000 habitants), i es dispara en els ancians (39.8 suïcidis per 100.000 habitants). Tot i que la tendència estaria es la mateixa per les dones, les taxes són molt menors (3.2, 6.9 i 11.1 per 100.000 habitants en les franges d’edat comentades respectivament).

 

Les conductes suïcides es relacionen amb un gran nombre de causes i factors que interactuen entre sí i amb el context i circumstàncies de l’individuo abans de desencadenar en una temptativa o en un suïcidi consumat. Entre els principals factors de risc es podem trobar:
 

- factors psiquiàtrics com depressió major, esquizofrènia o addiccions;

- factors biològics o genètics;

- factors psicològics com conflictes interpersonals o sensació de desesperança;

- situacions vitals de crisis com la pèrdua d’algun ser estimat;

- situacions ambientals i socials específiques, com aïllament o exclusió social.

També es cert que s’han identificat alguns factors protectors del suïcidi com la integració en la xarxa social i familiar, el benestar emocional, o l’alta autoestima.

 

A Catalunya cal destacar que d’acord amb les dades del Registre de Mortalitat a Catalunya, la taxa de suïcidi ha disminuït un 31% en els darrers 10 anys. Ll’any 2007 es van produir 371 morts per suïcidi (97 dones i 274 homes). Es més freqüent en els grups d’edat de 35 a 44 anys i es la segona causa de mort entre els joves de 15 a 24 anys.
 

El Pla de Salut de Catalunya estableix el suïcidi, juntament amb altres trastorns mentals com la depressió, com a un dels principals problemes de salut per afrontar en els propers anys, considerant-lo una causa de mort prevenible. Es considera que el suïcidi pot suposar una complicació de trastorns psiquiàtrics de base, tenint en compte que en la vellesa la cronificació de malalties o la invalidesa també poden suposar un factor de risc per les conductes suïcides.
 

A l’atenció primària la morbiditat psiquiàtrica té un pes molt important, constituint fins un 29,5% de la casuística que s’hi atén, tot que existeix una gran variabilitat entre les àrees bàsiques de salut. En la prevenció de la conducta suïcida és molt important el reconeixement dels signes d’alerta i el tractament del problema mental de base. Per tant, és important que els professionals sanitaris, especialment a l’atenció primària, puguin detectar els símptomes psiquiàtrics i altres factors relacionats amb el risc suïcida. La millora de la detecció i el tractament d’aquests problemes és crucial per reduir la incidència del suïcidi.
 

Precisament és aquest un dels principals objectius de salut que es planteja Pla de Salut de Catalunya per a l’any 2010: reduir la taxa de mortalitat per suïcidi en un 10% principalment en els més joves i els majors de 65 anys, i reduir la repetició de les temptatives en un 15%.
 

La prevenció constitueix per tant pren un paper cabdal per assolir aquests objectius.

El suïcidi és per tant un problema de salut pública, on la prevenció de la conducta de risc suïcida ha de ser prioritària. Els professionals sanitaris, principalment els de l’atenció primària, estan en contacte amb un alt nombre de pacients amb un trastorn mental de base, que en alguns casos i davant d’uns indicadors de risc poden derivar en conductes autolesives o en el suïcidi. Els programes de sensibilització per millorar la identificació de pacients amb risc són un mitjà eficaç per la identificació i la prevenció de la conducta suïcida. Alguns programes de tractament psicoterapèutic també han mostrat la seva eficàcia per disminuir el nombre de repeticions, principalment en pacients amb un alt risc. El seguiment dels pacients que han intentat suïcidar-se i la continuïtat en l’atenció també són aspectes a tenir en compte en la prevenció de la conducta suïcida.

 

El Programa de Prevenció de la Conducta Suïcida es fonamenta precisament en el disseny d’un programa d’intervenció que combini la sensibilització a nivell comunitari, l’atenció ràpida i eficient dels pacients més greus, i la coordinació de diferents recursos sanitaris per assegurar la continuïtat assistencial d’aquests pacients.

 

Els resultats mostren com un Programa d’aquestes característiques tenen un impacte evident sobre la conducta suïcida dels pacients que s’hi atenen, que també es tradueix en un impacte en les necessitats assistencials que requereixen aquests pacients. Un programa de prevenció de la conducta suïcida que integri i coordini dispositius sanitaris i comunitaris és eficaç per reduir les repeticions de temptatives suïcides i per tant té impacte en els suïcidis consumats. A més augmenta la supervivència en els pacients, possibilitant un millor seguiment dels pacients i un ús més racionals dels recursos sanitaris específics pels seu tractament i una disminució considerable dels ingressos hospitalaris i en unitats d’aguts, i per tant amb una repercussió clara en els costos assistencials.