Avui s’han iniciat els treballs de millora del volcà del Croscat al Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa del Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural. Concretament, s’intervindrà, després de 17 anys de la primera restauració del Croscat, sobre els sistemes naturals per preservar-ne la morfologia actual i corregir els problemes d’erosió. La presentació de l’inici dels treballs ha servit també per visitar els treballs realitzats a finals de l’any passat al volcà de Santa Margarida.

 

Aquests projectes de restauració dels volcans s’emmarquen dins del conveni de col·laboració entre l’Obra Social “la Caixa” i el Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural, el qual té un doble objectiu: conservar i millorar els espais naturals, i fomentar, alhora, la inserció laboral de grups en risc d’exclusió. Els treballs de recuperació, els duen a terme un grup de nou persones de la Cooperativa la Fageda.

 

La Reserva Natural del Volcà de Santa Margarida, situada al municipi de Santa Pau, és un dels elements més significatius del patrimoni geològic i del paisatge del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. Es tracta d’un dels indrets més visitats del Parc, circumstància que juntament amb la vulnerabilitat a l’erosió motiva la inestabilitat de marges i camins. Per mantenir aquest emblemàtic espai en condicions, l’hivern passat es van dur a terme diverses intervencions de protecció i millora. En destaquen l’estabilització de marges i l’arranjament del ferm dels accessos al cràter mitjançant tècniques de bioenginyeria. A més, també s’han iniciat treballs d’ordenació i millora a les grederes del volcà Croscat i els afloraments d’interès geològic.

 

   

 

L’any 1995, van finalitzar les obres de restauració de la zona d’extracció de gredes del volcà del Croscat que van donar lloc a l’actual morfologia i ordenació de l’espai. Després de 17 anys, malgrat que s’ha assolit una bona conservació de l’espai, l’evolució natural mateixa de l’indret, l’elevada erosionabilitat dels materials (gredes) i l’elevat volum de visitants que rep han generat diverses problemàtiques que s’havien de corregir.

 

En aquest sentit, s’hi han previst les actuacions següents:

 

- Intervencions de gestió sobre els sistemes naturals, especialment sobre la

  vegetació, per dirigir-ne el desenvolupament i l’extensió amb l’objectiu

  de preservar la fesomia del recinte.

- Eliminació d’espècies al·lòctones.

- Millores en la senyalització.

- Reordenació d’accessos i millora de l’accessibilitat de persones amb

  necessitats especials.

- Correcció de problemes d’erosió i riscos geològics potencials.

 

També és prevista l’adequació dels afloraments d’interès geològic més significatius i la recuperació per a l’ús científic, pedagògic, educatiu i turístic. Es tracta d’indrets, en aquest cas antigues petites grederes, on poden observar-se formacions i altres característiques que permeten explicar i comprendre el fenomen volcànic de la zona. L’evolució natural mateixa d’aquests indrets fa que els punts d’interès es vagin desdibuixant pel creixement de la vegetació, i que periòdicament calgui actuar-hi per fer-los visibles.

 

Els afloraments d’interès on és previst d’actuar són: la gredera del volcà de Rocanegra, la gredera nord-est del volcà de Santa Margarida, la gredera del Turó de la Pomareda i la gredera del volcà de Montsacopa. La inversió prevista en aquest conjunt d’actuacions és de 63.000 €.

 

Enguany, aquestes actuacions adquireixen una rellevància especial pel fet que del 21 al 25 de maig tindrà lloc a Olot el primer Congrés Internacional sobre Gestió i Divulgació de Paisatges Volcànics Protegits (Volcandpark), que reunirà experts d’arreu del món. En el marc del Congrés, el volcà del Croscat, el volcà de Santa Margarida i altres punts d’interès geològic seran objecte de les visites de camp.

La Reserva Natural del Volcà de Santa Margarida presenta una erosionabilitat molt alta del substrat (gredes), i els sòls són molt vulnerables a l’erosió quan el recobriment vegetal és alterat. El gran nombre de visitants que rep aquest indret és un factor determinant en els fenòmens erosius que s’hi manifesten, especialment a les zones de pas, i que deriven, sovint, en situacions d’inestabilitat puntual dels marges. A banda de constituir una problemàtica de conservació del medi natural, això pot arribar a generar situacions de risc, bé pel mal estat del ferm a les zones de pas o bé pel risc d’esllavissades. Per tot això, s’hi van dur a terme una sèrie d’actuacions de millora durant la tardor-hivern de l’any amb una inversió total de 50.000 €.

 

Les actuacions es van centrar especialment en l’estabilització de marges mitjançant tècniques de bioenginyeria en alguns trams de l’accés principal del vessant nord i alguns trams dels accessos de baixada, i també en la restauració de marges i l’estabilització de zones de pas a la zona del llavi del volcà.

 

Simultàniament, durant l’any 2011 es van dur a terme actuacions complementàries de millora general de l’ecosistema al paratge de la Moixina. Els treballs es van dirigir, essencialment, a potenciar la vegetació de ribera, dels aiguamoixos i del bosc de roure pènol, i a regenerar-la mitjançant estassades de sotabosc acompanyades de selecció de tanys, eliminació de les espècies vegetals al·lòctones, podes, aclarides selectives sanitàries i retirada d’arbres caiguts. La inversió a la Moixina durant l’any 2011 va ser de 29.000 €.

 

Llevat d’algunes tasques especialitzades o que han requerit la utilització de maquinària, els treballs, els han dut a terme un total de fins a nou persones de la Cooperativa La Fageda; una empresa d’iniciativa social sense ànim de lucre que té com a finalitat la integració laboral de les persones de la comarca de la Garrotxa que pateixen discapacitat intel·lectual o trastorns mentals severs.