El Govern impulsa el Pla de l’Energia i Canvi Climàtic 2012-2020, que ha de servir de guia per a les polítiques energètiques i de mitigació del canvi climàtic a Catalunya. El Pla estableix les línies de treball i les prioritats per assolir el 2020 l’objectiu 20-20-20 determinat per la Unió Europea: reduir el consum d’energia en un 20,2%, augmentar fins al 20,1% el pes de les renovables en el consum d’energia primària i reduir un 25,3% les emissions de CO2. Es calcula que un cop assolits els objectius generarà 70.000 llocs de treball i 24.600 milions d’euros d’inversions. Avui els departaments d’Empresa i Ocupació i de Territori i Sostenibilitat han presentat el document en la reunió del Consell Executiu. Es tracta de la primera vegada que Catalunya aborda les polítiques energètiques i climàtiques de manera conjunta i coordinada a través del diferents departaments implicats.
L’objectiu del Govern és assolir una economia i una societat de baixa intensitat energètica i de baixa emissió de carboni, innovadora, competitiva i sostenible a mitjà i llarg termini. A més, l’aplicació del Pla ha d’exercir com a suport per a la consolidació d’un sector econòmic directament relacionat amb l’estalvi i l’eficiència energètica, les energies renovables o la reducció d’emissions, a més d’incentivar altres activitats relacionades amb l’estalvi i l’eficiència energètica, com la rehabilitació d’edificis.
Per assolir aquests objectius, el Pla fixa l’estalvi i l’eficiència energètica com la línia prioritària de les polítiques energètiques i climàtiques de Catalunya. Per això, es vol passar de gestionar l’oferta d’energia a gestionar la demanda, és a dir, aconseguir un menor consum d’energia i un millor aprofitament de la que es consumeix, tenint en compte que es treballa amb una previsió d’encariment dels preus de l’energia, fonamentalment del preu del petroli.
La reducció en el consum d’energia es notarà en tots els àmbits d’activitat, des del propi sector energètic fins a la indústria, els serveis o l’entorn domèstic. Dins d’aquesta línia de treball, el document identifica dos grans àmbits d’actuació: l’edificació i la mobilitat sostenible. En el camp de l’edificació, es dissenyaran actuacions destinades a potenciar la rehabilitació energètica d’edificis, és a dir, a aplicar criteris d’estalvi i eficiència energètica en les obres de posada al dia d’habitatges i edificis, amb el doble objectiu de reduir consums i reactivar la construcció. També s’implementaran mesures per consolidar el sector dels serveis energètics, és a dir, de les empreses especialitzades a aconseguir estalvis energètics per a tercers.
En el camp de la mobilitat sostenible, el document recull la necessitat d’avançar cap a una mobilitat sostenible, potenciant l’ús del vehicle elèctric i la intermodalitat. En aquesta matèria els dos principals eixos són el desenvolupament d’una indústria auxiliar i de les infraestructures associades a la implantació del vehicle elèctric i l’establiment de sinergies entre els modes de transport eficient i el vehicle elèctric.
Totes les polítiques de reducció del consum d’energia i d’eficiència energètica tenen un impacte immediat en l’assoliment dels objectius de reducció d’emissions de gasos d’efecte hivernacle. Així, tot i que el Pla només inclou aquelles emissions relacionades amb l’energia –que en generen un percentatge molt important–, ja permetria complir amb els objectius establerts per la Unió Europea. En qualsevol cas, l’actuació en matèria de política energètica i climàtica és de naturalesa molt transversal i per aquest motiu incideix en el desenvolupament d’altres polítiques sectorials. El Pla té en compte aquest fet i és coherent amb les diferents planificacions existents o actualment en curs, com l’Estratègia Catalunya 2020, el Pla d’impuls al vehicle elèctric o el Pla d’actuació per a la millora de la qualitat de l’aire, entre d’altres.
Energies renovables
El document també fa èmfasi en la voluntat d’avançar en l’aprofitament de les energies renovables a Catalunya, identificant el potencial de les diferents tecnologies en el termini del Pla i definint les accions necessàries per fer-ne efectiva la implantació. Així, estableix la voluntat d’assolir 5.136 MW instal·lats d’energia eòlica, 570 dels quals seran d’energia eòlica marina. Es farà amb la definició d’un nou mapa eòlic, la repotenciació dels parcs ja existents que assoleixin una vida útil de 15 anys o la implantació de l’energia minieòlica i microeòlica.
La biomassa agrícola i forestal també disposarà de plans específics per al seu aprofitament. La intenció és assolir els 160 MW de potència instal·lada a partir de l’ús d’aquest recurs, que permet avançar en l’aproximació de les centrals de producció al punt de consum, suposa un efecte multiplicador per a les economies dels territoris i permet mantenir netes les zones forestals. La Generalitat també es marca com a fita avançar en un marc normatiu que reguli l’autoconsum, o balanç net, per aconseguir un major aprofitament de l’energia solar.
Un altre objectiu del Pla és aconseguir que un 14,5% de l’energia final consumida en el sector del transport procedeixi de fonts d’origen renovable. És per això que el document aposta per fer polítiques per incentivar l’ús de biocombustibles.
Impacte socioeconòmic
Les mesures establertes en el Pla de l’Energia i Canvi Climàtic 2012-2020, a més de contribuir a la millora del benestar de la societat i a la competitivitat de l’economia, tindran un impacte socioeconòmic directe. En primer lloc, les mesures d’estalvi i eficiència energètica i l’augment del pes de les renovables facilitaran l’estalvi acumulat de 33.850 milions d’euros per als consumidors finals durant tot el període. Al mateix temps, suposaran un impacte positiu per a la balança comercial, en reduir en 20.415 milions d’euros la importació de combustibles fòssils.
En segon lloc, l’aplicació del Pla induirà inversions per valor de 24.600 milions d’euros, 1.790 dels quals correspondran a les administracions públiques. Aquestes actuacions generaran fins a 70.000 llocs de treball. D’aquests, 38.000 estaran relacionats amb l’estalvi i l’eficiència energètica i 32.000, amb el sector de les energies renovables. A més, seguint el mateix principi de les polítiques climàtiques de la UE, que estableix de manera conjunta responsabilitats i recursos, Catalunya entén que a partir del 2013 també li correspon gestionar els ingressos derivats de les subhastes de la fase III de les activitats sotmeses al comerç de drets d'emissió. Al Pla s'estima que aquests ingressos serien d’uns 150 milions d’euros anuals, que s'aplicarien a accions de mitigació i adaptació al canvi climàtic.
