PIC

La Generalitat ha lliurat a la birmana Aung San Suu Kyi el Premi Internacional Catalunya que se li va concedir el 2008

query_builder   20 juny 2012 21:07

event_note Nota de premsa

La Generalitat ha lliurat a la birmana Aung San Suu Kyi el Premi Internacional Catalunya que se li va concedir el 2008

  • La líder opositora birmana no va poder assistir a l’acte de lliurament que es va fer a Barcelona perquè es trobava sota arrest domiciliari pel règim militar birmà

 

  • El president Mas li mostra en una carta la seva admiració “pel treball i la valentia” amb els quals ha lluitat per un país millor
El president del jurat del Premi Internacional Catalunya lliurant l'escultura d'Antoni Tàpies a l'activista birmana
El president del jurat del Premi Internacional Catalunya lliurant l'escultura d'Antoni Tàpies a l'activista birmana
El president del jurat del Premi Internacional Catalunya, Xavier Rubert de Ventós, i la secretària del Premi, Teresa Sala, han lliurat avui a la birmana Daw Aung San Suu Kyi, l’escultura “La clau i la lletra” d’Antoni Tàpies com a guanyadora del XX Premi Internacional Catalunya. La líder opositora, que va ser reconeguda amb aquest guardó l’any 2008 juntament amb la doctora també birmana Cynthia Maung, no el va poder recollir personalment a Barcelona perquè estava sota arrest domiciliari pel règim birmà.
 
L’entrega de l’escultura s’ha fet a Oxford, on Daw Aung San Suu Kyi està duent a terme el seu primer viatge a Europa des que va ser alliberada. Suu Kyi s’ha mostrat molt commoguda al rebre el Premi i ha agraït al poble català aquesta distinció.
 
Xavier Rubert de Ventós també li ha entregat una carta del president de la Generalitat, Artur Mas, on el cap de l’Executiu li transmet “la meva admiració pel teu treball i per la valentia amb la qual has lluitat per un país millor”. Amb la missiva, el president Mas també convida formalment Daw Aung San Suu Kyi a venir a Barcelona l’any vinent, una invitació a la qual l’activista s’ha mostrat plenament receptiva. El president assegura que “el 2013 serà especial perquè se celebra el 25è aniversari del premi” i subratlla que si Suu Kyi hi pot assistir “la celebració seria extraordinària”.
 
Així mateix, el president del jurat del Premi li ha lliurat el text que ella mateixa va escriure, a mà, per a la cerimònia d’arribada de la flama olímpica del 1992, que va aconseguir fer sortir de Birmània clandestinament i del qual ella no n’havia pogut guardar còpia. El discurs va ser llegit a Empúries el 13 de juny d’aquell any pel seu fill Alexander.
 
 
Un reconeixement a la defensa de la llibertat i la justícia a Birmània
 
El Govern de la Generalitat va atorgar el 2008 el Premi Internacional Catalunya  a l’activista Aung San Suu Kyi i a la metgessa Cynthia Maung com a reconeixement per “la defensa de la llibertat i la justícia a Birmània que totes dues duen terme” i “pel fet de representar una dimensió diferent de la lluita: més política i simbòlica Suu Kyi, i més assistencial i cooperativa la doctora Maung”.
 
Daw Aung San Suu Kyi (Rangun, Birmània, 1945) és filla del comandant Aung San, heroi nacional que firma el tractat d’independència de Birmània amb el Govern britànic abans de ser assassinat el 1947. El 1964 Suu Kyi se’n va a Oxford, on es llicencia en Filosofia, Política i Economia. Després de viure a diferents països, el 1988 torna a Rangun per tenir cura de la seva mare i es troba una Birmània en rebel·lió. El 15 d’agost, Suu Kyi envia una carta oberta al Govern en què demana la formació d’un comitè consultiu independent per preparar unes eleccions i el 24 de setembre es constitueix el partit National League for Democracy (NLD), amb Suu Kyi com a secretària general.
 
El 20 de juliol de 1989 Suu Kyi és col·locada sota arrest domiciliari i no és fins al 1995, després de 6 anys, que la Junta Militar l’allibera. El 2003 és empresonada, després de la massacre de Depayin, i posada sota arrest domiciliari des de finals d’aquell any fins al 2010, quan va ser definitivament alliberada.
 
Suu Kyi ha rebut nombrosos premis, entre ells, a més del Nobel de la Pau el 1991, el Thorolf Rafto Memorial (1990), el Sakharov (1991), l’Eleanor Roosevelt pels drets humans (2000) o l’Olof Palme.
 
 
Nota: S'adjunta la carta que el president de la Generalitat ha escrit a l'activista birmana
 

1  

Imatges

Xavier Rubert de Ventós entregant el premi a l'activista birmana

Xavier Rubert de Ventós entregant el premi a l'activista birmana 1435

1  

Fitxers adjunts

Carta del president a Aung San Suu Kyi

Carta del president a Aung San Suu Kyi
PDF | 52