·      Més del 40% de persones ocupades estan exposades a posicions forçades o moviments repetitius durant l feina. Una cinquena part realitza càrregues manuals de pes

·      El 17,6% dels ocupats estan sotmesos a condicions psicosocials associades al desenvolupament de malalties coronàries i mentals

·      Els riscos derivats de les condicions de treball són més freqüents entre les persones amb condicions d’ocupació precàries

·      En relació als resultats de la primera enquesta, elaborada l’any 2006, el percentatge de persones amb un contracte fix ha crescut en 3,9 punts

·      El principal motiu de treballar a temps parcial és que no han trobat cap feina a temps complert. Aquest percentatge és molt superior al registrat l’any 2006

·      Les dones treballen menys hores per tenir cura de la llar, els homes per formar-se

·      El 87,5% dels treballadors està satisfet o molt satisfet amb les seves condicions de treball

·      Els danys de salut més freqüents entre persones ocupades són els relacionats amb riscos ergonòmics i psicosocials

·       Pel que fa a l’índex de la sinistralitat laboral a Catalunya baixa un 10,1% i es manté la tendència a la baixa registrada en els darrers anys en els accidents de treball

 

 

El director general de Relacions Laborals i Qualitat en el Treball, Ramon Bonastre, acompanyat del subdirector general de Seguretat i Salut Laboral, Jaume de Montserrat, han presentat avui els principals resultats de la segona Enquesta Catalana de Condicions de Treball de Catalunya (ECCT), que recull, a través d’entrevistes a més de 3.600 persones treballadores de Catalunya la percepció que els ciutadans ocupats tenen de la seva feina.

 

L’enquesta recull la percepció dels treballadors durant l’any 2010 sobre aspectes tan diversos com les condicions d’ocupació, de treball, sobre les condicions sociolaborals i de seguretat i salut laboral, entre d’altres.

 

Un dels actors principals en la col·laboració i en la gestió de la prevenció de riscos laborals són les mútues d’accidents de treball, que són entitats col·laborades de la Seguretat Social. La Generalitat de Catalunya té competències de coordinació de l’activitat d’aquestes mútues en prevenció de riscos en el si de l’àmbit territorial català.

 

En el marc de la presentació dels principals resultats de l’enquesta, el director general de Relacions Laborals i Qualitat en el Treball, Ramon Bonastre, ha denunciat “una actuació deslleial del Govern de l’Estat que el mes de maig va enviar una resolució a totes les mútues de matriu catalana en la qual se’ls hi prohibeix coordinar-se amb el Govern de la Generalitat en relació a les activitats preventives que han de desenvolupar”. El director general ha afegit que la resolució de l’Estat informa a les mútues que “en el cas que siguin sancionades la quantia d’aquesta sanció seria suportada per la Seguretat Social”.

Davant d’aquesta situació, Ramon Bonastre ha explicat que en primer lloc la Generalitat s’ha reunit amb el sector, als quals ha agraït la seva col·laboració, i en segon lloc ha avançat que “s’han iniciat les accions legals corresponents”.

“Les accions legals s’han iniciat amb un requeriment previ del qual hem d’esperar la resposta del Govern de l’Estat però si no rectifiquen anirem al contenciós i evidentment les accions al Constitucional”, ha conclòs el director general. 

 

 

L’enquesta analitza diversos aspectes relacionats amb la situació sociolaboral de les persones treballadores. En aquest sentit, tres quarts dels treballadors enquestats són assalariats amb contracte i un 18% autònoms. 

 

Quan s’analitza el tipus de contracte, l’enquesta apunta que el 76,8% del conjunt de treballadors per compte d’altri tenen un contracte fix, permanent o indefinit; el 17% té un contracte temporal i el 6,1% no té contracte. Cal destacar que el percentatge de dones sense contracte (8,7%) és més del doble que en els homes (4,1%).

 

En relació als resultats de la primera enquesta, elaborada l’any 2006, el percentatge de persones amb un contracte fix ha crescut en 3,9 punts.

 

Un altre punt que l’enquesta analitza de forma detallada és la dimensió i les causes del treball a temps parcial. Un 15% de les persones treballadores treballen a temps parcial, el que suposa un increment de més d’un punt i mig respecte l’enquesta anterior. Aquest percentatge és superior en el cas de les dones (23,7% enfront del 15% dels homes) i dels joves (de 16 a 24 anys), on hi ha un percentatge més de dues vegades superior que en la resta de franges d’edat.

 

El principal motiu de treballar a temps parcial és que no han trobat cap feina a temps complet (44%). Aquest percentatge és molt superior al registrat l’any 2006 (3,7%). El següent motiu per tenir aquest tipus de contracte és  per tenir cura de la casa o d’altres persones (25%) i per continuar amb els estudis (15%).

 

 

 

Les causes que mouen a homes i dones a treballar a temps parcial mostren ben a les clares les desigualtats de gènere que encara persisteixen a la nostra societat. Una vegada considerat que el principal motiu per treballar a temps parcial en ambdós sexes és no trobar una feina a temps complert, entre les dones el principal motiu per treballar a temps parcial és dedicar la resta del temps a tenir cura de la llar seguit de continuar amb els seus estudis/ formació. En canvi, entre els homes va seguit de la necessitat de poder destinar el temps restant a estudia o seguir una formació. 

Pel que fa al número d’hores laborals, a Catalunya 6 de cada 10 ocupats fa una jornada d’entre 35 i 40 hores mentre que un 15% supera les 45 hores, amb els riscos que això suposa per la salut.

 

Pel que fa al salari, prop d’un terç dels treballadors ocupats té un salari net mensual de 1.000 a 1.500 euros, un de cada tres té un salari de menys de 1.000 euros i només un 6,9% cobren més de 2.000 euros nets al mes.

 

 

L’Enquesta Catalana de Condicions de Treball també pregunta als treballadors i treballadores sobre les condicions psicosocials, sobre les exigències psicològiques, el treball actiu i les possibilitats de desenvolupament, la inseguretat i preocupació pel futur a la feina, el suport social i la qualitat de lideratge, entre d’altres.

 

Una de les dades destacables és que entre l’any 2006 i 2010 han augmentat exigències psicològiques a la feina —del 21,3% al 28,1%— entre els assalariats amb contracte, en particular per l’increment del ritme de treball i per l’exigència d’amagar emocions. En aquest sentit, també ha crescut el percentatge d’assalariats que tenen un baix control sobre la seva feina —del 21,3% al 30,1%—, un empitjorament que s’ha donat bàsicament entre les dones i els joves i que s’ha concretat sobretot en un menor control sobre el temps de treball.

 

En relació a aquests riscos psicosocials, l’enquesta mostra que el 17,6% dels ocupats (més de mig milió de persones a Catalunya) estan sotmesos a condicions psicosocials que estan associades al desenvolupament de malalties coronàries i mentals.

 

L’enquesta també pregunta sobre la insegurat laboral i destaca que un de cada deu treballadors té una seguretat baixa o cap seguretat de que podrà continuar treballant on ho fa en els propers sis mesos.

 

Pel que fa a altres condicions de treball, l’enquesta assenyala que el 15% dels ocupats estan exposats al soroll a la seva feina i un 14% a productes tòxics per inhalació. Encara més treballadors, un 43% del total, estan exposats moviments repetitius i un 21% a la càrrega manual de pesos. L’enquesta conclou que els treballadors que desenvolupen feines manuals i amb menys nivell de qualificació són els més exposats a riscos en el seu entorn laboral.  

 

Respecte a la salut percebuda, 1 de cada 10 ocupats considera que té mala salut i els principals problemes són els trastorns musculoesquelètics i els que afecten la salut mental. 

 

El 87,5% dels enquestats es considera satisfet o molt satisfet amb les condicions que exerceix la seva feina, amb diferències importants segons el territori. En aquest sentit, a l’Alt Pirineu – Aran el 94,8% de les persones treballadores estan satisfets o molt satisfets en la seva feina i contrasta amb l’Àrea metropolitana de Barcelona on el 14,5% dels enquestats es mostren insatisfets o molt insatisfets.

 

 

Entre els mesos de juliol del 2011 i juny del 2012, l’índex d’incidència de sinistralitat  laboral (*) —nombre d’accidents per cada 100.000 persones afiliades a la Seguretat Social— a Catalunya es va reduir en un 10,1% respecte l’any anterior. En aquest període s’han reduït tots els índex d’incidència tant dels accidents lleus, que va baixar, respecte l’any anterior, un 10,08%; en la incidència d’accidents laborals greus, que es va reduir en un 9,01%; i en els mortals, que va baixar un 7,74%.

(*) Els índexs d’incidència són la dada més adequada per fer el seguiment de l’evolució de la sinistralitat, perquè eliminen l’efecte distorsionador que produeix en les xifres absolutes els canvis en el volum de la població ocupada que hi ha al llarg dels anys.

 

	2008	2009	2010	2011	Juliol 2011- Juny 2012
Lleus	5.255,11	4.312,02	4.074,62	3.643,76	3.276,15
Greus	41,60	30,93	29,88	27,18	24,73
Mortals	3,76	4,12	2,51	3,10	2,86
Total	5.300,47	4.347,06	4.107,01	3.673,85	3.303,75

 

 

Pel que fa al número d’accidents laborals amb baixa en jornada de treball durant el primer semestre del 2012 s’ha reduït un 21,11% en comparació amb el mateix període de l’any anterior. Aquesta reducció s’ha registrat en tots els accidents: lleus (-21,12%), greus (-19,94%) i mortals (-18,42). D’aquesta manera es manté la tendència a la baixa de tots els accidents de treball.

 

 

	Primer semestre 2011	Primer semestre 2012
Lleus	48.974	38.632
Greus	351	281
Mortals	38	31
Totals	49.363	38.944

 

 

Els accidents laborals que varen causar baixa i ocorreguts dins la jornada de treball durant el primer semestre de 2012 es van reduir en tots els sectors. La construcció va ser el sector on més es va reduir la sinistralitat (-35,13%), seguida de la indústria (-22,55%), els serveis (-17,59%) i l’agricultura (-6,44%).

 

La sinistralitat laboral per accidents de treball amb baixa ocorreguts dins la jornada de treball també s’ha reduït en totes les demarcacions: Barcelona (-22,63%), Girona (-16,90%), Lleida (- 14,42%) i Tarragona (-16,48%). 

 

 

Pel que fa als accidents laborals mortals en jornada, dels 31 registrats a Catalunya en aquest període, 12 van ser per causes no traumàtiques —vessaments cerebrals,  infarts i altres patologies— i 19 per causes traumàtiques —quedar aixafat, atrapat, xocs o cops, ofegament, quedar sepultat, entre d’altres—.

 

Pel que fa al nombre d’accidents de treball sense baixa es van reduir en un 13,46% en aquest mateix període. També es van produir menys accidents in itinere (anant i tornant a la feina). En aquest sentit, aquesta reducció es va registrar en tots els accidents: lleus (-8,43%), greus (-4,41%) i mortals (-47,37%).

 

 

Ens els darrers anys, la tendència mostra que el risc de patir un accident de treball a Catalunya es va reduint. En aquest sentit, hi ha una tendència a la baixa de tots els accidents de treball.