Avui, 21 de setembre, es commemora el Dia Mundial de l’Alzheimer, una patologia que representa un dels problemes més importants de salut del segle xxi i que s’ha convertit en la principal causa de demència en persones majors de 65 anys, edat a partir de la qual la prevalença s’incrementa considerablement.

 

Un informe de l’Associació Internacional de la Malaltia d’Alzheimer estima que a Europa el nombre de persones amb demència és de 9,9 milions de persones i la malaltia d’Alzheimer és la responsable de la majoria de casos.

 

 

L’Alzheimer és una malaltia neurodegenerativa progressiva que produeix una disminució de les funcions intel·lectuals, dificulta l’aprenentatge de nous conceptes, interfereix en la capacitat de la persona per realitzar la seva vida diària i produeix canvis en la seva personalitat i conducta. Cal dir que no tots els deterioraments de les capacitats mentals relacionats amb l’edat evolucionaran cap a la malaltia d’Alzheimer.

 

Entre les causes més comunes de les demències, la malaltia d’Alzheimer és la més freqüent, ja sigui com a única patologia o bé associada a altres problemes, fonamentalment de tipus circulatori.

 

Aquesta patologia multisistèmica complexa sol iniciar-se de quinze a vint anys abans que n’aparegui la primera manifestació clínica. Això significa que està en silenci molt de temps, durant el qual la persona continua fent una vida normal, a ple rendiment. Durant aquest llarg període, en el cervell de la persona amb Alzheimer es van acumulant unes proteïnes anormals i, a causa d’un defecte en el seu metabolisme, no es poden eliminar de la forma adient.

Tot i que encara no s’ha trobat una solució definitiva per a aquesta patologia, els avenços mèdics en aquest camp són constants i cada cop hi ha més evidència científica, però hi ha encara molt recorregut per fer a tots els nivells, ja sigui en el món de la salut, dels serveis socials, de la recerca i d’altres ciències del coneixement.

 

Malgrat els avenços i les investigacions, no hi ha cap medicació que pugui combatre o detenir la malaltia, però existeixen tractaments farmacològics i no farmacològics que disminueixen la velocitat de la progressió de la malaltia.

 

Actualment, el Departament de Salut està elaborant un pla per a l’atenció integral de les persones amb demència a Catalunya, seguint la línia estratègica de l’atenció a les persones amb malaltia d’Alzheimer i altres demències. A més, Catalunya és capdavantera en l’organització de l’atenció a les persones amb demència, a través de la xarxa d’unitats de diagnòstic i tractament de les demències, i en la recerca bàsica, epidemiològica, clínica i social.

 

 

El Registre de Demències de la Regió Sanitària de Girona (ReDeGi), dispositiu de vigilància epidemiològica del Servei Català de la Salut (CatSalut) coordinat per l’Institut d’Assistència Sanitària (IAS), ha registrat des del 2007, any de la seva creació, un total de 3.549 casos de demències.

 

Segons les dades recollides pel ReDeGi durant el període 2007-2011, la taxa d’incidència de casos diagnosticats de demència a la Regió Sanitària Girona és de 6,7 casos per cada 1.000 persones en la població de més de 64 anys, i de 13,4 casos per cada 100.000 persones en la en població de 30 a 64 anys.

 

En el seu conjunt, de cada 10 casos de demència diagnosticats, entre 5 i 6 corresponen a la malaltia d’Alzheimer. La denominada demència mixta (malaltia d’Alzheimer i malaltia cerebrovascular) és la segona categoria més freqüent de demència, amb el 12,8% dels casos. La demència amb cossos de Lewy i la demència frontotemporal són els subtipus de demències neurodegeneratives més freqüents després de la malaltia d’Alzheimer, amb el 5,0% i el 3,1% dels casos, respectivament.

 

La mitjana d’edat dels casos registrats és de 79,7 anys i el 60,7% són dones. Del total de casos, el 65,9% resideixen al seu domicili, el 25,2% en el domicili d’un familiar i el 8,9% en un centre de llarga estada. La cobertura diagnòstica dels dispositius d’atenció especialitzada per als casos de demència esperats al territori se situa en el 75%.