El Govern ha donat llum verd al reglament que desenvolupa l’impost sobre les estades en establiments turístics, creat per la Llei 5/2012, aprovada el 20 de març passat pel Parlament de Catalunya. Amb aquesta nova figura tributària, que entrarà en vigor el proper 1 de novembre, la Generalitat preveu recaptar uns 50 milions d’euros anuals, que es destinaran a nodrir el fons de foment del turisme, creat per finançar polítiques de promoció, preservació i desenvolupament de les infraestructures i les activitats turístiques a Catalunya.

 

El fet imposable de l’impost és l’estada en un establiment o equipament turístic, entenent com a estada qualsevol ús del servei d’allotjament. El titular de l’establiment, que la llei determina com a subjecte passiu substitut del contribuent, té l’obligació d’ingressar a l’Administració tributària l’impost que ha cobrat, amb una periodicitat trimestral. L’impost serà exigible a les persones que iniciïn la seva estada a partir de l’1 de novembre.

 

La quota varia entre 0,5 euros i 2,5 euros per persona (IVA inclòs), amb un màxim de 7 dies, i és determinada pel tipus d’establiment i la ubicació. El Govern calcula que un 91% dels establiments turístics catalans corresponen a la franja baixa de l’impost.

  

  

 

El reglament també preveu que no hauran de pagar l’impost els menors de fins a 16 anys i les estades subvencionades per programes socials d’una administració pública d’un estat membre de la UE. En el cas dels creuers, només pagaran l’impost aquells que estiguin més de 12 hores a port.

 

La normativa espanyola vigent obliga a incloure dins la base imposable de l’IVA tots els tributs que gravin la prestació d’un servei. Per evitar l’impacte d’aquesta mesura legislativa espanyola, el Govern ha acordat que el preu final de l’impost inclogui l’IVA corresponent, que és del 10%.

 

Amb l’impost turístic, Catalunya s’equipara a bona part de les principals destinacions turístiques d’arreu del món que ja l’apliquen, com els Estats Units, França, Itàlia, Alemanya, Àustria, Bèlgica, els Països Baixos, la República Txeca, Hongria, Suïssa, Croàcia, Eslovènia, el Marroc, Egipte, el Japó o Tunísia.