El Consell Executiu ha analitzat avui l’informe Duplicitats funcionals i organitzatives entre l’Estat i la Generalitat de Catalunya: problemes competencials i d’eficiència, elaborat per l’Institut d’Estudis Autonòmics encarregat pel Govern fa uns mesos. L’estudi analitza les duplicitats normatives i executives entre l’Estat i la Generalitat, tant des del punt de vista dels problemes d’eficiència que plantegen com des de la perspectiva competencial.
Pel que fa a l’àmbit normatiu, l’informe deixa clar que les duplicitats són generalitzades i rellevants en l’ordenament jurídic vigent, ja que el Govern de l’Estat ha dictat normes en quasi totes les matèries en les quals la Generalitat té competència per dictar lleis. Per fer-ho, l’Estat s’empara en una interpretació esbiaixada de la Constitució sobre les competències transversals i les competències bàsiques, a més d’apel·lar la supraterritorialitat de les matèries a legislar.
Les polítiques normatives que provoquen més duplicitats són les relatives al desenvolupament de la normativa comunitària, l’activitat de foment (subvencions, ajuts...) i la política planificadora que desenvolupa a partir dels Planes Nacionales, les xarxes estatals o les campanyes estatals. El fet que la Constitució distribueixi les competències atorgant a l’Estat les bases i a la Generalitat el desenvolupament pot ser motiu de duplicitat, però l’informe deixa clar que en cap cas exigeix que la regulació bàsica tingui l’extensió i la concreció que ha assolit a la pràctica.
Segons l’informe, la reiterada invasió competencial per part del Govern de l’Estat implica que l’autonomia política de la Generalitat sigui una autonomia de baixa qualitat, més propera a una simple autonomia administrativa que no pas a una autonomia veritablement política i legislativa, i que es vegi reduïda la seva capacitat d’adoptar polítiques pròpies en àmbits de la seva competència.
Malgrat que la Generalitat desenvolupa una funció executiva molt rellevant i gestiona els grans serveis públics relacionats amb la sanitat, l’ensenyament i els serveis socials, està lluny de ser Administració ordinària de l’Estat a Catalunya. L’Administració de l’Estat continua realitzant activitats executives molt rellevants en pràcticament tots els àmbits materials, inclosos aquells en els quals la Generalitat té atribuïdes les competències i exerceix totes les funcions executives. L’informe infereix que amb molta freqüència les funcions executives exercides per l’Administració de l’Estat tenen més transcendència social, política i econòmica que les de la Generalitat.
Per dur a terme aquestes funcions executives l’Estat ha de mantenir uns importants aparells administratius, crear organismes ad hoc i destinar-hi importants recursos humans, materials i econòmics.
Alguns exemples de duplicitats
Turisme.- La Generalitat té atribuïda la competència exclusiva en matèria de turisme d’acord amb l’article 171 EAC. La Constitució no atribueix de forma explícita cap competència a l’Estat en aquesta matèria, més enllà de les funcions executives que li atribueix la Constitució amb relació a la planificació general de l’activitat econòmica.
L’Estat compta amb una important dotació de personal i pressupostària en matèria de turisme. En total compta amb una dotació de personal de 5.084 treballadors i un pressupost general de despesa de 991 milions d’euros. Les dades reflecteixen que, en àmbits materials de competència exclusiva autonòmica, l’Estat utilitza la fórmula de crear organismes als quals dota d’importants recursos econòmics i de personal.
Serveis socials.- Tot i que la Llei estatal 39/2006, de 14 de desembre, de Promoció de l'Autonomia Personal i Atenció a les persones en situació de dependència i la Llei catalana 12/2007 atribueix a la Generalitat totes les funcions, l’Estat també exerceix funcions executives invocant criteris de supraterritorialitat i d’instrumentalitat. En són un exemple els Centres de Referència Estatal (CRE) de titularitat estatal i integrats a la xarxa de serveis del Sistema per a l'Autonomia i Atenció a la Dependència que desenvolupen accions supracomunitàries per a les persones en situació de dependència que “complementen i reforcen les accions de l'administracions autonòmiques”, segons el mateix web del ministeri.
Treball i relacions laborals.- En virtut de l’article 170 de l’EAC, la Generalitat té la competència executiva, mentre que la legislativa correspon a l’Estat. A la pràctica, però, l’Estat exerceix una amplíssima i intensa funció executiva, com posa de manifest l’important aparell administratiu que encara conserva. Destaca l’elevat nombre de treballadors del Servei Públic d’Ocupació Estatal, amb més de 9.500 i un pressupost general de en un àmbit en què les competències estatals són només normatives.
Habitatge.- Malgrat que és competència exclusiva de la Generalitat segons l’article 137 de l’EAC, tant l’Estat com la Generalitat promouen al territori català els seus propis plans d’ajuts a l’habitatge. A més, l’Administració de la Generalitat és qui, al seu torn, concreta i desenvolupa els plans estatals, amb la consegüent duplicitat en aquest àmbit.
Indústria.- L’Estat ha aprovat una Llei d’indústria –la 21/1992, de 16 de juliol–, amb els reglaments corresponents, a banda d’una ingent quantitat de reials decrets, malgrat que la Constitució no li reserva cap competència específica en aquesta matèria i que, segons l’article 139 de l’EAC, la Generalitat té competència exclusiva sobre la seguretat de les activitats, de les instal·lacions, dels equips, dels processos i dels productes industrials i la regulació de les activitats industrials que puguin produir impacte en la seguretat o la salut de les persones.
L’informe conclou que les activitats duplicades s’haurien d’atribuir a l’Administració de la Generalitat en compliment de l’Estatut d’autonomia de Catalunya i de la pròpia Constitució. En aquest sentit alerta que altrament es buidarien les competències reconegudes a la Generalitat.
