Si bé la meteorologia dels deu primers dies del mes d’octubre va venir marcada per una falca anticiclònica que estabilitzava l’atmosfera i provocava una temperatura per sobre dels valors normals per l’època de l’any, a partir de la segona desena del mes un moviment del corrent en jet cap al sud va provocar que Catalunya quedés afectada pel pas de diversos fronts d’origen atlàntic. Atesa la seva trajectòria de sud-oest a nord-est, alguns d’aquests fronts s’aprofundien en arribar a la Mediterrània, provocant precipitacions intenses i extenses a Catalunya. Fins a quatre pertorbacions van afectar el país al llarg del mes.
Un front associat a una baixa centrada a la latitud de les Illes Britàniques va creuar el territori entre els dies 10 i 13, amb precipitacions irregulars arreu del país i especialment abundants al litoral tarragoní, tal com mostren les següents quantitats registrades a les Estacions Meteorològiques Automàtiques (EMA) gestionades pel Servei Meteorològic de Catalunya (SMC): 100,8 mm al Vendrell (el Baix Penedès); 70,5 mm a Cunit (el Baix Penedès); i 66,6 mm a Torredembarra (el Tarragonès).
La segona pertorbació va afectar Catalunya entre els dies 18 i 23. La configuració atmosfèrica venia determinada per un solc molt marcat a les capes mitjanes i altes de la troposfera, provocant una important advecció del sud a tota l’Europa occidental, i que va acabar formant una baixa freda sobre el nord d’Àfrica, desplaçant-se ràpidament cap al nord. Les precipitacions van ser generals i especialment abundants al Pirineu i en punts del litoral i prelitoral. Al llarg de l’episodi es van superar els 200 mm de precipitació acumulada en punts del Pirineu occidental i del massís dels Ports. Les precipitacions més importants registrades a les EMA gestionades pel SMC van ser els 202,8 mm d’Espot (2.519 m), a la comarca del Pallars Sobirà; els 199,9 mm d’Horta de Sant Joan (la Terra Alta) i els 184,6 mm del PN dels Ports (el Baix Ebre).
El pas d’una depressió en superfície, juntament amb una circulació del sud i sud-oest a les capes mitjanes de la troposfera causat per la presència d’un solc en alçada, va provocar un tercer episodi de precipitacions entre els dies 25 i 28. Aquestes van ser generals i es van acumular fins a 150 mm en alguns sectors del Baix Camp, tal i com mostren els 150,2 mm registrats a l’EMA de Riudoms. Altres quantitats destacables mesurades a les EMA gestionades pel SMC van ser els 84,7 mm de Prades (el Baix Camp) i els 75,4 mm de Sant Pere de Ribes (el Garraf).
El mes va acabar amb el pas d’una nova pertorbació que va deixar precipitacions els dies 30 i 31. Una àrea de baixes pressions desenganxada del corrent general va creuar el Principat de sud-oest a nord-est, deixant les quantitats més importants al litoral i al prelitoral, tal i com mostren els principals registres de les EMA gestionades pel SMC: 86,4 mm a Cabrils (el Maresme), 85,2 mm a Vilassar de Mar (el Maresme) i 81,0 mm a Espolla (l’Alt Empordà).
El mes d’octubre ha estat termomètricament normal o càlid en el conjunt del país, a excepció de punts del Pirineu on el mes ha estat normal o fred (Figura 1). Aquesta distribució espacial de les anomalies és conseqüència de dos factors: el primer, la temperatura alta que es va registrar durant els primers dies del mes com a conseqüència de la falca anticiclònica que va determinar la meteorologia d’aquells dies; el segon, els fluxos del sud-oest en relació a les pertorbacions que van afectar Catalunya, que arrossegaven aire càlid i inhibien la baixada de la temperatura, especialment la nocturna, que es mantenia molt elevada com a conseqüència de les masses d’aire càlid associades a les pertorbacions i de la presència de nuvolositat. Durant l’episodi de precipitacions que va afectar Catalunya entre els dies 18 i 23 d’octubre, una de cada tres EMA gestionades pel SMC amb més de 10 anys de dades, situades tant al litoral i al prelitoral com a l’interior, van enregistrar la temperatura mínima diària més alta de la sèrie en un mes d’octubre.
De totes maneres, cal remarcar que els dies 28 i 29, després del pas de la pertorbació que va afectar Catalunya durant aquests dies, es va produir l’entrada d’una massa d’aire molt fred procedent d’altes latituds, provocant la primera fredorada d’aquesta temporada. Va comportar ratxes fortes de vent, neu a bona part del Pirineu, una baixada molt important de la temperatura arreu del país i una notable alteració marítima. Aquesta advecció d’aire fred va provocar una baixada dràstica de la temperatura a l’alta muntanya, fins al punt que totes les EMA gestionades pel SMC situades per damunt dels 1.800 metres van enregistrar la temperatura més baixa de tota la sèrie en un mes d’octubre, amb registres entre 2 i 3ºC inferiors als del rècord anterior, corresponent als dies 29 i 30 d’octubre de 2008. En aquests sectors del Pirineu, la temperatura mínima de l’episodi es va assolir durant la matinada del 28, quan es van enregistrar valors inferiors als -10 ºC per damunt dels 2.000 metres d’altitud. La temperatura més baixa enregistrada a les EMA gestionades pel SMC van ser els -14,4 ºC de Salòria (2.451 m), a la comarca del Pallars Sobirà. Fora del Pirineu, les matinades dels dies 29 i 30 es van produir glaçades a bona part de l’interior, en punts de la meitat nord del prelitoral i fins i tot al litoral de la Costa Brava. En el conjunt del país, la temperatura mínima assolida al llarg de l’episodi va ser extraordinària en un mes d’octubre. Entre els dies 28 i 30, més de la meitat de les EMA gestionades pel SMC que tenen com a mínim 10 anys de dades (72 de 128 estacions) van enregistrar la temperatura més baixa de la sèrie en un mes d’octubre. Cal remarcar que algunes d’elles disposen de més de 20 anys de dades, com ara Raimat (el Segrià), el Poal (el Pla d’Urgell), Amposta (el Montsià) o Constantí (el Tarragonès).
La taula següent mostra les anomalies positives més significatives (diferències de la temperatura mitjana mensual d’octubre respecte a la mitjana climàtica mensual del mes d’octubre pel període de referència 1961-1990) a les EMA gestionades pel SMC.
|
Nom de l’EMA
|
Comarca
|
Anomalia (ºC)
|
|
Barcelona - el Raval
|
el Barcelonès
|
+1,8
|
|
el Canós
|
la Segarra
|
+1,7
|
|
Cervera
|
la Segarra
|
+1,7
|
|
Castellnou de Bages
|
el Bages
|
+1,5
|
En el conjunt de Catalunya, l’octubre s’ha de qualificar com a plujós, i fins i tot ha estat molt plujós al litoral i prelitoral central i sud i a molts sectors de les comarques de ponent i del Pirineu occidental. Fora d’aquest patró general cal remarcar que el mes ha estat normal al sud del delta de l’Ebre i a punts del Prepirineu (figura 2). El pas de diversos fronts associats a pertorbacions atlàntiques, alguns dels quals s’aprofundien en el seu pas pel Mediterrani, expliquen la distribució espacial de la precipitació durant el mes d’octubre. Feia 11 mesos, des del novembre de 2011, que no es produïa un mes tan plujós en el conjunt del país.
La taula següent mostra les EMA gestionades pel SMC en les quals la precipitació acumulada durant el mes d’octubre ha igualat o superat els 200 mm, ubicades principalment al vessant sud del Pirineu i punts del litoral i prelitoral sud.:
|
Nom de l’EMA
|
Comarca
|
PPT (mm)
|
|
Espot (2.519 m)
|
el Pallars Sobirà
|
303,9
|
|
Riudoms
|
el Baix Camp
|
264,5
|
|
Prades
|
el Baix Camp
|
248,5
|
|
Horta de Sant Joan
|
la Terra Alta
|
245,4
|
|
PN dels Ports
|
el Baix Ebre
|
242,3
|
|
Bonaigua (2.266 m)
|
la Pallars Sobirà
|
229,8
|
|
Ulldeter (2.410 m)
|
el Ripollès
|
215,1
|
|
Espolla
|
l’Alt Empordà
|
200,0
|
Figura 1:
Mapes de temperatura mitjana del mes d’octubre de 2012 i de diferència d’aquesta respecte de la mitjana climàtica
Mapes elaborats amb dades de les estacions integrades a la XEMA (Xarxa d’Estacions Meteorològiques Automàtiques), gestionada pel Servei Meteorològic de Catalunya (SMC). No inclouen els valors de temperatura si no es disposa del 80% de totes les dades.
