govern

El Govern aprova l'Estratègia catalana d'adaptació al canvi climàtic

query_builder   13 novembre 2012 13:59

event_note Nota de premsa

El Govern aprova l'Estratègia catalana d'adaptació al canvi climàtic

 

  • El document és pioner a l’Estat espanyol i situa Catalunya com a regió capdavantera a Europa en polítiques d’acció climàtica
 
  • Identifica 63 impactes i proposa 182 mesures per dur a terme fins al 2020 en un total d’11 sectors i sistemes naturals perquè Catalunya esdevingui menys vulnerable als impactes de l’escalfament global
 
  • L’Estratègia, al costat del Pla de l’Energia i el Canvi Climàtic recentment aprovats, són la carta de presentació catalana per a la pròxima cimera del clima de les Nacions Unides de Doha
 
El Govern ha aprovat avui l’Estratègia catalana d’adaptació al canvi climàtic (ESCACC), un document pioner a l’Estat espanyol que situa Catalunya al capdavant d’Europa en aquesta matèria. Amb l’aprovació de l’Estratègia el Govern completa les polítiques d’acció climàtica, després de l’aprovació del Pla de l’Energia i Canvi Climàtic 2013-2020 i el Pla Marc de Mitigació vigent (2008-2012).
 
A través de l’anàlisi d’11 sectors i sistemes naturals, l’Estratègia catalana d’adaptació al canvi climàtic fa una diagnosi sobre la vulnerabilitat de Catalunya i proposa més de 182 mesures per mitigar els impactes. El document l’ha elaborat l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic i ha comptat també amb el treball del Servei Meteorològic de Catalunya, que ha realitzat les projeccions climàtiques de temperatura, precipitació i vent fins a meitat de segle.
 
La diagnosi efectuada a l’ESCACC sobre els efectes del canvi climàtic a Catalunya conclou que:
 
  • Els Pirineus i el litoral, especialment el Delta de l’Ebre, són les àrees geogràfiques més vulnerables. El primer es veurà afectat pels augments de temperatura mitjana anual de fins a 2ºC, que poden arribar als 4,6ºC a finals de segle. L’increment del nivell del mar és l’amenaça més seriosa al Delta de l’Ebre.
 
  • Dels 11 sistemes naturals i sectors socioeconòmics analitzats (aigua, agricultura i ramaderia, biodiversitat, boscos –gestió forestal–, indústria i serveis, mobilitat i infraestructures de transport, pesca, salut, sector energètic, turisme, i urbanisme i habitatge), l’aigua és l’element més vulnerable, atesa la disminució en la seva disponibilitat, amb conseqüències directes sobre els altres sectors. L’àrea de la gestió forestal és la que té més coneixement sobre els impactes del canvi climàtic. En canvi, els sectors socioeconòmics o bé desconeixen l’adaptació o bé no entra en les seves estratègies de futur.
 
  • Dels 63 impactes descrits com a conseqüència del canvi climàtic, 32 són impactes ja observats: increment robust de la temperatura, augment del nivell del mar, variabilitat de la precipitació, canvis en la biodiversitat, afecció a la producció agrícola, disminució dels dies de neu, intensificació dels episodis d’onades de calor, alteracions en el subministrament elèctric a causa de fenòmens meteorològics extrems...
 
L’ESCACC és l’instrument que el Govern posa a disposició de tota la societat catalana, ja sigui mitjançant la generació i transferència del coneixement o mitjançant l’augment de la capacitat adaptativa dels sectors i/o sistemes analitzats. Per assolir aquests dos objectius, l’Estratègia proposa un seguit de mesures d’adaptació, fins a 182. D’aquestes, 30 són genèriques i la resta, 152, són específiques per a cada sector socioeconòmic i sistema natural.
 
L’execució de l’ESCACC es durà a terme a través de plans d’acció sectorials, que impulsaran els diferents departaments de la Generalitat, amb la participació també de l’àmbit privat i de la resta d’administracions públiques. Amb la seva aprovació, avui, el Govern de la Generalitat podrà exemplificar la tasca essencial dels governs no estatals en les polítiques d’acció climàtica a la pròxima cimera de clima de les Nacions Unides, que se celebrarà a Doha (Qatar), del 26 de novembre al 7 de desembre.
 
 
Els altres països i regions
 
Per elaborar l’ESCACC, l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic ha recopilat també les experiències d’altres països i regions, alguns dels quals ja han redactat i aprovat normativa jurídica específica per a les polítiques de canvi climàtic. Pel que fa al tractament de l’adaptació al canvi climàtic, les diverses normatives recullen estratègies diferents: el Quebec focalitza la normativa d’adaptació a la gestió i protecció dels recursos hídrics; Suècia determina la vulnerabilitat de la societat sueca als impactes; Escòcia estableix la presentació i aprovació al Parlament d’un programa d’adaptació al canvi climàtic, així com una estratègia d’usos del sòl, i el Districte Federal de Mèxic regula els objectius, el pressupost, els escenaris de vulnerabilitat, les actuacions prioritàries i la participació social per fer possible l’adaptació, per posar-ne uns exemples.
 
 
Procés de participació
 
Per elaborar l’Estratègia catalana, l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic ha comptat amb l’expertesa de centres de recerca i professionals acadèmics del país. A més el document s’ha sotmès al procediment d’Avaluació Ambiental Estratègica i a un ampli procés de participació pública. El dia 25 de juny es va presentar el document base.
 
 Posteriorment es van realitzar reunions bilaterals amb els representants dels sectors analitzats i, després, sessions de participació al territori amb l’objectiu de fer conèixer l’ESCACC i recollir propostes a les mesures d’adaptació. Ha estat un procés de participació obert amb sessions a Amposta, Girona, Lleida, Manresa, la Seu d’Urgell, Tarragona, i Mataró. En conjunt, han assistit i participat a les sessions de debat territorial un total de 141 persones, corresponents a 102 entitats pertanyents a diversos sectors econòmics, socials, ambientals, administratius...
 
undefined
undefined
undefined
undefined
undefined