Amb motiu del Dia Internacional del Voluntariat, el Departament de Benestar Social i Família ha editat un CD amb el Poema als voluntaris, de Miquel Martí i Pol. La peça ha estat musicada per Moisès Sala i interpretada per The Gospel Viu Choir.
La cançó és un homenatge a totes les persones que dediquen part del seu temps a fer tasques desinteressades des d’àmbits diversos a fi de construir una societat més solidària, justa i inclusiva.
L’any 1992 la Direcció General d’Acció Cívica del Departament va encarregar a Jordi Alumà un dibuix per il·lustrar el programa del XXX Dia Internacional del Voluntariat i un poema a Miquel Martí i Pol. La pintura va servir d’inspiració al poeta a l’hora d’escriure el seu Poema als voluntaris.
Segons Martí i Pol, el seu poema volia ser decididament voluntarista i amb un to una mica solemne. “He procurat que el llenguatge fos entenedor i bastant directe, i les imatges suggerents, però senzilles”, valorava l’autor.
Benestar Social i Família, amb la col·laboració de l’Obra Social “la Caixa”, ha editat aquest CD que es distribuirà entre els representats d’entitats i les persones voluntàries que assisteixin a l’acte de commemoració del Dia Internacional del Voluntariat, que tindrà lloc el proper dimarts 11 de desembre. En el decurs de l’acte, la formació The Gospel Viu Choir, que ja ha participat en d’altres projectes solidaris, interpretarà aquest tema.
Poema als voluntaris
Si no podem mestrejar els anys per fer-ne
tot d’enfilalls de llum meravellada,
ni ens és donat deturar el temps i creure
que l’horitzó sempre ens serà propici,
pensem almenys la vida com un àmbit
de claredats possibles, i vivim-la
tan plenament que per força desvetlli
ressons inesperats i manifesti
tota la seva insòlita tendresa.
D’aquest espai misteriós i dúctil
com una mà d’infant o com un repte
tots en som responsables, i ja és hora
d’assumir-ne l’esforç i la bellesa
posant a prova sense cap recança
les mans, la voluntat i la mirada,
fent vibrar el gest amb tot el determini,
sentint-nos desimbolts i solidaris.
Així, desitjos, il·lusions i somnis
no ens llevaran el son ni l’esperança,
i així pel mar tan íntim del silenci,
lluny d’aldarulls i crides i proclames,
assolirem la plàcida harmonia
d’aquells que saben veure’s i estimar-se
no en el seu goig, sinó en el goig dels altres.
Miquel Martí i Pol
