govern

Recoder defensa a Madrid les competències de la Generalitat en habitatge i urbanisme

query_builder   19 desembre 2012 13:37

event_note Nota de premsa

Recoder defensa a Madrid les competències de la Generalitat en habitatge i urbanisme

  • El conseller reclama traspassar part dels actius immobiliaris gestionats per la Sareb (“banc dolent”) a les comunitats autònomes per destinar-los a lloguer social
 
El conseller de Territori i Sostenibilitat en funcions, Lluís Recoder, ha defensat avui a la Conferència sectorial d’habitatge, urbanisme i sòl que ha tingut lloc a Madrid les competències de la Generalitat de Catalunya en aquestes matèries davant la invasió que suposarien dos textos legals que està impulsant l’Estat. Es tracta de l’Avantprojecte de Llei estatal de Rehabilitació, Regeneració i Renovació urbanes i del Pla de foment del lloguer d’habitatges, la rehabilitació, regeneració i renovació urbanes 2013-2016. En aquest sentit, el conseller ha remarcat “la voluntat del Govern central de convertir l’administració autonòmica d’habitatge en una mera oficina gestora de les polítiques estatals en aquests camps”.
 
D’altra banda, Recoder ha aprofitat la seva compareixença per reclamar “un canvi en les polítiques d’habitatge de l’Estat i una major confiança cap als territoris perquè puguin desenvolupar estratègies pròpies per fer front a l’exclusió social residencial i a la demanda d’habitatge social generada per la crisi”. En aquesta línia, ha remarcat l’aposta del Departament de Territori i Sostenibilitat perquè part dels actius immobiliaris gestionats per la Sareb (“banc dolent”) es traspassin a les comunitats autònomes per poder destinar-los a lloguer social.
 
 
Un pla sense fons
 
Pel que fa al Pla de foment del lloguer d’habitatges, la rehabilitació, regeneració i renovació urbanes 2013-2016, Recoder ha criticat el greu estat en què deixaria els promotors que van impulsar habitatges en el marc de l’anterior Pla, 2009-2012.
 
En aquest sentit, el conseller ha recordat que “els Pressupostos Generals de l’Estat redueixen les transferències a les comunitats autònomes en un 80% respecte els comptes de 2012. En el cas de Catalunya, es passarà d’una partida de 32 MEUR a 6,4 MEUR”. Aquesta quantitat oblida els compromisos de transferir els fons necessaris per pagar les subvencions a promotors d’habitatge protegit de lloguer per obres que van acabar en base a l’anterior Pla.
 
Així, si l’Estat no incrementa aquesta partida, quedaran greument afectades 10 promotores públiques per un import de 24 MEUR; un total de 44 promotors privats per valor de 41 MEUR, i 22 fundacions i institucions sense ànim de lucre per una quantia de 10 MEUR.
 
A més, al nou Pla que ara es planteja pels anys 2013-2016 no s’habiliten línies de finançament adequades per impulsar la nova línia de promoció d’habitatges públics de lloguer. Aquesta inconcreció se suma a l’abandonament dels instruments de crèdit, que eren un dels valors afegits que aportaven els anteriors plans estatals.
 
El conseller Recoder considera que el nou Pla envaeix les competències exclusives de la Generalitat en matèria d’habitatge en diversos punts. Per exemple, regula els ajuts al pagament del lloguer i a la rehabilitació amb una concreció excessiva i de forma diferent a com els regula el Govern català, amb la inseguretat jurídica que això comporta.
 
Finalment, el Pla contempla una nova línia d’ajuts, similar a la Llei de barris, anomenada programa pilot de projectes per al foment de ciutats més sostenibles. Es preveu desenvolupar-la amb convocatòries directes de subvencions per part de l’Estat, sense cap intervenció de les comunitats autònomes.
 
 
Defensa de les competències catalanes
 
 
D’altra banda, l’Avantprojecte de Llei estatal de Rehabilitació, Regeneració i Renovació urbanes que també s’ha presentat avui es basa en un esborrany preliminar que es donar a conèixer el passat mes de juliol, sobre el qual el Govern ja va fer les seves consideracions en el sentit de què excedia el marc competencial estatal.
 
Aquest esborrany, de fet, regulava i abundava en aspectes que ja tractava el Reial decret-llei 8/2011, d’1 de juliol, i la Llei d’Economia Sostenible. En el seu moment, la Generalitat va portar aquests dos textos legals davant el Tribunal Constitucional per considerar que vulneraven les seves competències exclussives en matèria d’urbanisme i d’habitatge. Per tant, si l’Estat no rectifica el plantejament de l’Avantprojecte, la postura de la Generalitat serà contrària a la norma per tot un seguit de motius.
 
Així, molts dels aspectes que pretenia regular l’esborray en el camp de l’impuls de la rehabilitació en trames urbanes consolidades incidien en un dels grans àmbits de l’urbanisme objectiu, de competència exclussiva de la Generalitat. Ho feia, a més, amb un grau de detall impropi del marc competencial al qual s’hauria de cenyir l’Estat. Per tot això, el Govern català va demanar que la norma se centrés tan sols en remoure els obstacles legals que han dificultat aquestes actuacions de rehabilitació, cosa que sí s’incriu plenament en l’àmbit estatal de responsabilitat.
 
Al marge del conflicte competencial, la Generalitat va posar sobre la taula les dificultats, en l’actual context econòmic, de destinar recursos públics per impulsar actuacions en el teixit urbà, i també de que els propietaris puguin escometre-les. Per aquest motiu, es reclamava contenció en la definició del deure legal de conservació d’edificis.
 
Finalment, també aconsellava reflexionar sobre la conveniència de mantenir una exigència general de reservar un mínim de sòl per a la construcció d’habitatges públics. L’experiència pràctica de Catalunya sobre aquest particular demostra la bondat de substituir aquesta exigencia per la reserva d’un sòl suficient, segons els estudis de necessitats d’accés a l’habitatge en cada municipi.

1  

Fitxers adjunts

Nota de premsa

Nota de premsa
PDF | 205