El Govern ha aprovat avui un decret llei per ampliar en dos anys el termini per protocol·litzar els testaments atorgats davant del rector. Aquesta figura estava regulada al Codi de Successions, legislació que va ser substituïda pel llibre quart del Codi civil, en vigor des de l’1 de gener del 2009.
El termini per adaptar els testaments a la nova llei expirava l’1 de gener de 2013. No obstant això, la complexitat que suposa la protocol·lització ha provocat que molts testaments atorgats davant rector no hagin estat degudament actualitzats
La regulació per via urgent resol aquest venciment imminent, que hagués impedit respectar la voluntat testamentària dels qui van fer un document amb les seves darreres voluntats d’acord amb la llei del moment, sense que la persona pogués preveure que un canvi legislatiu impediria la seva plena eficàcia. És a dir, que donaria el seu testament per no vàlid i, per tant, per no atorgat.
Antecedents
La Llei 10/2008, de 10 de juliol, del Llibre quart del Codi civil de Catalunya, relatiu a les successions, va entrar en vigor l’1 de gener de 2009 i va deixar en desús la figura del testament davant del rector, donat que pertanyia a una època en què la figura del notari no estava estesa per tot el territori català. Per això, sobretot en l’àmbit rural, els documents amb les darreres voluntats es formulaven a través dels capellans.
Per donar empara a les conseqüències de l’extinció d’aquesta figura, el Llibre quart va establir que aquests documents caducarien en cas que no es protocol·litzessin en un termini de 4 anys a partir de l’entrada en vigor de la nova norma, sempre que el testador hagués mort anteriorment. En el cas que la persona testamentària morís després de l’entrada en vigor del llibre quart, el termini de 4 anys s’iniciava a partir del moment de la defunció.
Ara el Govern considera necessari ampliar en 2 anys més el termini per protocol·litzar aquests testaments. El decret llei aprovat avui modifica la disposició transitòria tercera de la llei i fixa en 6 anys el termini per dur a terme aquest procés a partir de l’entrada en vigor del llibre quart, sempre que el causant hagi mort anteriorment. Si el causant ha mort després de l’entrada en vigor de la llei, el termini de 6 anys es compta des de la seva mort.
Amb aquesta mesura es respecta la voluntat testamentària, peça clau de la normativa successòria de Catalunya, i s’evita la problemàtica que generaria la invalidesa sobrevinguda d’aquests testaments.
