#03

La Generalitat impulsa l'Any Espriu, en reconeixement a la feina literària i cívica de l'escriptor

query_builder   17 gener 2013 17:16

event_note Nota de premsa

#03

La Generalitat impulsa l'Any Espriu, en reconeixement a la feina literària i cívica de l'escriptor

•    L’homenatge, amb motiu del centenari del naixement d’Espriu, arrencarà el 23 de gener i té un marcat caràcter cultural, cívic i participatiu

•    L’objectiu de l’Any Espriu és difondre i donar a conèixer la seva figura a Catalunya i a l’exterior i actualitzar l’obra i el llegat de l’autor, destacat pel seu compromís amb el país i amb la pau

•    Més de 4.000 títols d’autors catalans han estat traduïts a un total de 49 llengües fins a dia d’avui
La Generalitat impulsa l'Any Espriu, en reconeixement a la feina literària i cívica de l'escriptor
El 10 de juliol de 2013 es compleixen cent anys del naixement del poeta Salvador Espriu i Castelló, una de les figures més destacades de la literatura catalana, significada sobretot pel seu compromís amb el país i amb la democràcia. En reconeixement a la seva obra, reconeguda internacionalment, i a la seva exemplaritat cívica, el Govern de la Generalitat ha impulsat aquest 2013 la celebració de l’Any Espriu. L’objectiu, honorar la seva memòria i difondre l’obra i el llegat d’un dels autors més insignes de les lletres catalanes.

Comissariat per l’escriptor i periodista Xavier Bru de Sala, l’Any Espriu arrencarà oficialment el 23 de gener amb un acte institucional al Palau de la Música. S’ha disseny un programa marcadament cultural, cívic i participatiu. L’homenatge compta amb la participació de totes les institucions i professionals vinculats a la seva obra i respon a un triple objectiu:

•    Difondre l’obra i la figura d’Espriu a Catalunya i als territoris de parla catalana.
•    Difondre l’obra i la figura a l’Estat espanyol i a altres països.
•    Impulsar la relectura i l’actualització de la seva obra i llegat, amb la participació dels creadors i les institucions de la cultura i de l’ensenyament i els mitjans de comunicació.

S’han organitzat activitats diverses, des de l’exposició He mirat aquesta terra al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, un Simposi internacional sobre l’escriptor a la Queen Mary University de Londres i la Universitat de Cambridge, fins a la incorporació de l’obra d’Espriu als teatres, festivals i fires del país, la difusió diària d’una cita d’Espriu o una telemovie i documental sobre l’escriptor.


142 títols traduïts a 23 llengües

Espriu és conegut per les seves obres de poesia i de teatre. La pell de brau, El cementiri de Sinera o El caminant i el mur són alguns dels treballs més destacats de l’autor. Ha publicat 142 títols que es poden llegir en 23 llengües: l’alemany, l’anglès, l’asturià, el castellà, el croat, l’eslovè, l’estonià, l’èuscar, el francès, el grec, l’hongarès, l’italià, el japonès, el letó, el neerlandès, el portuguès, el romanès, el rus, el serbi, el suec, el turc, el txec i el xinès.


La projecció internacional de la literatura catalana

Llegir un llibre d’un autor català en albanès, búlgar, neerlandès o rus ja no és estrany. Fins a dia d’avui hi ha més de 4.000 obres catalanes traduïdes a un total de 49 llengües. El castellà i l’italià són les més comunes, però també destaquen les traduccions al francès, l’anglès, el neerlandès, el polonès o el portuguès.

La pell freda, d’Albert Sànchez-Piñol, o La plaça del diamant, de Mercè Rodoreda, són les novel•les que més interès han despertat entre les editorials estrangeres. La pell freda es pot llegir en 37 idiomes diferents i La plaça del diamant, en 28. Mercè Rodoreda, Albert Sànchez-Piñol, Salvador Espriu, Jaume Cabré i Quim Monzó són els autors més traduïts.

El 2012 les obres catalanes es van traduir a un total de 22 llengües. Jordi Puntí es va convertir en l’autor català més traduït per la seva obra Maletes perdudes, que es pot llegir també en portuguès, romanès, italià i albanès. Quim Monzó, Martí Gironell i Jaume Cabré són altres noms que figuren entre els més traduïts a llengües estrangeres durant el 2012, així com Narcís Oller, Carme Riera, Flavia Company, Pius Alibek, Lluïsa Cunillé, Xulio-Ricardo Trigo, Agnès Rotger/Nadia Ghulam i Kilian Jornet.

1  

Fitxers adjunts

Infografia en PDF

Infografia en PDF
PDF | 204