El Govern ha acordat avui presentar-se en els recursos d’inconstitucionalitat que el president del Govern espanyol ha plantejat contra les taxes sanitàries, judicials i sobre dipòsits bancaris aprovades pel Govern de la Generalitat. L’Executiu presentarà al·legacions en defensa de la constitucionalitat de les mesures i exigirà que s’aixequi de forma immediata la suspensió de les acordades cautelarment pel Tribunal Constitucional.

La taxa de l’euro per recepta va entrar en vigor el 23 de juny passat amb l’objectiu de garantir la utilització eficient dels medicaments, la qualitat de la prescripció  l’optimització dels recursos que el sistema sanitari destina a la prestació farmacèutica. En els primers 6 mesos de vigència el consum farmacèutic s’ha reduït un 21% respecte a l’any anterior i ha permès recaptar 45,7 milions d’euros, una quantia que ha revertit en la millora del finançament del sistema sanitari públic de salut.

Les taxes judicials es van començar a aplicar l'1 de maig passat, amb l'objectiu d'incrementar els ingressos en l'actual context econòmic i destinar-los al finançament de recursos personals i materials de l'Administració de justícia de Catalunya. D'ençà de l'inici de la seva aplicació, i fins al 30 de novembre de 2012, es van recaptar 6,1 milions d'euros i la previsió era de recaptar-ne entre 11 i 12 milions d'euros l'any. A diferència de les taxes estatals, en les taxes aprovades pel Govern de Catalunya el no pagament no ha comportat, en cap cas, la paralització del procediment judicial, no han estat una mesura dissuasiva, ni han posat en risc en cap moment la tutela judicial efectiva.

Impost sobre els dipòsits en les entitats de crèdit

L’impost sobre els dipòsits en les entitats de crèdit, que va entrar en vigor el 19 de desembre del 2012, és un tribut propi de la Generalitat que s’aplica en l’àmbit territorial de Catalunya i que preveu recaptar 500 milions d’euros. S’emmarca en l’actual context economicofinancer i la necessària consecució de les mesures de reequilibri adoptades, que obliguen l’Executiu a prendre importants decisions en matèria tributària.

Es tracta d’un impost de naturalesa directa, que grava els dipòsits efectuats pels clients a les entitats de crèdit, per qualsevol negoci i varietat jurídica, sempre que comportin l’obligació de restitució. Té en compte la capacitat econòmica dels subjectes passius, malgrat que s’han previst unes bonificacions per als casos d’oficines en nuclis de poca població i altres d’específiques per a l’aplicació de l’obra social o el destí social de les operacions de l’entitat.