- Si s’exclou el pagament dels interessos del deute i el dels finançaments estructurats, la reducció ha estat de -8,8%
- Els comptes públics tanquen l’exercici amb un dèficit 1,69 punts inferior al del 2011, el que significa una reducció de 3.484. La previsió de tancament de dèficit de la Generalitat el 2012 és del -2,3%
- Les decisions de l’Administració de l’Estat han influït negativament en l’execució pressupostària de la Generalitat
- El govern manté el seu compromís amb l’estabilitat pressupostària i exigeix una distribució equitativa de l’objectiu de dèficit
Segons una primera estimació provisional de la liquidació dels Pressupostos del 2012, la despesa no financera i no finalista de la Generalitat ha disminuït un -5,8% respecte a l’any 2011. La reducció acumulada en els exercicis 2011 i 2012 és d’un -12,2%.
Si s’exclou el pagament dels interessos del deute, l’esforç de reducció de despeses durant l’any 2012 és de -7,2% i la reducció acumulada en els darrers dos exercicis és de -15,7%. Si, a més, s’exclouen els finançaments estructurats, aquesta reducció augmenta fins a un -8,8% el 2012.
Els ajustos s’han fet mantenint la prioritat de la despesa social que s’ha reduït un -12,5% en dos anys, davant la disminució del -21,9% entre els exercicis 2011 i 2012 que han assumit la resta de polítiques publiques. La Generalitat ha hagut de fer front al pagament de 1.723 M en concepte d’interessos, 244 M més que l’any 2011 i 804 M més que el 2010.
Disminució del dèficit, preservant l’estat del benestar
Si s’exclou el pagament dels interessos del deute, l’esforç de reducció de despeses durant l’any 2012 és de -7,2% i la reducció acumulada en els darrers dos exercicis és de -15,7%. Si, a més, s’exclouen els finançaments estructurats, aquesta reducció augmenta fins a un -8,8% el 2012.
Els ajustos s’han fet mantenint la prioritat de la despesa social que s’ha reduït un -12,5% en dos anys, davant la disminució del -21,9% entre els exercicis 2011 i 2012 que han assumit la resta de polítiques publiques. La Generalitat ha hagut de fer front al pagament de 1.723 M en concepte d’interessos, 244 M més que l’any 2011 i 804 M més que el 2010.
Disminució del dèficit, preservant l’estat del benestar
Després de dos anys de compromís amb l’estabilitat fiscal i d’esforç sostingut per reequilibrar les finances públiques, el govern de la Generalitat ha aconseguit reduir el dèficit preservant, alhora, el nucli de l’estat del benestar. Així, ha tancat l’exercici 2012 amb un dèficit -1,69 punts inferior al del 2011, el que significa una reducció de 3.484 milions, i l’ha reduït gairebé a la meitat des del 2011. El dèficit de la Generalitat el 2012 és del -2,3%.
L’esforç pressupostari ha estat condicionat per decisions de l’Administració General de l’Estat (AGE) que han influït negativament en l’execució. Un cop aprovats els Pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2012, el govern central va reduir les bestretes del model de finançament en 1.733 M, pèrdua que la Generalitat ha compensat, en bona mesura, amb uns majors ingressos que han fet que la caiguda final dels ingressos no financers només fos de -637 M.
Les mesures d’estalvi imposades pel govern central en matèries de Salut, Ensenyament i Dependència s’han revelat menys efectives del previst per l’AGE. L’augment de l’IVA, la reducció dels ingressos finalistes, els incompliments reiterats de la Disposició Addicional tercera de l’Estatut i les multes de la Seguretat Social han fet incrementar significativament les despeses de la Generalitat.
Un govern compromès amb l’estabilitat de les finances públiques
Aquesta liquidació provisional dels comptes del 2012 és el resultat de l’esforç iniciat el 2011 per reequilibrar les finances públiques catalanes. En dos anys, el govern ha aconseguit frenar el creixement del dèficit i l’ha reduït a la meitat a un ritme assumible. Aquest objectiu s’ha pogut aconseguir reduint despesa sense tocar el moll de l’os dels serveis essencials i incrementant els ingressos de manera racional. El govern manté el seu compromís amb l’estabilitat pressupostària i no deixarà de fer els esforços necessaris per tal d’aconseguir-la però, a la vegada, exigeix a l’Estat una distribució equitativa i raonable de l’objectiu de dèficit per evitar posar en perill la cohesió social.