- Té com a objectiu mantenir l’alt nivell de seguretat alimentària en totes les etapes de la cadena alimentària, des de la producció i fins al consum
- El sector agroalimentari és el primer sector industrial de Catalunya. Té més de 17.000 indústries registrades i suposa al votant del 4% del PIB
- La reputació en seguretat alimentària repercuteix directament en la indústria turística, en l’exportació d’aliments i en la imatge del país
El Govern de la Generalitat ha aprovat avui el Pla de Seguretat Alimentària 2012-2016, un pla interdepartamental que té com a objectiu mantenir l’alt nivell de seguretat alimentària en totes les etapes de la cadena alimentària, des de la producció i fins al consum. El document defineix les diferents accions públiques en aquesta matèria, que és bàsica per a la protecció de la salut de la ciutadania.
La política de seguretat alimentària a Catalunya és una responsabilitat compartida en la qual participen diferents departaments i organismes oficials de la Generalitat amb responsabilitats en salut, agricultura, alimentació, medi ambient i consum, així com les administracions locals, els agents econòmics de la cadena alimentària, la societat científica i els consumidors.
A banda de la seva importància en salut pública, destaca el pes del sector agroalimentari a Catalunya, que representa al voltant del 4% del PIB. De fet, la indústria agroalimentària és el primer sector industrial del país en vendes netes i el tercer en exportacions. A Catalunya hi ha més de 17.000 indústries alimentàries registrades i actualment és un dels principals clústers agroalimentaris europeus.
28 objectius estratègics i 127 actuacions
El Pla de Seguretat Alimentària de Catalunya 2012-2016 estableix 28 objectius estratègics i estableix 127 línies d’intervenció que s’emmarquen en cinc àmbits, que van des de l’avaluació dels riscos –orientada a disposar del millor coneixement científic–, fins a la gestió dels riscos per a la salut –orientada a minimitzar els riscos d’acord amb els principis de priorització, prevenció i resposta ràpida–, passant per la gestió de qüestions relacionades, la qualitat dels serveis i la comunicació i la coordinació de totes les parts implicades.
A més de consolidar i millorar el primer Pla de seguretat alimentària, en aquesta nova etapa destaquen les línies de treball següents:
- Mantenir i millorar les mesures de vigilància i control a tota la cadena alimentària com també potenciar la coordinació i col•laboració entre totes les parts implicades en la seguretat dels aliments, en una orientació cap a la millora continuada amb iniciatives com el sistema coordinat de control d’establiments minoristes i restauració, en el qual tenen un important paper les administracions locals.
- Millorar l’avaluació dels riscos potenciant el paper del Comitè Científic Assessor en seguretat alimentària, constituït el dia 22 de gener passat.
- Promoure l’autocontrol per part de les empreses oferint-los noves eines, com el mapa de perills de la cadena alimentària i noves guies de pràctiques correctes d’higiene.
- Potenciar la vigilància i el control en matèries relatives als drets i expectatives de la ciutadania, com són la qualitat, la traçabilitat, els fraus i l’etiquetatge entre d’altres qüestions.
Balanç del primer Pla de seguretat alimentària (2007-2010)
El primer Pla de seguretat alimentària ha assolit el 91% dels objectius.
- Reducció d’un 45% del nombre de brots de toxiinfeccions alimentàries. Han passat de 122 a 67 durant la vigència del pla.
- Nivells d’exposició de la població als contaminants d’origen ambiental considerats segurs segons els estàndards internacionals.
- Major implantació dels sistemes d’autocontrol basat en l’anàlisi de perills i punts de control crític per part de les empreses, així com un major control en matèria de reaccions adverses en aliments.
- Millora en el control dels medicaments d’ús veterinari i substàncies per a l’engreix il·legal en animals i carns, que supera el 99,7% de conformitat, i dels plaguicides en vegetals, que mostra també nivells de conformitat superiors al 99,5%.
- Millores importants quant a incidència de salmonel·la en humans, amb una reducció molt important dels brots produïts per aquest agent, que han passat de 65 l’any 2005 a 11 el 2010. Això s’associa a una baixada de la prevalença a les explotacions ramaderes. Destaca també l’absència de casos d’encefalopatia espongiforme bovina (EEB) des de l’any 2008, que havia estat motiu de preocupació els anys anteriors.
El Pla de Seguretat Alimentària ha de ser el referent estratègic de la intervenció pública en seguretat alimentària a Catalunya en els propers anys. La seva aplicació ha de suposar un nou avanç i una consolidació de la política de seguretat alimentària a Catalunya dins d’una dinàmica de millora continuada en eficàcia i eficiència. Això constitueix un actiu importat en l’àmbit de la protecció de la salut, així com també per a la imatge i la projecció econòmica de les empreses i els productes alimentaris del país als mercats internacionals.
En l’elaboració del Pla hi han intervingut totes de les administracions, les institucions, les societats científiques i els professionals relacionats amb la seguretat alimentària a Catalunya, així com la ciutadania.
