El Govern aprova el Pla de seguretat alimentària de Catalunya 2012-2016

query_builder   12 març 2013 16:43

event_note Nota de premsa

El Govern aprova el Pla de seguretat alimentària de Catalunya 2012-2016

L’objectiu del Pla és mantenir l’alt nivell de seguretat alimentària tenint en compte totes les etapes de la cadena alimentària, des de la producció fins al consum.
 
El sector agroalimentari és el primer sector industrial de Catalunya, amb més de 17.000 indústries registrades, i suposa al voltant del 4% del PIB.
 
La reputació en seguretat alimentària repercuteix directament en la indústria turística, en l’exportació d’aliments i en la imatge del país.
 
El Govern de la Generalitat ha aprovat avui el Pla de seguretat alimentària 2012-2016, un pla interdepartamental que defineix les diferents accions públiques en matèria de seguretat alimentària.
La política de seguretat alimentària a Catalunya és un dels elements bàsics de la protecció de la salut de la ciutadania i és una responsabilitat compartida en la qual participen diferents departaments i organismes oficials de la Generalitat amb responsabilitats en salut, agricultura, alimentació, medi ambient i consum, com també les administracions locals de Catalunya, els agents econòmics de la cadena alimentària, la societat científica i els consumidors.
A més de la seva importància en salut pública, cal destacar la importància del sector agroalimentari a Catalunya, que se situa al voltant del 4% del PIB, amb una indústria agroalimentària que és el nostre primer sector industrial en vendes netes i el tercer en exportacions. A Catalunya hi ha més de 17.000 indústries alimentàries registrades i actualment és un dels principals clústers agroalimentaris europeus.
 
El Pla de seguretat alimentària de Catalunya 2012-2016 consolida l’estratègia iniciada el 2007. Manté 28 objectius estratègics i estableix 127 línies d’intervenció que s’emmarquen en cinc àmbits diferents, que van des de l’avaluació dels riscos, que està orientada a disposar del millor coneixement científic fins a la gestió dels riscos per a la salut, i orientada a minimitzar els riscos d’acord amb els principis de priorització, prevenció i resposta ràpida, passant per la gestió de qüestions relacionades, la qualitat dels serveis i la comunicació i coordinació de totes les parts implicades.
 
A més de consolidar i millorar el que s’ha aconseguit amb el primer Pla de seguretat alimentària, en aquesta nova etapa destaquen les línies de treball següents:
 
1. Mantenir i millorar les mesures de vigilància i control a tota la cadena alimentària, i també potenciar la coordinació i col·laboració entre totes les parts implicades en la seguretat dels aliments, en una orientació cap a la millora continuada amb iniciatives com el sistema coordinat de control d’establiments detallistes i restauració, en el qual tenen un paper important les administracions locals.
 
2. Millorar l’avaluació dels riscos potenciant les tasques del Comitè Científic Assessor en Seguretat Alimentària, constituït el passat dia 22 de gener de 2013.
 
3. Promoure l’autocontrol de les empreses oferint-los noves eines com ara el mapa de perills de la cadena alimentària i noves guies de pràctiques correctes d’higiene.
 
4. Potenciar la vigilància i el control en matèries relatives als drets i les expectatives de la ciutadania, com són la qualitat, la traçabilitat, els fraus i l’etiquetatge, entre altres qüestions.
 
Balanç del primer Pla de seguretat alimentària (2007-2010)
 
El balanç del primer Pla de seguretat alimentària mostra un assoliment d’objectius del 91%. Entre altres qüestions, cal destacar:
 
1. La reducció en un 45% del nombre de brots de toxiinfeccions alimentàries, que s’han reduït de 122 brots a 67 durant la vigència del Pla.
 
2. Els estudis de dieta total mostren que hi ha uns nivells d’exposició de la població als contaminants d’origen ambientals considerats segurs segons els estàndards internacionals.
 
3. La implantació dels sistemes d’autocontrol basats en l’anàlisi de perills i punts de control crítics està més estesa per part de les empreses; també hi ha més control en matèria de reaccions adverses en aliments.
 
4. La millora en el control dels medicaments d’ús veterinari i substàncies per a l’engreix il·legal en animals i carns supera el 99,7% de conformitat, i en els plaguicides en vegetals també mostra nivells de conformitat superiors al 99,5%,
 
5. Les importants millores quant a la incidència de la salmonel·la en humans, amb una reducció molt important dels brots produïts per aquest agent, que han passat de 65 brots l’any 2005 a 11 brots el 2010, situació que s’associa a una baixada de la prevalença a les explotacions ramaderes. També destaca l’absència de casos d’encefalopatia espongiforme bovina (EEB) des de l’any 2008, malaltia que havia estat motiu de preocupació els anys anteriors.
 
El Pla de seguretat alimentària ha de ser el referent estratègic de la intervenció pública en seguretat alimentària a Catalunya els propers anys. La seva aplicació ha de suposar un nou avenç i una consolidació de la política de seguretat alimentària al país dins d’una dinàmica de millora continuada en eficàcia i eficiència, fet que constitueix un actiu importat en l’àmbit de la protecció de la salut, així com també per a la imatge i la projecció econòmica de les empreses i productes alimentaris del nostre país en els mercats internacionals.
En el procediment d’elaboració del Pla de seguretat alimentària, hi han intervingut totes de les administracions, les institucions, les societats científiques i els professionals relacionats amb la seguretat alimentària a Catalunya, així com la ciutadania.
 

1  

Fitxers adjunts

Seguretat Alimentària

Seguretat Alimentària
PPTX | 1785