El Departament d'Agricultura fomenta l'economia agrària i la competitivitat del sector agroalimentari català

query_builder   23 març 2013 13:51

event_note Nota de premsa

El Departament d'Agricultura fomenta l'economia agrària i la competitivitat del sector agroalimentari català

moment de la presentació
 
 
El conseller Josep Maria Pelegrí ha presentat, aquest matí, el nou Pla estratègic de fertilització agrària i gestió de les dejeccions ramaderes a Catalunya 2013-2016
 
 
El conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural, Josep Maria Pelegrí, acompanyat del director general d’Agricultura i Ramaderia, Miquel Molins, així com del director dels Serveis Territorials del Departament a Lleida, Jaume Fabà, i del delegat de la Generalitat a Lleida, Ramon Farré, ha presentat aquest matí de dissabte, 23 de març, el Pla Estratègic de la Fertilització Agrària i Gestió de les Dejeccions Ramaderes a Catalunya (2013-2016), en el decurs d’una roda de premsa celebrada a la seu principal del Departament a Lleida.
 
D’entrada, Josep Maria Pelegrí ha volgut fer palès el pes de la ramaderia a Catalunya on, a diferència de la majoria de territoris d’Europa, és superior l’agricultura, amb una densitat ramadera molt superior a la mitjana europea i només superada per Bèlgica i Holanda; a més del fet que en quasi tots els països ha disminuït lleugerament en els darrers 10 anys, però no a Catalunya; i que part de les dejeccions són tractades i altres exportades –les de més valor fertilitzant com les gallinasses–.
 
Així, Pelegrí ha assenyalat que “per al desenvolupament del sector i per a poder afrontar aquest desequilibri, a l’hora de tractar els problemes de la fertilització dels sòls agrícoles cal tenir en compte aquest important producte i convertir el que a priori pot suposar un problema en una solució; i també cal considerar els materials fertilitzants de depuradores urbanes o industrials en ser un país amb nuclis de població molts importants; a més de les especificitats de l’agricultura mediterrània, limitades les produccions per l’aigua i amb fort pes dels cultius arboris el que limita la demanda de nutrients total”.
 
En aquest punt, el conseller també ha volgut remarcar que “Catalunya és un dels clústers agroalimentaris més importants d’Europa, això és un valor a potenciar i cal evitar tot fre al seu desenvolupament”, ha recordat que “s’exporta un alt percentatge de la producció càrnia i aquest és el veritable motor que estira de tota la cadena de producció agrària”, i que “a més d’assolir els més alts estàndards de sanitat i benestar animal, cal compatibilitzar la producció agrària amb la protecció al medi ambient”.
 
En aquesta línia, Josep Maria Pelegrí ha indicat que cal remarcar “les oportunitats del nostre sector, el nostre saber fer, perquè els alts preus dels fertilitzants minerals són una oportunitat de ficar en valor les dejeccions ramaderes com a fertilitzants; tenim un sector ramader molt avançat i amb gran capacitat d’adaptació als nous reptes;la millora constant de les condicions de producció poden suposar una millora de les eficiències i un estalvi en alimentació, com reducció de la proteïna en la dieta que disminueix el nitrogen a les dejeccions o el fòsfor amb les fitases; la capacitat d’innovació en maquinària agrícola facilita una millor i més precisa aplicació de dejeccions amb el conseqüent benefici per l’agricultura; i, a més, disposem d’universitats i centres tecnològics altament especialitzats en ramaderia i agricultura”.
 
Pelegrí ha afegit que actualment, a Catalunya es tracta al voltant d’un 10% de les dejeccions, xifra que se situa dins la mitjana de la Unió Europea (UE); però “cal seguir impulsant tant l’ús com la innovació d’aquestes tecnologies per a poder seguir sent competitius; i l’administració ha d’acompanyar el sector per a què aquest assumeixi el problema com a repte i com a oportunitat. I per a això cal anar cap a un nou model de gestió que el sector adopti i que integri tots els recursos tecnològics disponibles amb el suport de l’administració”.
 
Per tot plegat, “per posar en valor  els avenços fets pel sector per tal de preservar el sector agrícola català”, -com ha destacat el conseller, el Departament ha impulsat un pla d’acció de fertilització i gestió de les dejeccions ramaderes que contempla tots els aspectes des del punt de vista de foment de l’economia agrària, que es troba en fase de proposta, i que sotmetrà a l’aprovació del govern previ estudi de sostenibilitat ambiental .
 
Josep Maria Pelegrí ha explicat que les premisses del Pla d’Actuació són bàsicament: donar resposta a necessitats i a oportunitats noves en la gestió de les dejeccions ramaderes de manera prioritària; incidir i/o adaptar-se a les planificacions existents o de nova creació de les administracions amb competències en l’àmbit de la fertilització, i la coordinació entre els diferents Departaments i organismes de la Generalitat de Catalunya amb competències en la fertilització (coordinació administració i sectors implicats).
 
Pel que fa als objectius, aquests se centren a: d’una banda, permetre un creixement i desenvolupament del sector, sempre acompanyant-lo de mesures de gestió i valorització dels nutrients produïts per la ramaderia intensiva; i de l’altra banda, a millorar els estàndards de qualitat ambientals. “I quan parlem de creixement, parlem de quelcom que va més enllà d’augmentar el número d’animals o d’explotacions, parlem de tenir un sector més fort, un sector que de les dificultats és capaç de veure’n les oportunitats, que no crea rebuig, en definitiva, correctament integrat al medi, que el protegeix i que el respecta”, ha manifestat Pelegrí.
 
Quant al contingut, el conseller ha explicat que el Pla Estratègic contempla tot el necessari per a un suport al sector per a poder assolir les fites plantejades: des d’una reforma de la normativa per tal d’adaptar-la a la realitat del sector i facilitar el seu treball diari, com de mesures d’impuls a la innovació tecnològica, foment d’ús de noves tecnologies, assessorament a agricultors i ramaders en aspectes de fertilització i gestió de dejeccions, col·laboració amb centres tecnològics i universitats, i posar a l’abast de tothom un portal electrònic on poder trobar tota la informació i poder dirigir les consultes entre altres, que serà l’oficina de al fertilització i les dejeccions, també contemplada en aquest Pla.
 
Així, com ha explicat Josep Maria Pelegrí, “amb la finalitat de ser tots més àgils, acostar la normativa a les necessitats del sector i garantir l’eficàcia dels controls per a assegurar el bon fer del nostre sector”, el Pla proposa, entre altres, modificar el decret 136/2009 que aprovava el programa de mesures agronòmiques actualment vigent, crear la figura del tècnic habilitat, i demanar l’excepció de la norma del límit de 170 quilos de nitrogen en determinades situacions com els dobles cultius .
 
“La voluntat del Pla és impulsar un suport absolut a tots els sistemes de tractament  de les dejeccions existents, i per a això cal una aposta clara en el tractament en origen, el que suposa una internalització dels costos mediambientals a les explotacions ramaderes que serveixen per a fer front a l’adaptació a futures mesures enfront al canvi climàtic, i el que és més important: permeten una valoració i exportació de nutrients a zones de Catalunya deficitàries en fertilitzants orgànics. Amb el temps, això ha de permetre una millora de la qualitat de les aigües, i dic amb el temps perquè és el que cal per les característiques hidrogeològiques del nostre territori; i per a assolir la millora cal una acció continuada en el temps”, ha reflectit Pelegrí.
 
El conseller ha afegit que “malgrat que el moment sigui difícil, tampoc no hem d’oblidar la capacitat de les dejeccions ramaderes de ser una font d’energia renovable, i hem d’estar preparats per a quan la conjuntura econòmica de l’energia ho requereixi”.
 
D’altra banda, Pelegrí també s’ha referit a la necessitat que el sector pugui fer “una ràpida adaptació a les noves tecnologies com és l’ús del conductímetre en l’aplicació dels purins: és un exemple d’agricultura de precisió, que permet a l’agricultor saber exactament el valor fertilitzant dels purins que està aplicant i ho pot adaptar a les necessitats del cultiu en cada moment. Cal potenciar les mesures d’assessorament a agricultors i ramaders en aspectes de fertilització i gestió de dejeccions com els Plans de Millora de Fertilització Agrària, la col·laboració amb centres tecnològics i universitats, i posar a l’abast de tothom un portal on trobar tota la informació i poder adreçar les consultes, entre d’altres, i que serà l’oficina de la fertilització i les dejeccions, contemplada també en aquest pla”.
 
Com ha assenyat el conseller, “el Pressupost d’aquest pla per a aquest 2013 és d’uns 250.000€, que augmentarà si ens adjudiquen el projecte Life+ sol·licitat, per al qual cal una inversió d’1.195.712, el 50% de la qual de fons comunitaris. Així mateix, comptarà amb el suport afegit de totes aquelles línies d’ajut del DAAM per a inversions en les explotacions, com les relatives a projectes innovadors”. En aquest punt, Pelegrí també ha volgut remarcar que, “tot i això, la importància d’aquest pla recau, no tant en l’import econòmic sinó en l’esforç de suport a l’agricultor i ramader tant des del punt de vista d’adequació de la normativa a la realitat del país, com de posada en comú de criteris de tots els departaments i sectors a través dels òrgans de debat creats”. I en compliment d’aquests objectius, el DAAM ja ha creat la comissió interdapartamental de nitrats i dejeccions ramaderes, i s’ha posat en marxa la creació d’una comissió assessora com a òrgan d’interlocució amb el sector.
 
Finalment, el titular del DAAM ha volgut recalcar que “la voluntat de tots ha de ser aprofitar tots aquest canvis com una oportunitat de millorar i la finalitat tenir una ramaderia i una agricultura forta i competitiva com a base per a una  indústria agroalimentària en expansió com la que tenim”, ha conclòs.
 
 
 
 
També ens podeu seguir a través de facebook.com/agricultura.cat i twitter.com/agriculturacat.
 

1  

Fitxers adjunts

Moment de la presentació

Moment de la presentació
JPG | 3551