La Generalitat reclamarà al govern espanyol el traspàs de les competències en matèria de governança. Aquest és el posicionament que ha mostrat el Govern després de la reunió de la Comissió per a l’Estudi de la Governança del Sistema Universitari català que avui ha culminat un any i mig de treball durant el qual han elaborat diferents propostes i mesures per modernitzar la governança universitària i adaptar-la als nous reptes i necessitats del sistema.

 

La Comissió de la Governança va implementar en el seu inici dues línies de treball: d’una banda, encarregar un informe d’experts que elaborés una ponència, i de l’altra, el debat de la pròpia Comissió. L’objectiu final de la Comissió era elaborar un dictamen integrat per la ponència dels experts més els documents i aportacions de la resta de representants. Aquest dictamen final s’enviarà als grups parlamentaris i als governs català i espanyol per adoptar les mesures que s’hagin de prendre en l’àmbit de la governança universitària.

 

En aquest sentit, la Comissió ha acordat que seguirà reunint-se quan es produeixi el procés de la reforma de la LOM-LOU anunciada pel ministre d’Educació, José Ignacio Wert, per compartir quins plantejaments reals hi ha per part del govern espanyol sobre la reforma de la governança. El govern català s’ha compromès a donar continuïtat a aquesta Comissió i l’anirà convocant en funció de com evolucionin les negociacions sobre la reforma de la LOM-LOU.

 

El Govern, en el marc del debat, ha reclamat que la regulació de la governança del sistema universitari passi a dependre del Parlament de Catalunya i no de les Corts espanyoles. El secretari d’Universitats i Recerca, Antoni Castellà, ha afirmat que “si la Generalitat i el Parlament són els organismes que financen el sistema públic d’universitats, té lògica que la capacitat de regular la governança correspongui al Parlament”. Segons Castellà, “més enllà dels continguts, aquesta és una de les primeres reivindicacions que traslladarem al govern espanyol”.

 

En el marc de la Comissió s’ha expressat una visió àmplia en la necessitat d’aprofundir en la capacitat d’autonomia universitària, és a dir, que la universitat pugui regular-se en tots els àmbits, ja que l’actual llei espanyola de la LOM-LOU és molt rígida i reglamentarista.

 

En aquest sentit, el Govern entén que un bon model de governança seria el d’universitats per patronat i la via de professorat contractual, com a vies pròpies del model català. El secretari d’Universitats i Recerca ha afirmat que “aquest sistema emana del model català republicà i creiem que cal recuperar aquesta tradició: que sempre hi hagi una majoria de la comunitat acadèmica en el patronat i que el rector sigui sempre un membre de la comunitat acadèmica, de la mateixa universitat o de fora”. “Aquest model, obert i competitiu, garanteix la meritocràcia acadèmica com un dels àmbits més rellevants”. Castellà ha posat els centres de recerca com a bon model de la governança via patronats.

 

D’altra banda, el secretari d’Universitats i Recerca ha afirmat: “El govern també comparteix el model de contractació de professorat, tal i com proposen els experts”. Castellà ha afegit que: “El Govern ja ha obert la primera convocatòria internacional del programa Serra Húnter que permetrà enguany 77 noves incorporacions de professors a les universitats catalanes per la via contractual”.

 

La Comissió per a l’Estudi de la Governança del Sistema Universitari Català ha estat formada per una cinquantena de representants dels àmbits universitari, social i polític. La seva constitució s'integra dins d'un dels punts de les “Bases d’un nou model universitari català” que el Govern està implementant des de la passada legislatura.

 

Amb la Comissió, el Govern ha obert un procés de reflexió sobre el sistema de governança actual de la universitat catalana que ha de permetre dur a terme reformes estructurals amb consens i diàleg tal com ja s’ha fet en altres països europeus. La finalitat és aconseguir que la universitat sigui un veritable motor de progrés i tingui el pes que li pertoca en la creació d’ocupació i de coneixement.

 

Cal recordar que diferents informes, d’entre els quals destaca el de l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Europeu (OCDE), Higher Education in Regional and city development, el cas de Catalunya (2010), assenyalen que l’impacte de les universitats de Catalunya en el desenvolupament regional es troba limitat, entre d’altres, per la complexitat del seu sistema de governança.

 

Els treballs de la Comissió de la Governança han estat dirigits d’acord amb els informes que ha presentat una Ponència d’experts, integrada per 10 personalitats de reconegut prestigi. Els membres d’aquesta ponència han estat els següents:

 

·         Miguel Beato. Metge i investigador. Exdirector del Centre de Regulació Genòmica.

·         Joaquim Coello. Enginyer naval. President d’Applus+.

·         Francisco Longo. Professor d’ESADE i director de l’Institut de Governança    i Direcció Pública de la Universitat Ramon Llull.

·         Gemma Rauret, Catedràtica Emèrita de Química de la Universitat de Barcelona. Exdirectora d’AQU Catalunya.

·         Francesc Solà. Economista. Director general de Fira 2000.

·         Carles Sumarroca. Empresari. Vicepresident de COMSA EMTE, president de FemCat  i membre del Consell Social de la Universitat Politècnica.

·         Josep M. Vilalta. Secretari executiu de l’Associació Catalana d’Universitats Públiques.

·         Joan Vinyes. Catedràtic de Medicina i exrector de la Universitat de Lleida.

·         Martí Parellada. Catedràtic d’Economia de la Universitat de Barcelona.

·         Jordi Codony. Estudiant de la Universitat Politècnica i president del Consell de l’Estudiantat de les Universitats Catalanes (CEUCAT).